Nits de pesta, d’Orham Panuk

Abandonat i no perquè coincideixi amb la meva COVID. No em ve de gust dedicar la lectura de 700 pàgines a descobrir qui ha matat un metge turc en una illa imaginària al costat de Creta en els momenmts finals de l'imperi otomà.

La nova novel·la del Nobel de Literatura turc Orhan Pamuk. Una història coral d’amor i revolta en temps de pesta. Una vibrant ficció històrica que ens toca molt de prop.

Primavera de 1901: una epidèmia de pesta fa estralls entre els habitants de l’illa de Minguer, 29a província de l’imperi Otomà. El sultà Abdülhamit primer hi envia el seu inspector en cap de salut, el químic Bonkowski Paixà, i el jove i exitós doctor Nuri, que viatja acompanyat de la seva dona, Pakize Sultan, neboda del sultà. A l’illa també hi trobaran el jove oficial otomà Major Kâmil; la illenca Zeynep, de qui aquest últim està enamorat; el governador Sami Paixà, desbordat per la situació, i la seva bella amant Marika.

Nits de Pesta és la història d’aquests personatges, de les relacions que s’estableixen entre ells, del seu esforç constant per fer complir les prohibicions de la quarantena imposada i de la guerra contra l’epidèmia, les tradicions de l’illa i, finalment, les friccions sorgides davant l’amenaça de la mort.

Cruïlles, de Jonathan Franzen

Bon novel·lot d’estiu.  Tots els personatges de la família del pastor es van presentant cada cop més a fons i  cadsa cop són més interessants. Molts punts d’interès: la religió, la contracultura dels setanta,  la infidelitat…

És el 23 de desembre de 1971, i la família Hildebrandt és en una cruïlla. El patriarca, en Russ, pastor associat en una església dels suburbis de Chicago, vacil·la si alliberar-se d’un matrimoni infeliç -si no és que la seva dona brillant i inestable, se n’allibera primer. El fill gran, en Clem, torna de la universitat encès d’absoluts morals, i havent pres una decisió que destrossarà el seu pare. La germana d’en Clem, la Becky, fins ara el centre d’atenció de la seva classe d’institut, ha virat cap a l’era de la contracultura, mentre el seu germà petit, en Perry, fastiguejat de traficar amb marihuana per finançar-se el seu propi consum, ha decidit fermament ser una persona millor. Cadascun dels Hildebrandt busca una llibertat que els altres amenacen de complicar. https://www.grup62.cat/llibre-cruilles/337386

https://llegim.ara.cat/entrevistes/jonathan-franzen-religio-acabat-suplantada-mite-promet-salvacio-tecnologia_128_4154057.html

https://www.llibressenyordolent.cat/cruilles-jonathan-franzen/

https://twitter.com/Ed_Empuries/status/1461686615135465481?t=VUhr7ztEkubdyNvecOmqdg&s=19

Al final les visions, de Llàtzer Garcia

 https://www.salabeckett.cat/espectacle/al-final-les-visions/

Ens agrada especialmενt l’actuació d’en Joan Carrera. I tota la història de la casa veïna que té una història no és especialment original però ens atrapa.

https://youtu.be/PdGFPWdu0FM

Filmin ja no sé quants

 De óxido y hueso https://www.filmin.es/pelicula/de-oxido-y-hueso

Dheepan https://www.filmin.es/pelicula/dheepan?origin=searcher&origin-type=primary

Belfast

https://www.filmin.es/pelicula/belfast?origin=searcher&origin-type=primary

Naissance des écritures

 O sigui, que un alfabet diverses llengües. Si considerem l’Antiguitat ens n’oblidem. 

L'écriture fait partie de notre quotidien, mais son apparition est très récente à l'échelle de l'humanité (environ 6 000 ans). Où, comment et pourquoi sont apparues les premières écritures ? De la naissance des écritures idéographiques (chinoise, égyptienne, maya), aux écritures avec alphabet complet, ou avec alphabet sans voyelles, ou avec alphabet syllabique... ce livre propose un tour du monde des écritures du Proche-Orient aux Inuit, en passant par la Chine et l'Afrique. Les écritures ne sont pas figées mais toujours en évolution, voire en création) ! C'est une des nombreuses découvertes que l'on fait en lisant cet ouvrage.

Més Filmin

La locura del rey Jorge https://www.filmin.es/pelicula/la-locura-del-rey-jorge

Cuando pasan las cigüeñas

Corpus Christi

Drive my car

Recuperant Filmin

 Only you  https://www.filmin.es/pelicula/only-you

En la oscuridad  https://www.filmin.es/pelicula/en-la-oscuridad?origin=searcher&origin-type=secondary

El repostero de Berlín https://www.filmin.es/pelicula/el-repostero-de-berlin?origin=searcher&origin-type=unique

Història de Shunkin, de Junichiro Tanizaki

Em convenç la venedora de la fira del llibre de Cabrils. No soc un entusiasta de la literatura (i de la cultura) japonesa però aquesta petita obra sobre la relació entre la mestra cega i el deixeble em sembla original i fuig bastant dels estereotips a què estem acostumats. Bé, és cultura japonesa...

Què ens fa humans?, de Salvador Macip

 Doncs, la consciència, la intel·ligència, la violència i la ciència. Tot acaba en ciència.

Els humans disposem d’una capacitat única d’entendre la nostra existència. Conèixer les nostres característiques genètiques, bioquímiques i cel·lulars, en el context de la història, la cultura i l’evolució, ens pot ajudar a comprendre’ns millor com a espècie i a respondre, des de la metodologia científica, algunes de les preguntes que ha plantejat tradicionalment la filosofia.

En aquest assaig, Macip proposa analitzar la condició humana a través del que anomena «biohumanisme racionalista», una eina que ens ha de permetre transgredir el determinisme biològic per assolir una vida en societat digna i justa.

https://www.arcadia-editorial.com/llibres/que-ens-fa-humans/

Ruta d’escapada, de Philiippe Sands

(Pàg. 115): El compro perquè l’Avenç porta una entrevista amb el seu autor que em pica molt la curiositat. Conèixer la vida d’un nazi poderós és interessant, es clar i és una novel·la molt ben documentada. Però precisament per això es queda en l’exterior i allò que sempre m’ha intrigat tant, que és la intimitat dels qui es comporten d’una manera tan incomprensible, cruel i malèfica no hi surt. Almenys de moment.

     X      X.    X

Globalment interessantíssima. Sobretot la primera meitat, l’explicació que posa lñ’accent especialment en el sentiment filial respecte de pares nazis declarats. Despré la pura novel·la d’investigació sobre la mort d’Ottro W. Es fa més pesadeta. Al final, la resolució de l’enigma (els enigmes) em torna a impactar.

Sands explora els motius que duen alguns homes a cometre actes inhumans i reconstrueix el passat convuls d’Europa, amb un tempo narratiu de novel·la d’espies. 

Juliol de 1949. Un home amb una afecció hepàtica greu ingressa en un hospital de Roma. L’hi han dut uns monjos i s’hi registra amb el nom de Reinhardt, una identitat falsa. El visiten un bisbe, un metge i una dama prussiana. El pacient mor i la dama prussiana envia una carta a la família. El veritable nom del malalt misteriós és Otto Wächter, i la carta arribarà a la seva dona, la Charlotte, i després passarà als seus fills. És el fill petit, en Horst, qui dirà anys després a l’autor d’aquest llibre que no és cert que el seu pare morís d’una malaltia.

Què és veritat? I sobretot: qui era Otto Wächter? A Ruta d’escapada, Philippe Sands reconstrueix la vida d’aquest individu que va estudiar dret a Viena i després se’n va anar a Berlín per tornar­-ne convertit en un jerarca nazi i destituir els professors jueus que havia tingut a la universitat. Durant la Segona Guerra Mundial, va ser destinat a Cracòvia; allà la seva firma surt als documents que van dur milers de persones a la mort. I per què va anar a parar a Roma? Provava de fugir cap a l’Amèrica del Sud, protegit per membres del Vaticà. https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/ruta-d-escapada/9788433915894/LA_79

En tot cas, imprescindible complement el visionat del debat entre els tres protagonistes del llibre

A Filmin

https://www.filmin.es/pelicula/mi-legado-nazi

Crítica a l’Ara https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/nom-pare-ruta-d-escapada-philippe-sands_1_4060017.html

Encara Filmin

 

Verano del 85 https://www.filmin.es/pelicula/verano-del-85?origin=searcher&origin-type=primary

Adam https://www.filmin.es/pelicula/adam?origin=searcher&origin-type=primary

Nelly y el sr. Arnaud https://www.filmin.es/pelicula/nelly-y-el-sr-arnaud?origin=searcher&origin-type=primary

Filmin, més

 El hombre que nunca estuvo allíhttps://www.filmin.es/pelicula/el-hombre-que-nunca-estuvo-alli?origin=searcher&origin-type=primary 

Red river https://www.filmin.es/pelicula/rio-rojo?origin=searcher&origin-type=primary

Burning https://www.filmin.es/pelicula/burning

Qui apagarà aquest incendi? D' Andreas Malm

M’impressiona en alguns moments. Crítica del concepte d’antropocè, crítica de la culpabilitat de l’espècie humana en l’emergència climàtica, consideració d’aquesta com a conseqüiència de l’aparicó de l’economia fòssil que va ser la manera com la classe explotadora va passar a extreure la plusvàlua de les classes treballadores. Arguments econòmics marxistes per al tema. EL TEMA.

Andreas Malm exposa d’una manera brillant i pionera la urgència contemporània de derrotar l’economia fòssil amb mesures revolucionàries. 

Des del Delta del Nil fins als cercles polars, l'informe és aterridor: la Terra s'està escalfant en proporcions que ens porten avui a la vora del desastre.

Andreas Malm posa la història al servei de la justícia climàtica. ‘Qui apagarà aquest incendi’ és un treball exhaustiu i didàctic que ressegueix la història recent del capitalisme per deixar palès que l’actual situació d’emergència climàtica no és una simple casualitat o una qüestió lligada amb el domini de l’espècie humana sobre el planeta. Malm desafia així el relat oficial i situa l’evolució de l’economia fòssil com la clara causa de l’actual situació d’emergència climàtica. I no és queda aquí; assenyala orígens i culpables per dibuixar una sortida a l’atzucac en què es troba actualment el planeta i conseqüentment tota la humanitat. Si no s’actua amb contundència immediatament, ens diu, tot això no farà més que empitjorar per arribar a situacions límit en diverses zones del planeta en pocs anys.

Walter Benjamin va escriure que hem de tallar la metxa que crema abans que l'espurna arribi a la dinamita. I va insistir en la necessitat de posar fi al capitalisme abans que ell no s’autodestrueixi i, amb ell, s'ho emporti tot. En el llibre que tens a les mans, Andreas Malm exposa la urgència contemporània de derrotar l'economia fòssil amb mesures revolucionàries d'una manera brillant i pionera. https://www.tigredepaper.cat/ca/cataleg/qui-apagara-aquest-incendi

Filmin, unes quantes

Escribiendo con fuego,https://www.filmin.es/pelicula/escribiendo-con-fuego?origin=searcher&origin-type=primary

Supernova,https://www.filmin.es/pelicula/supernova?gclid=Cj0KCQjw8uOWBhDXARIsAOxKJ2FvgidiABkJZfy_aUoEOncuAYZGiqNtEwMZwULTogxBXgFvXTBtnwsaApCMEALw_wcB

 

Los hermanos Sisters https://www.filmin.es/pelicula/los-hermanos-sisters

Oro blanco https://www.filmin.es/pelicula/oro-blanco?gclid=Cj0KCQjwof6WBhD4ARIsAOi65agyM8wKho9E13uX-h-R8z641z7_5J42VIHAa69zGld0wV4xFh7YWxsaAoR9EALw_wcB

Mig sol groc, de Chimamanda Ngozi Adichie

Novel·lot dels que m'agraden. Lliçó d'història ben feta sobre un moment que desconec i que apolrta reflexions extrapolables. I tant! El colonialisme, el racisme, el paper de les dones, el de l,a proppaganda de guerra... Biafra era una paraula remota lliogada a nens famèlics i cadavèrics amb panxes grosses, fotografies en blanc i negre de la meva i nfància, argument per al menjar bé, per al no deixar res al plat…

Chimamanda Ngozi Adichie recrea la vida de tres personatges atrapats en les turbulències de la dècada, en el marc de la guerra de Nigèria per la independència: el jove Ugwu, empleat de la casa d’un professor universitari d’idees revolucionàries; l’Olanna, la bella esposa del professor, que per amor ha abandonat una vida privilegiada a Lagos per viure en una ciutat polsegosa, i en Richard, un jove i tímid anglès que està enamorat de la germana de l’Olanna, una dona misteriosa que renuncia a comprometre’s amb ningú. https://www.grup62.cat/llibre-mig-sol-groc/332154

Los gozos y las sombras

Potser des de Kazantzakis que  no llegia res sobre l'experiència religiosa tan intens. Els monjos, les beates, el psiquiatre, la descreguda...

                x    x    x

ple de subtemes: el desig, el feudalisme rural, l'explotació, el paper de les dones...

                x    x    x

M'agrada el personatge descregut i mediocre que és Carlos com a punt de vista central

                x    x    x    

quin final més potent! tot i que previsible!

Pueblanueva del Conde, villa costera gallega, ve cómo los aires de cambio social y económico van alterando su tradicional orden secular. Los viejos señores de la tierra ceden paso a los nuevos señores del dinero, y la antigua flota pesquera resiste ante la moderna industria de los astilleros. El esperado regreso de Carlos Deza, último de la estirpe de los Churruchaos, que mandó en la villa desde tiempo inmemorial, se ve en el pueblo como la última posibilidad de discutir la supremacía a Cayetano Salgado, nuevo amo de Pueblanueva, que la ejerce con la impunidad que le proporciona su poder económico. Sin embargo, el carácter indeciso de Carlos, y su desinterés por las cuestiones mundanas, llevará el enfrentamiento a derroteros inesperados. La pugna, que desciende también al terreno de las pasiones e implica a la mayor parte de los personajes, encarna vivamente el choque de épocas y mentalidades que se produce en la Galicia de preguerra, en una sociedad que transita, en plenos años treinta, del siglo XIX al capitalismo sin que apenas cambie nada fundamental. El gran éxito de la adaptación televisiva de Los gozos y las sombras, veinticinco años después de su publicación en 1957, convirtió la novela en un auténtico fenómeno editorial.https://quelibroleo.com/los-gozos-y-las-sombras

"Turner, la llum és color", al MNAC

 Una bona exposició de Turner, un pintor que m'agrada, amb la força de les seves ambientacions lluminoses.

Per al pintor, aquarel·lista i gravador romàntic anglès Joseph Mallord William Turner (1775-1851) els elements de la natura són forces abstractes, amb la seva pròpia simbologia i significat. Aquesta exposició explora la seva fascinació pels fenòmens meteorològics i atmosfèrics, des dels inicis de la seva obra, a la dècada de 1790, i fins a finals dels anys 1840.

Turner, reconegut com el millor paisatgista del període romàntic pel seu domini de la llum, el color i l'atmosfera, pinta les immenses forces de la natura que ja en aquella època de grans canvis, a inicis de la primera revolució industrial, començaven a estar amenaçades. A través d’un centenar d’obres, pintures, dibuixos, esbossos i gravats, l’exposició ressegueix el desenvolupament de les composicions de Turner, a partir dels primers esbossos, fins a les aquarel·les, els olis o els gravats finals.

La mostra revela com l’aquarel·la va ser fonamental en l’enfocament científic, però intuïtiu de l’artista, que li va permetre copsar la intensitat de les forces de la natura amb una precisió expressiva mai igualada. La principal inspiració de Turner va sorgir dels seus viatges per la Gran Bretanya i l'Europa continental i els seus paisatges incorporen fonts diverses, des de la mitologia clàssica fins a la història de l’art o les invencions tecnològiques modernes, i se situen entre la tradició i la innovació. Aquesta exposició confronta l’espectador amb una experiència sensorial de la natura que ens afecta avui tant com ho va fer als seus contemporanis.

https://www.museunacional.cat/ca/turner-la-llum-es-color

L'instant abans de l'impacte, de Glòria de Castro

 Només per posar-lo a la llista de novel·les catalanes que els crítics recomanen i de les quals no passo de les cinquanta pàgines.

La protagonista d'aquesta història treballa al departament de comunicació d?una companyia telefònica. Després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, els seus caps la sotmeten a un pla d?assetjament laboral. Decebuda, trama una venjança que escriurà en forma de dietari: durant 365 dies no comprarà res que no li sigui de vital importància. Entremig, però, sembla que la vida personal també se li capgira quan el seu marit decideix deixar la feina per convertir-se en una estrella del rock. L?instant abans de l?impacte fa una radiografia àcida sobre el món laboral, les polítiques de conciliació i la crisi dels quaranta. Escrita amb un humor negre i corrosiu, aquestanovel·la qüestiona les idees preconcebudes sobre la felicitat, l?amor i els valors de la societat de consum.https://www.casadellibro.com/libro-l-instant-abans-de-l-impacte/9788417339838/12785761

Animal, negre, tristesa

 

Paraíso, d'Abdulrazak Gurnah

Té el seu què. La vida d'aquest noi segrestat de la família (o comprat) en la Tanzània del colonialisme germànic... sorprenentment multiètnica i multicultural i és que tenim tants desconeixements, tants mites i tans orejudicis sobre l'Àfrica... (Tanzània... on queda Tanzània? almenys això ho he après...)

Cuando los padres de Yusuf, de doce años, le dicen que vivirá con su tío Aziz durante una temporada, el chico se muestra entusiasmado. Pero lo que Yusuf no sabe es que su padre lo ha empeñado para saldar una deuda imposible de pagar, ni tampoco que Aziz no es pariente suyo, sino un rico y acaudalado comerciante con el que viajará por África central y las riberas del Congo en vísperas de la primera guerra mundial.

A través de los ojos de ese chiquillo descubriremos una naturaleza exuberante y hostil, poblada de tribus despiadadas e invasores desalmados, en la que una vida humana vale tanto como unas cuantas gotas de agua.
https://www.penguinlibros.com/es/novela-historica/273092-libro-paraiso-premio-nobel-de-literatura-2021-9788418968099

Una de las virtudes del Nobel de literatura es la de descubrirnos tradiciones literarias, ramas de la literatura desconocidas para nosotros, lectores occidentales. Cuando algún pequeño editor apuesta por obras culturalmente lejanas, suelen tener una vida precaria, con ventas raquíticas. Apenas unos pocos lectores, y algún académico interesado en la narrativa de escritores remotos. El Nobel sirve como aldabonazo. En el caso de Gurnah, al Nobel hay que agradecerle el descubrimiento del autor de Paraíso, que es una gran novela. Un autor que vive entre nosotros, porque su residencia está en Londres, y su ámbito académico es la Universidad de Kent.

Paraíso es un viaje. La novela si sitúa en el África oriental, en esa región de la que forman parte Tanzania, Kenia, la isla de Zanzíbar. El marco cultural de esa zona es un cruce de religiones animistas, musulmanes lectores del Corán e indios. El suajili y el árabe son las lenguas que predominan. De las dos vienen tradiciones, modelos narrativos que remiten a Las mil y una noches, al Corán, a los clásicos del hinduismo. Espíritus, hechizos, sueños poblados de perros, forman la atmósfera de fantasía irreal en la que en algunos pasajes entra la novela.

En Paraíso apenas hay paraísos. Tan solo atisbos: un edén de agua y vegetación que se repite en los relatos que se intercambian los que viajan, el huerto que cultiva Yusuf en la casa de su «tio» Aziz. Anhelos. Nada más. El resto es pobreza y miseria, una naturaleza hostil: mosquitos, cocodrilos, serpientes, plantas espinosas que convierten la carne en una piel de sangre...

https://fanfan.es/el-paraiso-de-abdulrazak-gurnah/