Herois

A mi Herois no m'agrada gens. Penso que no interessa ni els nens ni els grans. El somriure i la nostàlgia pels cassettes, els Simcas 1000, els Renaults 6, les bicicletes BH o el Ti amo de l'Umberto Tozzi no compensen el poc suc i bruc d'una història que sembla treta de Verano azul ni l'actuació horrible dels nens-actors. Només m'agrada el gir argumental final (sempre n'hi ha d'haver un , és clar: el que no és el que et penses que és etc.)

Com tan sovint els crítics i els festivals diuen el contrari:

comentari a La Vanguardia

bé, hi ha de tot

comentari a Time Out

Ruyra

"El soroll era paorós. La pluja s'havia aclarit. Vaig llambregar una extensió de mar tota revolta i escumosa. Allí les ones s'alzinaven a tall de brolladors, arramant-se en l'aire i blanquejant a la manera d'un ametllar florit. Entremig torrejaven altes penyes i al darrera d'elles una costa cavernosa bramava per totes ses goles, deixant sentir un aspre trontoll de pedregalum rossegadís i, de vegades, uns esclats com de barrinades subterrànies."

Quina porqueria de català que parlem avui en dia!

Musulmans i Catalunya, de Miquel Barceló

Crític i fins i tot provocador interpreta la invasió musulmana amb criteris nous i preguntes interessants: es va tractar d'una migració de gent de l'Àfrica o la societat andalusina és la mateixa que la hispanogoda? és a dir continuïtat o ruptura?

"l'Estat islàmic és objecte de caricatura conceptual"

"quina mena de coneixements tindríem si, en lloc de considerar els castells i fortificacions en general objecte principal de la recerca arqueològica, haguéssim començat pels molins?"

"La insistència a oposar un Islam intemporal, essencial, inexistent d'homes, i una Catalunya també essencial, cristiana, missionera, amb tota mena de vocacions -de pas, de frontera (...), espanyola, europea, etc.- és absolutament banal"

Ja he endevinat que no despertava unanimitats:

http://revistas.ucm.es/fll/11303964/articulos/ANQE9999110141A.PDF

"El Pentateuco de Isaac", d'Angel Wagenstein

Que bo aquest "Pentateuco de Isaac". (Libros del Asteroide de nou magnífic!) Com es pot narrar el patiment del poble jueu al llarg del segle XX amb aquesta finor irònica que m'ha fet somriure en tantes ocasions! Quina sorpresa aquests sentit de l'humor en un llibre que esperava intens, profund i contundent. Isaac és un jueu nascut a Ucraïna la pàtria del qual passa de ser l'Imperi austrohúngar a la Polònia d'entreguerres, a la URSS stalinista, a l'Alemanya nazi tot sense haver sortit de la seva Galítzia natal. Això sí, havent passat per tots els exèrcits i per tots els camps de concentració d'un i altre bàndol. Impressionant!

crítica potent a confiesoqueheleido.blogspot.com

Indignació, de Phillip Roth

Un bon Roth. (Ph.)

Anys 50 Estats Units, un noi jueu fill d'un carnisser kosher se'n va a l'Universitat. Una conversa amb el degà, una escena sexual en un cotxe, una noia suïcida i al final la guerra de Corea... Ell, indignat amb el món que li toca viure i amb el destí que el porta a la morfina i a la mort. Bona tertúlia a la biblioteca de Cabrera.

post al bloc de la llibreria Món de llibres

La mina, d'Armando López Salinas

La Glòria de l'escola em deixa aquesta vella novel·la escrita en ple franquisme (finalista del Nadal l'any 1959). Autèntic realisme social t'apropa al que suposava la misèria de l'Espanya de l'època: la misèria del camp andalús primer, la misèria de la mina, després. La misèria de l'emigrant que ens convé no perdre de vista avui especialment. López Salinas, es va saber després, era un important militant del PCE en la clandestinitat.

Armando López Salinas. Literatura clandestina. al blog La dinamo

El realismo social de «La mina», per Javier Álvarez

Contra el vent del nord

recuperat dels Miserables em poleixo amb una tarda aquest "divertimento" que no passarà a la història però que té característiques de best-seller i que enganxa. Dos desconeguts s'envien emails i inicien una relació virtual que, evidentment, afectarà de quina manera les seves vides no virtuals. M'hi faig un fart de riure. No puc dir res més.

el vídeo de promoció:

Les Misérables

Jean Valjean -el presoner reconvertit- , Janvert -el dolent, el policia estricte- , Cosette, la bona filla adoptiva de Valjean, filla real de la pobra Fantine, Gavroche -le gamin-... el bisbe just, Marius l'aristòcrata revolucionari...
Waterloo, París, les clavegueres i les barricades, els carrers i els convents i els boscos dels voltants on Valjean aguanta la galleda plena d'aigua de Cosette.
Gran estiu amb Les Misérables! Gran compra a Estrasburg.

Dues pel·lícules per tancar les vacances

Conocerás al hombre de tus sueños;





bona pel·li de Wooddy allen en la seva línia. Londres, parelles que es fan i es desfan, personatges caricaturescs per mostrar la dificultat de les relacions humanes. Jo, un somriure permanent.

Origen

M'ho passo bomba: cine de crispetes i Coca-cola. El Leonardo de Caprio entrant en el món dels somnis en una espècie de Matrix amb menys pretensions filosòfiques però amb un bon ritme i uns efectes especials dels més originals que he vist.

Almuerzo en casa de los Wittgenstein, al Romea

Les dues germanes del filòsof Wittgenstein el reben a casa seva en una de les sortides del manicomi on està internat. Elles dues tenen personalitats absolutament diferents que es posen de manifest en la manera com tracten el germà. Aquest, amb la seva bogeria lúcida desmunta (fantàstica metàfora els quadres dels pares girats del revés) els valors de la plàcida vida burgesa de la família . Bernhard és dur, ja se sap: la son s'acaba al segon acte.

M'encanta l'escenografia detallista d'aquest menjador de casa bona i el treball dels tres actors és espectacular.

http://www.tv3.cat/videos/3009570

la Sonata a Kreutzer, de Tolstoi

Un d'aquells clàssics que m'havien quedat pel camí. Un home passa una nit en un tren explicant la història del seu matrimoni desafortunat i que acaba en tragèdia. Al seu moment devia ser un escàndol la manera crua com Tolstoi tractava les relacions de parella; avui en dia ja no fa trontollar les ànimes com va fer al protagonista d'alguna novel·la que he llegit fa poc (incapaç de recordar quina era).

Ah sí! Els convidats del'Emili Teixidor, per cert la vaig abandonar bastant aviat, per això no em surtia aquí al bloc

opinió a Ciao!

Camins de França I , de Puig i Ferrater

Les falses memòries de joventut de Puig i Ferrater. El poble, l'escola, la mare, els primers intents poètics, les amistats literàries, la descoberta de les dones i de la ciutat i de la misèria moral... Puig i Ferrater té una prosa esplèndida, però al final em cansa amb les seves exageracions.

Alsàcia-Heidelberg, agost 2010

Bonjour tristesse, de Françoise Sagan

Sentiments sobre la sorra i entre els pins a la Costa Blava: un mite de la literatura francesa finals dels anys 50, un moment frontissa en l'evolució socicològica del segle XX europeu . Una noia joveneta observa com el seu pare es promet a una dona adulta després d'anys de fer el "calavera" i ella des dels seus disset anys encara adolescents decideix intervenir en l'assumpte. Molt representatiu del seu moment. A la pel·li ho feia Jean Seberg i devia estar encantadora.

http://www.ub.edu/cdona/lletra_de_dona/fitxautora/sagan.htm

el lament de Portnoy, de Phillip Roth

Alexander, un jueu mes o menys novaiorquès es confessa davant del psiquiatre en un llarg monòleg, un únic monòleg de les frustracions de la seva vida: la seva infància, el seu pare amb problemes de restrenyiment, les seves masturbacions (explícites com poques vegades havia llegit) i relacions sexuals... Bastant bèstia per descarnat però interessant. Quin cas, els jueus!

http://octaedro.es/2008/04/12/el-lamento-de-portnoy-philip-roth/

Coses que dèiem avui, a la Beckett

Figura que és el millor espectacle del Grec d'aquest any i a mi em decep força. En un restaurant, tres sketchos sobre l'amor i la (in)fidelitat: 1a escena: dos homosexuals, 2a escena: la presència inquietant d'una germana (el millor de l'obra per mi) i 3a escena: tòpica escena en què la dona descobreix que el seu marit s'entén amb la seva germana (la germina de la dona vull dir) . Doncs això: tot plegat no gaire original . Però s'agraeixen les entrades de galliner a ultimíssima hora.

.btvnoticies.cat/2010/06/30/manrique-torna-a-escenificar-les-coses-de-labute/

i ja sé que non estic d'acord amb els crítics de vegades:
Contundente, potentísimo, brutal. (El País); i també la Vanguardia, El Punt...

http://www.3cat24.cat/video/2995072

L'última nit a Twisted River, de John Irving

La meva novel·la d'Esterri d'Àneu. La història de Dominic Baciagalupo, cuiner , i el seu fill que des dels boscos del Gran Nord a New Hampshire fugen per diversos estats al llarg de tota la seva vida per culpa d'un incident amb un ós i una paella que acaba malament. El millor dels personatges, Ketchum, el llenyataire amic i alguns detalls de novel·lista de primera: les immenses i grosses dones amb xandall, el joc equívoc d'identificació entre el fill escriptor i el propi Irving, alguns revolts argumentals, revolts com els del propi riu Twisted... en canvi pel mig la novel·la se'm perd i tot plegat se'm fa una mica excessiu. Però el final el trobo esplèndid.

crítica a El Placer de la Lectura

Le canapé rouge, de Michèle Lesbre

Una cosa curteta per no perdre el francès. M'agrada aquesta noia que se'n va fins el llac Baïkal d'aigües transparents a buscar el seu ex. Paral·lelament recorda les estones que ha passat llegint-li bona literatura a una veïna vella que seu en un sofà i que comença a oblidar les seves històries d'amor. Una història maca.

el milloret dels últims anys

(dedicat a la Marta Munné)

"Temps d'estiu" de John Coetzee

"En lloc segur" de Wallace Stegner RECOMANACIÓ ESPECIAL

"A la caza del amor" de Nancy Mitford

"Les germanes Grimes" de Richard Yates

"Revolutionary Road" de Richard Yates

"L'informe de Brodeck" de Phillippe Claudel

"Pedra de paciència" d' Atiq Rahimi

"La trilogia de Carl i Lucas" d'Agata Kristof RECOMANACIÓ ESPECIAL

categoria totxos:

"El casalot" de Dickens

"Los dias contados" de Miklos Banffy

"Ángulo de reposo" de Wallace Stegner

Per matrícula:

"Absalom, Absalom" de Faulkner, i tots els altres Faulkners

absolutament personal és clar

Infantesa, de Coetzee

Coetzee, nen, per diverses regions sudafricanes, a cavall de les cultures afrikaans i britànica, la relació amb el seu pare, la seva mare, els seus companys d'escola. Coetzee deu ser personalment un tio força raro. Aquí torna a desconcertar-me bastant i em decep una mica.