El Codòs

En aquest país els camins són tan estètics! Us convidaria a una tarda amb la llum com la d'avui a passejar pel Codòs.

facilitació

Val la pena gastar-se 750 € per dinamitzar (facilitar se' n diu ara) dues assemblees? Curiosament penso que sí

Ginesta

Carretera de Minganya i Riudabella sembrats daurats . Darrere  Poblet collim ginesta amb el pare. Ens ho hem reconegut més d'un cop. Aquest decorat el tenim tan vist que cada cop ens agrada  més.

Confluència

La confluència que m'il.lusiona  és la dels dos grans processos que han sacsejat el país:l'independentisme i la indignació.

la família Bélier

sí, vaig plorar com un imbècil...

que oui, si on sait le prendre pour ce qu’il est, c’est-à-dire un film finalement sans prétention, cette « famille Bélier » présente la qualité qui me semble la plus essentielle dans le septième art : la sincérité. Voilà un film qui, après tout, veut faire simple et veut faire frais, notamment en s’appuyant sur des éléments basiques qui apaisent tout le monde : le charme bucolique d’un monde rural à taille humaine ; le souffle innocent d’une adolescence en quête d’épanouissement ; la tendresse de personnages un peu simplistes et gauches mais malgré tout fort attachants… La recette est connue, elle est facile, mais après tout pourquoi pas si la générosité sait faire monter la mayonnaise

http://www.allocine.fr/membre-Z20041207222824320473123/movie/214860

Charles Dickens, una història en dues ciutats

Wihplash

Marta Rojals, L'altra.

A 'L'altra' (RBA-La Magrana),  Marta Rojals se centra en l'Anna, un personatge que s'acosta als 40 amb una feina que es va precaritzant i una parella que no l'acaba d'omplir, tot i que se l'estima. Ambientada a la Barcelona d'ara, la novel·la mostra un present en què l'esperança s'engruna i el passat es converteix en equipatge perillós. És en aquest context que la protagonista comença una relació adúltera amb un noi que té gairebé 20 anys menys que ella.

Mariona, de Pilar Rahola

http://www.europapress.es/catalunya/noticia-pilar-rahola-atraviesa-revueltas-siglo-xix-novela-mariona-20141016191403.html

El que queda

No res o molt poc queda del que aprenc. Quin plaer, però, el fluir dels aprenentatges pel filtre dels forats enormes (llegint Steiner)

Cataluña, federación o independencia, de J.A. González Casanova

Allò que és polític pot prescindir d'allò que és jurídic? Doncs contràriament al seu argument penso que algun cop sí. I té a veure amb el que diu en Mèlich aquí sota 

Ai, senyor constitucionalista...

(...)

Una mica més:

No és el mateix una consulta sobre la independència que un referèndum per a la independència. La primera hi cap a la Constitució. Segurament té raó. Ell és l'expert. Però a Espanya no hi haurà mai voluntat política ni per l'una ni per l'altre. 

Mèlich

"...L'escola hauria d'ensenyar que mai no viurem en el millor dels mons, que el paradís és fora de l'abast dels éssers finits, que la justícia, la veritat o el bé absoluts mai no es faran presents. L'escola ha d'ensenyar que no tot es pot ensenyar, i el que (...) no es pot ensenyar és l'ètica. Els humans som éssers que hem de comnplir les normes, però som també éssers que les podem transgredir. Però, quan s'ha de transgredir una norma o una llei? Això és el que l'escola no pot ensenyar..."

"Escola, ètica i moral" a Perspectiva Escolar 379

La mare, de Grazia Deledda

"A la Sardenya més recòndita i feresta, el conflicte entre les obligacions del celibat i els embats de l'amor, la lluita inexorable entre els deures religiosos i les temptacions de la carn, fan d'un jove sacerdot una veritable joguina a les mans del destí. Ni la condició del protagonista, ni la presència obsessiva de la seva mare, convertida en la veu porfidiosa del remordiment, no poden aturar en absolut el curs implacable dels esdeveniments, que Deledda fa brollar de manera magistral en aquesta novel·la".(Ed. Adesiara)

Fedra, de Racine-Belbel

A mi m'ha entusiasmat, i el Toni diu que sóc l'únic

La història m'enganxa, els alexandrins em funcionen bé, l'escenografia geològica em deixa... petrificat (barato...)

Racine és d'aquells clàssics que cauen antipàtics, Molière és el que cau bé!,  com Calderón de la Barca amb Lope de Vega. Però surto del Romea pensant que alguna cosa deu tenir aquest senyor sortit dels llibres de literatura del batxillerat, quan les seves paraules i els seus versos et fan sentir durant dues hores que allò que fa referència a les passions i els sentiments i que es va transmetre segurament de boca en boca en la Grècia mil·lenària i que recolliren Eurípides i després Sèneca,  descriu de manera meravellosa la condició humana i en concret el dolor dels amors impossibles. (ah! l'amor incestuós! i ah! l'amor sempre mal vist  de les dones madures pels noiets joves)

Per cert la Vilarasau una mica passada de voltes és l'única que va sovint més enllà de la necessària artificialitat tràgica i cau en l'exageració ridícula. Els altres, esplèncidids!

el Romea: http://www.teatreromea.com/ca/season/1003/fedra

el text: http://www.nuvol.com/ebooks/fedra/

Chemin à l'école, de Pascal Plisson

Una pel·lícula preciosa sobre
com quatre nens fan hores de camí per arribar a l'escola (al Marroc, a Kènia, a l'Índia i a l'Argentina) Encara que de vegades la barreja de documental i de ficció grinyola el resultat final toca la fibra amb eficàcia i et fa pensar no només sobre les diferències i les injustícies d'aquest món mundial sinó sobre el paper de l'escola i d'allò que hi ensenyem.




Aquí, muchos niños ricos pasan horas en autobuses para ir a escuelas exclusivas -un sacrificio que les imponen los padres que desprecian el valor de la educación pública-, en las que realmente no les gusta estar, porque no les divierte estudiar. Se aburren. El pequeño protagonista africano de esta película conoció a algunos de estos niños cuando acompañó a Plisson a presentar su trabajo en Japón. “Primero no entendía nada, pero luego se volvía loco de enfado. No daba crédito a su inconsciencia. No es normal que los niños en nuestros países no quieran aprender, que no les guste la escuela. En los países ricos algo estamos haciendo muy mal en el tema de la Educación”.  http://www.publico.es/culturas/camino-escuela.html

i m'agrada molt la crítica de Salvaoret en aquest bloc que recomano

http://educarentiemposinciertos.blogspot.com.es/2015/01/camino-la-escuela-un-ejercicio-de-fe-en.html

A todos los que amamos la educación -que no es lo mismo que trabajar en el sistema educativo- esta película no puede dejarnos indiferentes, sino que nos toca, nos llega y nos emociona. La recomiendo vivamente: es un documento valioso sobre la relevancia de la educación, del trabajo docente, del sacrificio de los alumnos por ir cada día al aula, alfabetizarse, abrir ventanas al conocimiento.

Dos taüts negres i dos de blancs

El Pallars encara em dóna de si.
Començament espaterrant amb les diferents visions narratives d'aquest drama de la Catalunya profunda. Després potser es fa una mica  llarg. Em moro de ganes, però, de passejar-me per la serra del Boumort.

http://www.grup62.cat/llibre-dos-tauts-negres-i-dos-de-blancs-114305.html

El retorn del comte, d’Assumpció Cantalozzella

M'interessa la història d'aquest últim comte feudal català enfrontat a Joan II i a Ferran el catòlic. La trama, fluixeta i encara més quan entronca amb l'actualitat per justificar l'enfocament narratiu. bruixes pallareses, amors i amants, incestos i aguns dels vicis de la novel·la històrica dolenta. però no coneixia el personatge i m'ho he passat bé.

http://www.grup62.cat/llibre-el-retorn-dhug-roger-101211.html

Mr. Turner

Pinzellades per descriure un pintor. Una visió original, sarcàstica, caricaturesca, exagerada, teatral.
Grunys i roncs. Psoriasi. Imatges precioses, no tant perquè siguin dels seus quadres ni els recordin especialment. Interessant sociologia de l'art: paper del pintor, mode de vida del pintor, l'acadèmia, les botigues, els mecanismes de distribució, els motius d'inspiració, la bohèmia avant-la-lettre...

Una princesa a Berlín

Un llibre esplèndid per entendre els inicis del nazisme. L'Alemanya dels anys 20 és una época molt explicada (Zweig,Fallada...), però aquí és molt interessat la visio del paper de la burgesia-aristocràcia jueva.

Berlín, 1922. Reina la confusión en la capital alemana tras la victoria aliada. Recorren las calles, con banderas rojas, las víctimas de la más impresionante inflación de todos los tiempos. Y, tras ellos, las bandas incontroladas de ex-combatientes nacionalistas, que siguen las consignas de un oscuro militar austríaco, Adolf Hitler. Indiferentes al barullo callejero, conservan aún sus privilegios unas pocas familias aristocráticas, en su mayoría judíos, de gran tradición en el mundo de las finanzas.

En este escenario irrumpen el americano Peter Ellis y el alemán Christoph. Peter vive una doble vida : frecuenta, por un lado, los elegantes salones de nobles y banqueros y, por otro, los tugurios bohemios de los artistas. Para su desgracia, se enamora de la hija de la familia Waldstein, a la vez que se ve involucrado sin querer en un asesinato político, que presagia ya los horrores del Tercer Reich. Poco a poco, todos se ven arrastrados en el torbellino de desatinos que sacude a Alemania y que la prepara para la dictadura nacionalsocialista.

(http://www.tusquetseditores.com/titulos/andanzas-una-princesa-en-berlin)

Gombrich , història de l ' art

Es pot resumir tota una història de l'art  en dos paràgrafs?  Doncs jo soc aixi de xulo!
L' art mes antic pinta allò que sap, els grecs pinten allò que veuen  i descobreixen l'escorç.El cristianisme recupera la importància de la claredat pròpia dels egipcis. El pintor que fa el salt cap al naturalisme és  el Giotto. Amb el Renaixement l'art es proposa buscar la bellesa El geni de Leonardo consisteix a combinar realisme amb harmonia. Manet el gran revolucionari per la manera com representa els colors i la llum. Cezanne  Pare de l'art modern.Kandinski aboleix la representació. El cubisme la reforma. Picasso i els seus contemporanis  ja no volen copiar la realitat sinó construir-la .
Total, anar i tornar d'Egipte : la mirada versus el coneixement