el Prat

Porto Abraham al parc i a la platja del Prat. Tres dones musulmanes resen en direcció a la Meca, sobre la gespa verda i ben cuidada i sota les copes frondoses dels pins mediterranis. La nova Catalunya. La línia de mar queda amagada pel petit pendent sorrenc on com un miracle l'acció potser d'un alcalde sense límit de mandat ha aconseguit fer rebrotar la vegetació natural.

Palpables

Fantàstica política municipal! Feta de noms, de cares, de persones... Feta de realitats palpables

Si se puede

El crit ressona  estranger al Saló de Cent i a la plaça Sant Jaume. Primer em molesta i me'n queixo. Em toca després reconeixer   que aquesta és també una llengua del país, que és la de molts catalans, que és la de l'emancipació dels humils a casa nostra. Que m'agrada, a més, compartir-lo amb Manuela Carmena. I si algú hagués entonat la Marsellesa?
I després m'emociona el Que sí nos representan!

Pactes

Pacte ERC-Babord. Pacte ERC-GxV... això és la fragmentació, això és la fi del bipartidisme, el crepuscle de les majories absolutes. Ara convindrà trobar a aquests nous escenaris el valor que els suposàvem.

Honestedat

I, es confirma de nou.Tothom és honest,i com a tal se l'ha de tractar, fins que es demostra el contrari. Ho deia al Monedero i a la Merkel.

Consens

Consens maratonià a Babord. Un bon acord difícil, més pel llenguatge que per la política. Passa quasi sempre. Em sorprèn agradablement que gent de procedències tan diverses convergeixin . Pocs han tingut la sensació d' haver de cedir molt. Babord és encara una parella en fase de "tortolitos"

Ànima, de Wajdi Mouawad

un narrador molt animal i assassinats per començar i per acabar.

Quan en Wahhch Debch descobreix la seva dona assassinada, es queda paralitzat fins que, esperonat per l’abisme que s’ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l’home seguint l’olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l’esperança, s’embarca en una odissea furiosa a través d’Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que plana sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà d’alliberar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima.

Aquesta novel·la, totèmica i animista, empeny els límits de la literatura. Ànima és una bèstia, a la vegada real i fabulosa, que vol devorar l’inoblidable

Objectius i continguts

I despres de cinc anys de carrera, de 30d'experiència docent i d' aquest máster ultraespecialitzat de tres anys al Departament encara t'emboliques amb els objectius i els continguts...

Com

Tarda de com esplèndid a Vilassar de Mar. I a mi, de la política sempre m'ha interessat més el com que el què

Mesquita

Interessant visita a la mesquita de Vilassar de Mar. Tremendes (insuperables? ) distàncies ideològiques.

Ordre d'avaluació

L'excusa de "ens fan programar per competències però al SAGA hem de posar notes"... ¿Farem història, FS ( i MP)?

Facilitació

La gent a les places és la metàfora de la nova política. Sorgeixen noves paraules, a Babord experimentem la facilitació

Babord

Entrar al govern o no entrar al govern. That is the question

Les últimes vacances a Escòcia

Humor britànic i pel.lícula amb nens molt suportable. Parella separada que fa veure que no en la festa d'aniversari de l'avi que ha de ser l' última. El vell és Monty Phiton i es nota

http://marti58.blogspot.com.es/2015/05/la-familia-belierfa.html

El Codòs

En aquest país els camins són tan estètics! Us convidaria a una tarda amb la llum com la d'avui a passejar pel Codòs.

facilitació

Val la pena gastar-se 750 € per dinamitzar (facilitar se' n diu ara) dues assemblees? Curiosament penso que sí

Ginesta

Carretera de Minganya i Riudabella sembrats daurats . Darrere  Poblet collim ginesta amb el pare. Ens ho hem reconegut més d'un cop. Aquest decorat el tenim tan vist que cada cop ens agrada  més.

Confluència

La confluència que m'il.lusiona  és la dels dos grans processos que han sacsejat el país:l'independentisme i la indignació.

la família Bélier

sí, vaig plorar com un imbècil...

que oui, si on sait le prendre pour ce qu’il est, c’est-à-dire un film finalement sans prétention, cette « famille Bélier » présente la qualité qui me semble la plus essentielle dans le septième art : la sincérité. Voilà un film qui, après tout, veut faire simple et veut faire frais, notamment en s’appuyant sur des éléments basiques qui apaisent tout le monde : le charme bucolique d’un monde rural à taille humaine ; le souffle innocent d’une adolescence en quête d’épanouissement ; la tendresse de personnages un peu simplistes et gauches mais malgré tout fort attachants… La recette est connue, elle est facile, mais après tout pourquoi pas si la générosité sait faire monter la mayonnaise

http://www.allocine.fr/membre-Z20041207222824320473123/movie/214860

Charles Dickens, una història en dues ciutats