El amor y otras drogas

Es pot veure: una comedieta romanticona sobre la relació entre un comercial de Viagra i una noia amb un Parkinson prematur, una espècie de Love story actualitzat sense gaire llagrimeta i sense massa tonteries. I fins i tot amb un cert to crític cap a la indústria farmacèutica. No passarà a la història. Pel·lícula per veure amb crispetes i Coca-cola.

Vimbodí vs. Praga

(els de Vimbodí hi aniran i potser es quedaran decebuts que el seu/nostre poble no tingui absolutament res a veure amb l'obra. De totes maneres el nom tampoc no té al final la connotació despectiva que al començament em va fer patir una mica)

Ens ho passem molt bé. I això que al començament el tema em fa molta mandra quan sembla només les relacions que s'estableixen entre la gent que competeix per decorar els carrers d'un barri de Barcelona . Però no. És molt més. El personatge de la noia que té càncer té un ganxo sensacional i l'obra per mi toca molt bé aspectes sociològics molt interessants i amb un punt d'equilibri molt ben trobat; passa el mateix amb els aspectes melodramàtics i humorístics en què l'obra no es passa mai de frenada.

Com descriuries Vimbodí vs. Praga?

Com una comèdia amb un rerefons trist. Però una comèdia, al cap i a la fi.

Potser es diferencia dels altres T6 en el sentit que té referents molt concrets: hi

surten capsules Nespresso, la cançó Puff, el drac màgic, els cuplets de la Núria

Feliu... Hi surten marques, noms, situacions... És, de fet, tan realista que acaba

anant més enllà de la realitat.

(de

l'entrevista amb la directora)

ara fins i tot les obres de teatre tenen facebook

Chantal Mouffe

aquesta és la posició difícil de crear: tenir un sentiment de relativitat i de contingència envers les teves creences i alhora voler lluitar per elles.

Gràcies Ramon Bassas El bloc d'en Ramon Bassas [www.ramonbassas.cat]: Necessitem adversaris, no enemics

El mestre i Margarida, de Mikhaïl Bulgàkov

Una novel·la brutal i originalíssima! El diable passejant-se per un Moscou soviètic ple de literats i buròcrates i al mateix temps un Ponç Pilats a la Jerusalem de la Passió. Quina barreja! Bruixes nues sobre escombres, centres psiquiàtrics chejovians, sessions de màgia negra farcides d'humor, gats que paguen el tramvia... No és fàcil entrar-hi evidentment (ah! els russos) però està plena d'elements apassionanats. Gran lectura!

El mestre i Margarita, de Mikhail Bulgákov, és una de les novel·les russes més importants del segle XX. Aquesta disecció sobre el bé i el mal, la innocència i la culpa, influenciada directament pel Fausto de Goethe, ofereix una riquíssima lectura plena d’estrats que contemplen la crítica social, l’alegoria filosòfica i l’anàlisi de la vida moderna. (al Capgròs)

la novel·la a la wikipedia

Carles de Viana

Bruc

Bruc, la llegenda respon més a una pel·lícula d’acció tipus Rambo o Salvad al soldado Ryan que no pas a una pel·lícula amb vocació històrica.
(http://blogs.sapiens.cat/)

Hi estic d'acord. Una bona realització tècnica, imatges molt bones (i no només les més grandiloqüents i espectaculars) i un bon ritme però un guió molt pobre i uns diàlegs de vegades patètics. I la idea no és dolenta, però jo trobo que no funciona ni com a pel·lícula d'aventures (i no diguem com a pel·lícula històrica).

El almirante

Una barreja molt barata de Guerra i Pau i el Doctor Zhivago. Algunes imatges espectaculars de la batalla naval al Bàltic o del Transsiberià, però una història d'amor absolutament estúpida i mal presentada. Un interès històric mínim per un fet del qual no coneixia detalls: la resistència blanca a la revolució bolxevic. Potser amb versió original es fa més creïble tot plegat.

Com sempre hi ha gent per tot: comentari elogiós a "unmundodecine.com"

La fira de les vanitats, de William Thackeray

Un novel·lot! Amelia Sedley , la bleda deliqüescent i Rebecca Sharp , la pèrfida i "trepa" amb els seus marits respectius, George Osborne (caigut a Waterloo) i Randolph Crawley i tota la trepa de familiars i amics es belluguen pels ambients aristocràtics del Londres de començaments del XVIII. Primer la lluita per l'herència de la senyoreta Crawley, després la supervivència d'amelia, els embolics de Rebecca... El millor aquesta presència irònica del narrador i que, sense ser una novel·la genial , té una trama que es descabdella de manera lleugera. Predickensià en algunes coses.

interessant article de Marcos Rodríguez sobre la traducció de Jordi Arbonès

comentari al bloc "Està escrit"

Notícia de Catalunya

Entre lobos

Goethe: les afinitats electives

Una parella d'aristòcrates teòricament ban casats i enamorats cauen en la temptació de convidar a casa seva l'amic interessant i la nebodeta atractiva sabent a què s'exposen. Està bé aquest Goethe sobre el tema etern de la fidelitat. Romanticisme a tope.

Els crítics hi veuen de tot. Aquest post està bé.

tanda de còmics

El meravellós funcionament de la xarxa de biblioteques de la Diputació em permet retrobar la meva vella afecció al còmic d'adults ara anomenat novel·la gràfica. Menciono només algunes coses interessants i en deixo d'altres en el merescut pou de la desmemòria.

Epiléptico: la ascensión del gran mal; l'autor explica la història de la malaltia del seu germà -en el grau superlatiu que m'han descrit alguns neuròlegs-. Dibuix fosc, contrast extrem i obsessionant. La història m'enganxa, potser per motius obvis.
http://www.comicdigital.com/1145_1-Epileptico_La_Ascension_del_Gran_Mal.html

Kafka per Robert Crumb; bona la història de Kafka, il·lustrada pel famós dibuixant underground. Déu ni do, quin personatge, aquest pobre jueu txec, mitificat per tantes circumsatàncies segurament més enllà de les estrictament literàries.

http://madamepickwickartblog.com/k-the-dharma-bums/

I un que no té res a veure: El velo, de El Torres i gabriel Hernández; morts vivents, detectiu atractiva amb poders paranormals... m'encanta! i és que sóc un tot-terreny!

http://lasombradegrumm.blogspot.com/2010/06/el-velo-de-el-torres-y-gabriel.html

Tanda de contes

Salter, La última noche, Thèkov, la sala número 6 i d'altres, Edgar Allan Poe, l'assassinat de la rue Morgue i d'altres.
Els contes m'agraden més com més s'assemblen a una novel·la. massa sovint em deixen amb aquella cara de tonto de dir: I ja està?

Tres pel·lícules no genials

"Pa negre" és cert que és del milloret del cinema català però em sembla que això no és gaire. Cingles de Tavertet, terres masos i baumes d'Osona, històries de la postguerra rural, molt rural i miserable! és cert que devia ser així...

"Tamara Drewe" una noia torna al cap d'uns anys al seu poble a l'Anglaterra profunda (parlem de l'Espanya profunda , de l'Amèrica profunda, també hi ha una Anglaterra profunda) i revoluciona el personal; una situacuó de partida divertida la casa on s'allotgen escriptors en busca de la inspiració; fidelitats i infidelitats, amors i desamors com sempre, nenes en la flor de l'adolescència enamorades de cantants de rock que envien emails. Stephen Frears sense matar!

"La red social" El naixement del facebook en pel·lícula. Té el seu interès però al final cansa. Impressiona, però, no la seva versemblança sinó la seva veracitat (o això diuen). Total informàtica, Harvard, una mica de drogues, una mica de sexe (bé, no gaire) i un procés judicial inacabable...

El mateix mar, d'Amos Oz

No lluny del mar, al carrer Amirim, el sr. Albert Danon viu sol. Li agraden les olives i els formatges forts.

Israel, un vidu comptable, el fill que corre pel Tibet, la seva companya instal·lada a casa el pare, sessions d'espiritisme... prosa en vers, bonic però em costa d'entrar-hi.

http://candols.blogspot.com/2008/02/el-mateix-mar.html

Bashir Lazhar

Enmig d'un pont accidentat ens arribem a la Beckett a veure aquest quasi-monòleg sobre un professor de Primària algerià que exerceix al Canadà. Per mi és un molt bon espectacle, text molt interessant, bona evolució de la comèdia al drama, amb bons cops de puny i amb l'alicient personal de sentir-me identificat en molts temes professionals. Una original posada en escena quant als efectes sonors que ajuda a trencar amb la monotonia del monòleg (valgui la redundància).

notícia amb vídeo a Gràciatelevisió

http://www.temporada-alta.cat/docs/dossier_bashir_lazar.pdf

Herois

A mi Herois no m'agrada gens. Penso que no interessa ni els nens ni els grans. El somriure i la nostàlgia pels cassettes, els Simcas 1000, els Renaults 6, les bicicletes BH o el Ti amo de l'Umberto Tozzi no compensen el poc suc i bruc d'una història que sembla treta de Verano azul ni l'actuació horrible dels nens-actors. Només m'agrada el gir argumental final (sempre n'hi ha d'haver un , és clar: el que no és el que et penses que és etc.)

Com tan sovint els crítics i els festivals diuen el contrari:

comentari a La Vanguardia

bé, hi ha de tot

comentari a Time Out

Ruyra

"El soroll era paorós. La pluja s'havia aclarit. Vaig llambregar una extensió de mar tota revolta i escumosa. Allí les ones s'alzinaven a tall de brolladors, arramant-se en l'aire i blanquejant a la manera d'un ametllar florit. Entremig torrejaven altes penyes i al darrera d'elles una costa cavernosa bramava per totes ses goles, deixant sentir un aspre trontoll de pedregalum rossegadís i, de vegades, uns esclats com de barrinades subterrànies."

Quina porqueria de català que parlem avui en dia!

Musulmans i Catalunya, de Miquel Barceló

Crític i fins i tot provocador interpreta la invasió musulmana amb criteris nous i preguntes interessants: es va tractar d'una migració de gent de l'Àfrica o la societat andalusina és la mateixa que la hispanogoda? és a dir continuïtat o ruptura?

"l'Estat islàmic és objecte de caricatura conceptual"

"quina mena de coneixements tindríem si, en lloc de considerar els castells i fortificacions en general objecte principal de la recerca arqueològica, haguéssim començat pels molins?"

"La insistència a oposar un Islam intemporal, essencial, inexistent d'homes, i una Catalunya també essencial, cristiana, missionera, amb tota mena de vocacions -de pas, de frontera (...), espanyola, europea, etc.- és absolutament banal"

Ja he endevinat que no despertava unanimitats:

http://revistas.ucm.es/fll/11303964/articulos/ANQE9999110141A.PDF

"El Pentateuco de Isaac", d'Angel Wagenstein

Que bo aquest "Pentateuco de Isaac". (Libros del Asteroide de nou magnífic!) Com es pot narrar el patiment del poble jueu al llarg del segle XX amb aquesta finor irònica que m'ha fet somriure en tantes ocasions! Quina sorpresa aquests sentit de l'humor en un llibre que esperava intens, profund i contundent. Isaac és un jueu nascut a Ucraïna la pàtria del qual passa de ser l'Imperi austrohúngar a la Polònia d'entreguerres, a la URSS stalinista, a l'Alemanya nazi tot sense haver sortit de la seva Galítzia natal. Això sí, havent passat per tots els exèrcits i per tots els camps de concentració d'un i altre bàndol. Impressionant!

crítica potent a confiesoqueheleido.blogspot.com