La duquessa de Langeais, de Balzac

Cal valorar els llibres que corres a acabar-te amb ganes de saber el final. I això que pel mig les elucubracions sobre la política francesa i sobre el paper de l'aristocràcia fan molta mandra. I a més aquest món de les passions i els sentiments barrejats amb les normes i les convencions dels salons del parís post-versallesc són difícils de fer lligar amb res de gaire actualitat Podríem dir que, però i potser, que sota de tot això Balzac és un prefeminista, però no saps mai si justifica o denuncia els diferents rols de gènere que s'estableixen en aquest món.

En un recòndit convent de carmelites descalces d’una illa propera a les costes mediterrànies, Armand de Montriveau, general de les guerres napoleòniques, sent, entre el cor de monges, una veu que li és coneguda. És la de la germana Teresa, una veu que esdevé un bàlsam per al cor abrandat del general perquè amaga la bella i fascinant Antoinette de Langeais. Casada amb el duc de Langeais, aquesta dona havia estat la reina de la societat parisenca, i tots els homes sucumbien als seus encants. Tanmateix, enamorada de Montriveau, el matrimoni de conveniència de la duquessa va impedir que l’amor es consumés. ¿Podrà reviure, aquest amor, tant de temps després, o ja serà massa tard? Sigui com vulgui, aquesta novel·la, indubtablement una de les obres mestres de Balzac, encara conserva el misteri i el poder de seducció que ha meravellat diverses generacions de lector

https://edicions1984.cat/cataleg/la-duquessa-de-langeais/

La duquesa de Langeais (1834) ocupa un lugar singular entre la vasta producción de Honoré de Balzac, dentro de la trilogía Historia de los Trece, insertada después en La comedia humana. Representa un acercamiento sereno y riguroso al mundo de la pasión amorosa, en el cual la expresión de lo sentimental está sometida a un control narrativo absoluto y a una alta exigencia formal; la claridad y originalidad de su estructura, además, le conceden una posición única en el Romanticismo tardío, y en los umbrales de la gran narrativa balzaquiana. Enmarcada en el ambiente decadente de la aristocracia del faubourg Saint-Germain, el narrador nos conduce al salón y al tocador de Antoinette, la duquesa de Langeais, donde nos ofrece una detallada descripción de la danza de seducción entre los protagonistas de la novela, ella una joven coqueta que triunfa en los salones aristocráticos, él, Armand de Montriveau, un general con una carrera militar exitosa. En esta trama, el lector se convierte en un voyeur que contempla de cerca escenas de la intimidad de otros, siguiéndolas con una mezcla de mórbido interés y de incomodidad, pero sin posibilidad de abandonar su lectura.

https://www.akal.com/libro/la-duquesa-de-langeais_51679/

Kennedyana, de Vicenç Pagès Jordà

 N'han parlat molt bé. Potser perquè l'autor va morir fa molt poc. Tampoc no veig que aporti gaire.

Kennedyana. La dinastia que va crear la trama perfecta narra la història dels membres de la família Kennedy, que conté unes peripècies que semblen extretes d’un guió d’una sèrie d’èxit. Els fundadors de la saga, emigrants irlandesos que fugien de la fam, arriben en quatre generacions a la Casa Blanca. Però de sobte, el somni s’enfosqueix: JFK és assassinat a trets. En aquesta superproducció, no hi falten tots els arguments eterns d’ençà de la guerra de Troia: l’amor i la mort, la bellesa i la violència, el poder i la pàtria. A la dinastia, tothom hi fa el seu paper i l’interpreta fins al final i les trames i subtrames s’expandeixen per tot el món. Kennedyana concentra tot el que sap i imagina Vicenç Pagès Jordà sobre els Kennedy i en fa un relat apassionant

El fill l del xofer

 M'encanta i m 'estalvia llegir-me el llibre

Durant els anys de la Transició, el periodista Alfons Quintà va esmolar la seva ploma contra el pujolisme emergent en una sèrie d'articles demolidors que exposaven una per una les misèries d'un sistema corrupte. La biografia de Quintà, tanmateix, era molt lluny de ser exemplar. Figura complexa, verinosa i sòrdida, va transitar per les vies de l'esperpent i de la tragèdia per acabar esmunyint-se per una espiral d'excessos, perversitat, manipulació informativa i set de poder.
L'historietista José Pablo García adapta fidelment la cèlebre novel·la basada en fets reals en què Jordi Amat recrea amb rigor la biografia de Quintà. Un viatge tèrbol i inquietant a les clavegueres de la Transició.

https://www.normaeditorial.com/ficha/comic-europeo/el-fill-del-xofer-ed-catala

Feliu Elias, al MNAC

Vigília de Reis. Passeig pel MNAC. Hi ha un Feliu Elias que em crida l’atenció. Els dibuixos molt representatius d’una època, però encara més algunes pintures que em transporten al meu noucentisme, que és el dels mobles i l’esperit de l’avi Ramon i del Carrer Ample. La família era tan noucentista, també la Roca amb la devoció pels clàssics i i l’adoració perCarles Riba.

Després, passejar pel romànic sempre és agradable.

Filmin desembre

 series:

Exterior noche

https://www.filmin.es/serie/exterior-noche

Autodefensa https://www.filmin.es/serie/autodefensa?origin=searcher&origin-query=primary 

Blinded

pelis 

Más allá de los dos minutos infinitos, de Junta Yamaguchi

https://www.filmin.es/pelicula/mas-alla-de-los-dos-minutos-infinitos

Bar Bahar. entre dos mundos

https://www.filmin.es/pelicula/bar-bahar-entre-dos-mundos

Cerca de tu enemigo

https://www.filmin.es/pelicula/cerca-de-tu-enemigo

Confluències, al Museu Frederic Marès

Confirmo que aquest museu m'agrada. I ara hi han fet una exposició on peces contemporànies "dialoguen" amb peces de la col·lecció.  He de dir que sobretot el que m"hi agrada són  les marededéus romàniques.

La familia, de Sara Mesa

 Diuen que és de les millors novelas de l'any en llengua castellana. La llegeixo fàcil, però sense passió.

«¡En esta familia no hay secretos!», proclama al inicio de este libro Damián, el padre, un hombre de ideas e ideales fijos obsesionado con la rectitud y la pedagogía. Pero esa casa sin secretos está en realidad llena de grietas, y la opresión que se respira entre sus paredes terminará creando vías de escape, códigos clandestinos, ocultaciones, fingimientos y mentiras. Formada por dos niñas, dos niños, una madre y un padre, esta familia en apariencia normal, de clase trabajadora y llena de buenas intenciones, es la protagonista de una novela coral que abarca varias décadas y en cuyas historias laten el deseo de libertad y la crítica a los pilares que tradicionalmente han sostenido, y todavía sostienen en gran medida, la institución familiar: autoritarismo y obediencia, vergüenza y silencio.

Elise i els nous partisans, de Dominique Grange i Tardi

 https://youtu.be/_6625XxIc1U

Tardi i Dominique Grange signen una novel·la gràfica intensa i apassionant, amb ecos que ressonen avui amb més força que mai en una França encara esqueixada per la desigualtat i la injustícia.

L#Tardi i Dominique Grange signen una novel·la gràfica intensa i apassionant, amb ecos que ressonen avui amb més força que mai en una França encara esqueixada per la desigualtat i la injustícia.

L#Elise, una jove cantant de Lió que el 1958 arriba a París per provar sort, deixa enrere el món de l#espectacle arran del moviment contestatari del Maig del 68. Es nega a acceptar la «tornada a la normalitat» i s#afegeix al moviment de lluita contra l#explotació, la injustícia social i el racisme. Un recorregut atípic que ens porta des de la guerra d#Algèria fins als anys setanta, en el qual la protagonista s#encarna en unes il·lustracions vehements i en algun cas esgarrifoses.

Elise i els nous rebels enganxa el lector amb tota la força de l#experiència viscuda, barrejada amb elements de ficció, i segueix les passes d#una jove que es defineix ella mateixa com «compromesa per a tota la vida».

La mort del pare, de Karl Ove Knausgård

Curiós, l'havia començat i deixat fa molts anys i tenia  el record d'una narració molt detallista que es feia pesada però en aquesta segona lecura  m'hi sento còmode i arribo al final i les escenes quotidianes d'un  noi arrossegant unes bosses amb cerveses o de l'autor netejant la casa on el seu pare a mort alcoholitzat semblen qui sap què.

Aquest és el primer volum del sextet La meva lluita, una obra intensa i ambiciosa d’una honestedat aclaparadora. A La mort del pare, Karl Ove Knausgård explora les seves frustracions quotidianes i la relació amb la seva família i amb el passat: la infantesa, els anys de l’adolescència, la descoberta del sexe i de l’alcohol, la relació amb la mare, sovint absent, i amb el pare, distant i imprevisible. També parla sobre la seva passió per la música i les seves inseguretats constants, i s’enfronta per primera vegada al dolor i al trasbals provocats per la mort prematura del pare, alcoholitzat i sol. Knausgård ha creat una història universal sobre la lluita del dia a dia que tots sostenim al llarg de la vida, una obra profunda i enlluernadora que es pot llegir de manera independent o com a part d’un projecte magistral. https://www.laltraeditorial.cat/llibre/la-mort-del-pare-la-meva-lluita-1/

La insuportable levedad del ser, de Milan Kundera

 Deixar llibres a la pàgina 180 i mirar el final a la Viquipèdia

La víctima, de Saul Bellow

 La Marta em parla de Bellow perquè li'n parla Martin Amis. La novel·la m'interessa poc, tot i que l'acabo.

Un vespre molt calorós, després d’un dia esgotador a la feina, el novaiorquès Asa Leventhal decideix anar a voltar pel parc, per respirar una mica d’aire fresc. Inesperadament, un desconegut se li acosta i l’acusa d’haver-li arruïnat la vida. Ell intenta treure-se’l de sobre o almenys convèncer-lo que s’equivoca de persona. De mica en mica, però, anirà sucumbint a la història d’aquest individu que no està disposat a deixar-lo en pau, fins arribar a creure’s que efectivament ha estat ell l’origen d’un mal que ha d’intentar reparar. https://vienaedicions.com/book/la-victima

Les Geòrgiques, de Claude Simon

 una novel·la experimetal, amb una barreja de narradors, m'interessa una estona, fins a la meitat

El 1981, surt a la llum Les Géorgiques (Les geòrgiques), en què en tres èpoques diferents i en períodes d'agitació i violència la Revolució Francesa, la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra mundial tres personatges viuen successos i experiències que semblen superposar-se. En aquest llibre, l'autor torna a reflectir la seva experiència en el bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola.  https://www.iberlibro.com/buscar-libro/titulo/les-georgiques/autor/simon-claude/

Filmin novembre

Una veterinaria en la Borgoña

Cinco lobitos

Un amor en Escocia

Shiva Baby

Memòria de noia, d'Annie Ernaux

 

És l'estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de colònies, una noia de divuit anys s'endinsa audaçment al món: l'amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adult... _A Memòria de noia_, Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant dècades no es voldrà reconèixer en aquella «noia del 58». Fins que passats més de cinquanta anys es veurà, per fi, capaç d'enfrontar-s'hi -es capbussarà en fotos i cartes d'aquell temps, il·luminarà de nou els records refusats-, i escriurà aquestes pàgines esquitxades d'inquietuds i dolors secrets, de violència, vergonya i silencis, que són un retrat intimíssim de la seva joventut. https://www.casadellibro.com/libro-memoria-de-noia/9788418197062/11667740

La voluntat de canviar, de bell hooks

 bell hooks, amb minúscula, m'agrada molt quan explica com el patriarcat també afecta els homes i com, per tant, la lluita feminista és compartida.

“Tothom necessita estimar i ser estimat, fins i tot els homes. Però per conèixer l’amor, els homes han de poder veure les formes en què la cultura patriarcal els impedeix conèixer-se a si mateixos, estar en contacte amb els seus sentiments, estimar.”
https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-la-voluntat-de-canviar-de-bell-hooks-o-sobre-la-masculinitat/https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-la-voluntat-de-canviar-de-bell-hooks-o-sobre-la-masculinitat/

https://directa.cat/bell-hooks-amor-i-politica/?s=09

Animal trist, de Monika Maron

Una bona novel.la amb un final esplèndid. Però sobretot aquest vel que tapa la realitat explicada, aquest anar i tornar cíclic que és potser el de la demència… Vellesa, amor, feminitat, Alemanya inel Mur. 

Kn

Al Museu de Ciències Naturals de Berlín, als peus de l’esquelet d’un braquiosaure de dotze metres d’alçada, una dona i un home es coneixen. La seva història, explicada per ella, els propulsa en una dimensió que escapa al temps i a tota forma de mesura. És l’amor dels amants que mai no viuran junts i per a qui el llit és un terreny d’exploració —dels cossos, però també dels records, que de vegades separen més que un mur.https://clubeditor.cat/es/libros/animal-trist/

A Animal Trist –obra traduïda al català per Carlota Gurt i publicada per Club Editor– la protagonista és una dona de la qual no se sap del cert l’edat perquè ella tampoc no la sap. Tota la novel·la és plena de dubtes espaciotemporals, i això és part de l’encant encegador de la història. Sabem que és vella, que potser té cent anys, i que ha treballat gairebé tota la seva vida sota un braquiosaure al Museu d’Història Natural del Berlín d’abans i després del mur.https://www.nuvol.com/llibres/braquiosaure-estima-braquiosaure-258358

Història de la música del segle XX (l'electrònica), de Pau riba

Hi passo estones esplèndides i em penso que no oblidaré que m'hagi mostrat l'estructura harmònica del rock

L’editorial Males Herbes publica el darrer llibre de Pau Riba que ja podem trobar a les llibreries i es presentarà només als mitjans de comunicació el proper dimecres 23 de març a la llibreria Calders. A la roda de premsa hi participaran l’artista i activista ciborg Neil Harbisson, Mercè March, l’escriptor Oriol Malet i els editors de Males Herbes.

El cantautor Pau Riba va estar escrivint al llarg dels últims 35 anys un llibre que en unes 500 pàgines resumeix la història de la música del segle XX. És una obra que barreja pensaments i reflexions històriques mentre ens ofereix un recorregut per la música del darrer segle que parteix de la invenció de l’electricitat i la possibilitat de controlar el so.

‘Història de la música del segle XX’ és el llegat intel·lectual de Pau Riba, és l’obra de tota una vida, un llibre en què l’autor reflexiona sobre la cultura juvenil, la contracultura, però també com el sistema les acaba assimilant per apropiar-se’n i fer-se-les pròpies. Aquesta és l’obra literària més ambiciosa del creador de ‘Dioptria’ que arriba just després de la seva mort el passat 6 de març. https://beteve.cat/cultura/llibre-postum-pau-riba-historia-musica/

Laberint, de Burhan Sönmez

En Boratin, un cantant de blues de vint anys que ha intentat suïcidar-se saltant del pont del Bòsfor, torna a casa després d’una breu recuperació a l’hospital. Pateix una amnèsia parcial que no li permet recordar qui és però sí dades i fets històrics, tot i que no pot endreçar-los en el temps. Alliberat del dolor i la història personal que el va empènyer a intentar matar-se, el jove passa el temps passejant per Istanbul, reflexionant amb estranys i amics sobre què ens fa ser qui som, submergit en un laberint de narracions sobre la ciutat i el seu passat.  https://periscopi.cat/llibre/antipoda/laberint

Argentina, 1985

 Al cine, de veritat. Al de Vimbodí. En Joan i jo i quatre persones més.

Argentina, 1985 está inspirada en la historia real de Julio Strassera, Luis Moreno Ocampo y su joven equipo jurídico que se atrevieron a acusar, contra viento y marea, a contrarreloj y bajo constante amenaza, a la más sangrienta dictadura militar argentina. Una batalla de David contra Goliat, con los héroes menos esperados. (FILMAFFINITY)

Filmin setembre octubre

 Her,

Cuando fuimos brujas,

Un diván en Túnez

La lección (sèrie)