La balada de Holt, de Kent Haruf

 No m’emociona com els altres. Potser per això el pibliquen ara després de l’èxit dels altres.

Després de vuit anys, en Jack Burdette torna a Holt. Però la seva aparició no és ben rebuda i reobre ferides que per a molts ja estaven tancades. Mentre uns es pregunten amb incredulitat com és que s’ha atrevit a tornar després del que va fer, d’altres comencen a clamar venjança. Serà en Pat Arbuckle, el director del diari local Holt Mercury, qui anirà desenterrant el passat d’aquest home imponent i hostil que no va acabar d’encaixar mai enlloc i que, un bon dia, va fugir sense cap motiu aparent amb un feix de bitllets robats sota el braç, deixant enrere la dona i els fills.

Balada de Holt és la segona novel·la que va escriure Kent Haruf i l’última que quedava per Publicar en català. Amb aquest llibre es clou l’obra d’un autor perspicaç que va ser capaç de captar amb profunditat i molta tendresa la veu d’una comunitat que, malgrat els embats del destí, segueix obstinada per la vida.una sensibilitat i una capacitat de commoure extraordinàries.

Crítiques que han llegit un altre llibre

 https://whitepaperby.com/la-balada-de-holt-de-kent-haruf/

https://www.lecturalia.com/libro/113120/la-balada-de-holt

I aquests van per una altra banda es clar i no diuen mentides https://www.nuvol.com/llibres/leterna-balada-de-haruf-422001

Un dia a la vida de l'Abed Salama de Nathan Thrall

En la línia de l'Apeirogon. El que més valoro és l'explicació de la diversitat que es dna  dins de cada un dels dos bàndols en litigi.

I l'integrisme de la societat palestina com a societat musulmana que és (ho sento).

https://periscopi.cat/llibre/astrolabi/un-dia-a-la-vida-de-l-abed-salama  L’Abed Salama busca el seu fill de cinc anys, en Milad, que ha anat d’excursió amb l’escola. El busca però no sap on trobar-lo, perquè l’autobús en què viatjava el nen ha tingut un accident i les víctimes han estat traslladades a diversos centres mèdics i hospitals de Jerusalem i Cisjordània. Durant les hores següents haurà de combatre la por i la incertesa mentre s’enfronta al silenci administratiu, als controls militars i a una infinitat de tràmits i obstacles burocràtics delirants que l’Estat d’Israel imposa als palestins de les zones ocupades.

Aquest reportatge estremidor entrellaça les vides de tots aquells, tant jueus com palestins, que es van veure implicats en el sinistre. Amb un enfocament lúcid i profund, Nathan Thrall ens mostra els detalls del sofisticat sistema de segregació que ofega la vida de milers de ciutadans palestins i en condiciona la llibertat.

Els anys irrecuperables, de Jaume Asens

Molt interessant la història del naixement de la PAH, del 15M, de l'entrada d'Ada Colau i els Comuns a l'Ajuntament de Barcelona dels merders entre Sumar i Podemos...  L'Asens és el meu referent en moltes coses. Aquí se'm fa tan evident que és d'una altra generació, però.

Comandant, de Sandro Veronesi i Edoardo de Angelis

Un dilema moral que sembla tan evident en les nostres circumstàncies, però en temps de guerra les coses són molt diferents. (com sempre millor no llegir la informació de la contracoberta). M'agrada molt. I el plantejament lingüístic de tots els dialectes de l'italià en contacte, interessantíssim.

1940. Itàlia està en guerra. Salvatore Todaro comanda el submarí Cappellini, navegant per les aigües de l’Atlàntic. Un vaixell enemic és a la vista. El comandant fa el que ha de fer: l’enfonsa. Aleshores, desobeint ordres superiors però respectant la llei del mar, en rescata els supervivents i els salva la vida.

Jo Claudi, de Robert Graves

 Roma encara em tira. Tot i que d'aquí poc confondré Júlia amb Lívia i Cal·lígula amb Caracalla.

Filmin (Març)

Emilia Pérez, de Jacques Audiard

Cuando cae el otoño, de François Ozon

Sèries: 

Soviet jeans 

Twin peaks, de David Lynch 

El candor del padre Brown, de G. K. Chesterton

 

Plora pàtria estimada, d'Alan Paton

Gran novel.la de culte que havia vist durant molts anys a la prestatgeria de casa els pares i de la qual havia sentit a parlar molt. La història d’una època i d’una gran, terible injustícia: l’apartheid sudafrcà. Passada de moda, potser en algunes coses, però amb una sensibilitat que perdura com en les obres  que esdevenen clàssics. M’agrada comprar-la de segona mà en aquesta edició del Club dels Novel.listes.

 

Què ha motivat Maria Bohigas a recuperar aquest títol? ‘Em motiva que és una bona novel·la. He fet la relectura amb la mateixa intensitat que la primera vegada que la vaig llegir. És un text que conserva la mateixa màgia que quan es va publicar.

‘Plora, pàtria estimada’ és la història d’un pastor protestant ja gran, que prové d’un petit poble del medi rural. ‘És una terra empobrida, que viu l’erosió d’un món, el de les ètnies, i el de l’abandó. Molta gent ha emigrat a la capital, Johanesburg, per no tornar-hi. Un dia el criden per dir-li que la seva germana està malalta a Johanesburg, i que el necessita. En el llibre apareix el món de la pagesia autòctona molt marcada per l’herència europea; hi apareix també la ciutat de Johanesburg, que cada vegada es torna més violenta i el país desmembrat. Aquesta és una història que es repeteix a molts alttres llocs del món.’

 https://www.vilaweb.cat/noticia/3905131/20110701/lectures-destiu-plora-patria-estimada.html

Els anys americans d'Irene Polo, de Glòria Santa-Maria i Pilar Tur

Entenc que calgui reivindicar aquest tipus de personatges però no sé si té prou entitat…

Val la pena conèixer-la. Perquè era una reportera fascinant dels diaris més importants de la Segona República, perquè va ser una dona agosarada, moderna, reivindicativa, lesbiana i suïcida. El 1936 va viatjar a l’Amèrica del Sud amb la companyia de Margarida Xirgu. Cap de les dues no en va tornar.

Les cartes de Polo a Villà són un testimoni inèdit i vivíssim de l’exili. Els tres textos escrits per ella i els tres articles dedicats a la seva figura ens en fan entendre la grandesa. El postfaci és la clau de volta: ens explica l’aventura americana i ens aclareix els enigmes dels seus últims anys. https://calcarre.cat/llibres/els_anys_americans_direne_polo/

A complete unknown , de James Mangold

 Clar, jo m'ho havia de passar bé si això va de Bob Dylan. Explica molt bé els deconeguts origens del cantant i la revolució que va suposar el seu pas al rock and roll. 

Ambientada en la influyente escena musical de Nueva York de principios de los años 60, 'A Complete Unknown' cuenta la historia del meteórico ascenso del músico de Minnesota Bob Dylan, un cantante de folk de 19 años, hasta las salas de conciertos y lo más alto de las listas de éxitos. Las canciones y la mística de Dylan, de nombre Robert Allen Zimmerman, se convirtieron en un fenómeno mundial que culminó en 1965 con su transgresora actuación de rock eléctrico en el Newport Folk Festival.
https://www.filmaffinity.com/es/film966380.html

Despejado, de Carys Davies

 Me'l deixa en Bernat. Dos homes en una illa deserta al Nord de les Shetland. la curiosa estranya origial relació entre ells. Dona molta importància a l'aprenenttge del llenguatge que fa el nou vingut però no sé si és molt creïble.

Ivar, el único habitante de una remota isla escocesa, vive desde hace décadas en pacífico aislamiento acompañado de unos pocos animales. Hasta que un día de 1843 se encuentra a un hombre inconsciente en la playa. El recién llegado es John Ferguson, joven presbítero enviado por el dueño de la isla para desahuciar a Ivar y poder convertir la zona en terreno de pastoreo. Ajeno a las intenciones del desconocido, Ivar lo lleva a su casa y, pese a que no hablan el mismo idioma, un frágil vínculo empieza a nacer entre ellos. Entretanto, en tierra firme, Mary, la mujer de John, espera ansiosa noticias de su marido.
https://librosdelasteroide.com/libro/despejado

El brutalista, de Brady Corbet

 Espectacular, tant com la sala per a les sevess essins privades que té el Manuel Huerga a casa seva. (M'hi porten els Omedes-Ribas). M'agrada la perspectiva que el personatge d'un arquitecte "de reconegut prestigi" aporta al tema del somni americà, de les migracions, dels jueus post-Holocaust.

Huyendo de la Europa de la posguerra, el visionario arquitecto László Toth llega a Estados Unidos para reconstruir su vida, su obra y su matrimonio con su esposa Erzsébet tras verse obligados a separarse durante la guerra a causa de los cambios de fronteras y regímenes. Solo y en un nuevo país totalmente desconocido para él, László se establece en Pensilvania, donde el adinerado y prominente empresario industrial Harrison Lee Van Buren reconoce su talento para la arquitectura. Pero amasar poder y forjarse un legado tiene su precio...

https://www.filmaffinity.com/es/film840798.html

https://youtube.com/shorts/aUrUtUriCPE?si=qylrE-Ver1IkatqE

 

Anora, de Sean Baker

 A mi em sobra el to de comedieta, les corredisses, els cops de puny, i algunes brometes. Anava per bon  camí plantejant el tema, però s'espatlla després. Per mi un Oscar injust.

Anora, una joven prostituta de Brooklyn, tiene la oportunidad de vivir una historia a lo Cenicienta cuando conoce al hijo de un oligarca ruso e impulsivamente se casa con él. Cuando la noticia llega a Rusia, su cuento de hadas se ve amenazado, ya que los padres parten hacia Nueva York para intentar conseguir la anulación del matrimonio.

https://www.filmaffinity.com/es/film429924.html

Expulsió de Pau Miró a la Beckett

A la Beckett els Casares juguem al Qui és qui en aquest drama-comèdia amb germans que hereden la casa d’estiueig dels pares i que se senten expulsats dels ideals antics(que són els bons) per part d’aquest nou món de guiris i gentrificació. Ens ho passem bé però a mi se'm fa curta en el bon imal sentit de la paraula (noes fa gens pesada imanté sempre l'atenció però com si les coses no quedessin ben explicades)

Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.

Efectivament, Barcelona planteja la problemàtica social dels desnonaments, però ho fa al costat d’una defensa de la ideologia i de la imaginació. Miró admet que hi ha amargor en els seus personatges (una de les germanes, haurà decidit passar-se de bàndol i trobar la comoditat dels privilegiats), però hi deixa destil·lar una certa ironia i que l’esperança la porti la jove, és la que té una intuïció que ha d’haver-hi una solució.

Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.

Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.

https://www.salabeckett.cat/espectacle/expulsio/

Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2513028-pau-miro-revisita-barcelona-entre-l-amargor-i-la-ironia-a-expulsio.html

Filmin (febrer)

Pelis:

La sustancia , de Coralie Fargest 

Sèries :

Alice i Jack  

Cosmicomic d'Amedeo Balbi i Rossano Piccioni

 Molt bon còmic sobre el Big Bang i l'Univers

Roser Bru, expo a Girona

 Bona passejadeta per Girona amb alguns del 58. I l'exposició és una bona excusa.

Roser Bru (1923-2021) ha estat una de les artistes més significatives del segle XX, malgrat ser una desconeguda pel gran públic a Catalunya. Va néixer a Barcelona i va haver d’exiliar-se a Xile, el seu país d’adopció, on la pintora i gravadora ha estat molt reconeguda. El Museu d’Art de Girona presenta l’exposició temàtica “Roser Bru. Superar la distància”, en un gest de reparació històrica de la memòria de l’artista, després de dues dècades des de l’última mostra a la seva terra natal. S’hi exhibeixen un centenar d’obres, de les quals prop de vuitanta són procedents de Xile i una trentena provinents de museus i col·leccions privades catalanes. La mostra es pot visitar fins al 30 de març.

https://www.ara.cat/especials/museu-d-art-girona-recupera-l-oblit-l-obra-l-artista-roser-bru_1_5213847.html

La lletra escarlata, de Nathaniel Hawthorne

En la línia d’aquests llibres clàsics als quals m’agrada posar el “tic”. Em penso que és molt millor el llibre que la pel·lícula!

La protagonista, Hester Prynne, té un fill al cap de més d'un any de perdre el seu marit en un viatge per mar. Hester es nega a confessar la identitat del pare i la jerarquia puritana la condemna a portar una A, d'adúltera, cosida en tot moment a la roba. Però Roger Chillingworth, el marit de Hester, no ha mort, i s'instal·la d'incògnit a la colònia, amb el propòsit de venjar-se del pare de la criatura.

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_lletra_escarlata_(novel%C2%B7la)

Morir a la primavera, de Ralf Rothmann

Una bona, bona novel·la de guerra. I mira que n'hi ha! Aquest estil a pinzellades, amb el·lipsis ben muntades i amb un crescendo fins la bestialitat final, no pas pel sang i fetge sinó pel dolor moral de com acaba tot.

A finals de l’hivern de 1945, al nord d’Alemanya, dos amics de disset anys, en Walter i en Fiete, treballen munyint vaques en una granja que ha patit els estralls de la guerra, com tot el país. Ni tan sols es plantegen la possibilitat que els enviïn mai al front, i veuen passar les catàstrofes de la guerra una mica de lluny. Però un dia les SS es planten al poble amb un barril de cervesa i una proposta a la qual ningú podrà negar-se: allistar-se per demostrar fidelitat al Führer, al poble i a la pàtria. D’aquesta manera, els dos nois acabaran al front nazi, on assistiran a la desintegració de l’excèrcit alemany i viuran en carn pròpia les últimes espurnes de violència cruenta i irracional. Morir a la primavera és una novel·la commovedora, una petita joia que explora el poder de la llibertat, els límits entre la innocència i la culpa, i la força de l’amistat.
https://www.laltraeditorial.cat/llibre/morir-a-la-primavera/

Miró i Matisse, a la Fundació Miró

Dos gegants. Era per a tu, Marta!

La Fundació Miró de Barcelona acull a partir del divendres 25 d’octubre i fins al 9 de febrer del 2025 l’exposició “MiróMatisse. Més enllà de les imatges”, que ens mostra d’una manera intel·ligent, sensible i altament delicada, alhora que gens òbvia, la relació vital i artística entre Joan Miró i Henri Matisse. És una exposició feta en col·laboració amb el Museu Matisse de Niça. El comissari, Remi Labrusse, especialista en ambdós creadors, i l’assistent comissarial, Veronique Dupas, membre de l’equip de la Fundació Miró de Barcelona, proposen una exposició que té la particularitat de creuar la història vital de tots dos, l’admiració mútua, la cultura catalana compartida, l’actitud revolucionària també compartida i la mirada que els va permetre d’avançar en la seva recerca artística, en diferents etapes de la vida de cadascú.

https://www.vilaweb.cat/noticies/miromatisse-la-recerca-inedita-duns-vitalistes/