Doncs m'agrada el llibre d'en Jordi. El personatge realment té molta grapa i el to em sembla molt ben trobat. M'imagino un llibre més llarg, és ficcionat, si cal, perquè es converteixi en una bona novel·la, de la mateixa manera que me l'imagino com un monòleg teatral (a la sala Beckett interpretat per l'Àgata Roca?)
Després de l’Islam, a Palestina, ara l’hinduisme. Llibre poètic, suggerent. Per valorar que també aquesta és una religió subjugadora, i no em digueu que és per culpa dels integrismes…
Una novel.la molt simbòlica i surrealista, una filosofada que no m'acabo de creure. Però té frases amb força que et fan trontollar. La Mira s'estima més l'art que el pare, per exemple.
Imagineu que estem vivint en el primer esbós de la creació, elaborat per Déu, que ja està treballant en el segon. En aquest primer esbós, la Mira marxa de casa per estudiar en una acadèmia. Allà coneix l’Annie, una noia òrfena, amb qui sent una connexió total. Quan la Mira és gran, el seu pare estimat mor, i el seu esperit viu dins ella. Junts esdevenen una fulla. Passat el temps, l’Annie aconseguirà que la Mira surti de la fulla i torni al món humà. Però què passarà amb elles —i amb la resta de nosaltres— en el segon esbós, tan millorat, tan perfecte?
Inclassificable, d’una imaginació desbordant, Color pur desplega un univers literari original, impossible d’etiquetar o de comparar. Narrada per un «nosaltres» que podria ben bé representar la humanitat sencera, Heti ens proposa reflexions suggeridores sobre l’eternitat, el nostre lloc al món, la crisi climàtica, l’art com a emulació del poder diví, la vida després de la mort o el sentit final de l’existència.
No m’emociona com els altres. Potser per això el pibliquen ara després de l’èxit dels altres.
Després de vuit anys, en Jack Burdette torna a Holt. Però la seva aparició no és ben rebuda i reobre ferides que per a molts ja estaven tancades. Mentre uns es pregunten amb incredulitat com és que s’ha atrevit a tornar després del que va fer, d’altres comencen a clamar venjança. Serà en Pat Arbuckle, el director del diari local Holt Mercury, qui anirà desenterrant el passat d’aquest home imponent i hostil que no va acabar d’encaixar mai enlloc i que, un bon dia, va fugir sense cap motiu aparent amb un feix de bitllets robats sota el braç, deixant enrere la dona i els fills.
Balada de Holt és la segona novel·la que va escriure Kent Haruf i l’última que quedava per Publicar en català. Amb aquest llibre es clou l’obra d’un autor perspicaç que va ser capaç de captar amb profunditat i molta tendresa la veu d’una comunitat que, malgrat els embats del destí, segueix obstinada per la vida.una sensibilitat i una capacitat de commoure extraordinàries.
Crítiques que han llegit un altre llibre
https://whitepaperby.com/la-balada-de-holt-de-kent-haruf/
https://www.lecturalia.com/libro/113120/la-balada-de-holt
I aquests van per una altra banda es clar i no diuen mentides https://www.nuvol.com/llibres/leterna-balada-de-haruf-422001
En la línia de l'Apeirogon. El que més valoro és l'explicació de la diversitat que es dna dins de cada un dels dos bàndols en litigi.
I l'integrisme de la societat palestina com a societat musulmana que és (ho sento).
https://periscopi.cat/llibre/astrolabi/un-dia-a-la-vida-de-l-abed-salama L’Abed Salama busca el seu fill de cinc anys, en Milad, que ha anat d’excursió amb l’escola. El busca però no sap on trobar-lo, perquè l’autobús en què viatjava el nen ha tingut un accident i les víctimes han estat traslladades a diversos centres mèdics i hospitals de Jerusalem i Cisjordània. Durant les hores següents haurà de combatre la por i la incertesa mentre s’enfronta al silenci administratiu, als controls militars i a una infinitat de tràmits i obstacles burocràtics delirants que l’Estat d’Israel imposa als palestins de les zones ocupades.
Aquest reportatge estremidor entrellaça les vides de tots aquells, tant jueus com palestins, que es van veure implicats en el sinistre. Amb un enfocament lúcid i profund, Nathan Thrall ens mostra els detalls del sofisticat sistema de segregació que ofega la vida de milers de ciutadans palestins i en condiciona la llibertat.
Molt interessant la història del naixement de la PAH, del 15M, de l'entrada d'Ada Colau i els Comuns a l'Ajuntament de Barcelona dels merders entre Sumar i Podemos... L'Asens és el meu referent en moltes coses. Aquí se'm fa tan evident que és d'una altra generació, però.
Un dilema moral que sembla tan evident en les nostres circumstàncies, però en temps de guerra les coses són molt diferents. (com sempre millor no llegir la informació de la contracoberta). M'agrada molt. I el plantejament lingüístic de tots els dialectes de l'italià en contacte, interessantíssim.
1940. Itàlia està en guerra. Salvatore Todaro comanda el submarí Cappellini, navegant per les aigües de l’Atlàntic. Un vaixell enemic és a la vista. El comandant fa el que ha de fer: l’enfonsa. Aleshores, desobeint ordres superiors però respectant la llei del mar, en rescata els supervivents i els salva la vida.
Roma encara em tira. Tot i que d'aquí poc confondré Júlia amb Lívia i Cal·lígula amb Caracalla.
Emilia Pérez, de Jacques Audiard
.jpg)
Sèries:
Soviet jeans
.webp)
Gran novel.la de culte que havia vist durant molts anys a la prestatgeria de casa els pares i de la qual havia sentit a parlar molt. La història d’una època i d’una gran, terible injustícia: l’apartheid sudafrcà. Passada de moda, potser en algunes coses, però amb una sensibilitat que perdura com en les obres que esdevenen clàssics. M’agrada comprar-la de segona mà en aquesta edició del Club dels Novel.listes.
Entenc que calgui reivindicar aquest tipus de personatges però no sé si té prou entitat…
Val la pena conèixer-la. Perquè era una reportera fascinant dels diaris més importants de la Segona República, perquè va ser una dona agosarada, moderna, reivindicativa, lesbiana i suïcida. El 1936 va viatjar a l’Amèrica del Sud amb la companyia de Margarida Xirgu. Cap de les dues no en va tornar.
Les cartes de Polo a Villà són un testimoni inèdit i vivíssim de l’exili. Els tres textos escrits per ella i els tres articles dedicats a la seva figura ens en fan entendre la grandesa. El postfaci és la clau de volta: ens explica l’aventura americana i ens aclareix els enigmes dels seus últims anys. https://calcarre.cat/llibres/els_anys_americans_direne_polo/
Clar, jo m'ho havia de passar bé si això va de Bob Dylan. Explica molt bé els deconeguts origens del cantant i la revolució que va suposar el seu pas al rock and roll.
Me'l deixa en Bernat. Dos homes en una illa deserta al Nord de les Shetland. la curiosa estranya origial relació entre ells. Dona molta importància a l'aprenenttge del llenguatge que fa el nou vingut però no sé si és molt creïble.
Espectacular, tant com la sala per a les sevess essins privades que té el Manuel Huerga a casa seva. (M'hi porten els Omedes-Ribas). M'agrada la perspectiva que el personatge d'un arquitecte "de reconegut prestigi" aporta al tema del somni americà, de les migracions, dels jueus post-Holocaust.
A mi em sobra el to de comedieta, les corredisses, els cops de puny, i algunes brometes. Anava per bon camí plantejant el tema, però s'espatlla després. Per mi un Oscar injust.
Tres germans es troben a la torre familiar fora de Barcelona. Acaben de morir els pares: Ell era un arquitecte reconegut i valorat i ella, una assagista i que escrivia contes. Al llarg de tota la vida, l’ombra dels pares ha aixoplugat els fills i les seves vides. Sense els pares, i en una situació de maduresa incerta, es retroben per decidir què fer a partir d’ara. Els tres germans han desenvolupat carreres diferents, que han reforçat el pragmatisme, l’idealisme o una certa por a sortir del niu. La filla adolescent, que està en temps “d’estar enfadada de la vida”, apunta l’actriu Sala-Patau, és l’única que combat, que pensa que hi ha d’haver una esperança. Certament, explica Montse Germán (representa una urbanista que l’han expulsat de la feina), aquesta obra els permet reclamar i demostrar la seva indignació amb la insensibilitat social de la propietat.
.webp)
