dijous, 27 de juliol del 2023
No robaràs, de Josep Girós
diumenge, 16 de juliol del 2023
Viaje per mar con Don Quijote, de Thomas Mann
"Thomas Mann viaja por primera vez a Estados Unidos en 1934 con su mujer, Katia. A bordo del transatlántico Volendam, que los llevará hasta Nueva York, Mann escoge el Quijote como su lectura de viaje.
Viaje por mar con Don Quijote es un texto en el que se mezclan inteligentes y certeras observaciones sobre la novela de Cervantes con comentarios sobre la vida cotidiana en el barco. Escrito en formato de diario personal entre el 19 y el 29 de mayo de 1934, Mann aprovecha los motivos cervantinos de la locura, el idealismo y el humor para desarrollar unas muy interesantes reflexiones sobre la situación de preguerra que se estaba empezando a gestar en su Alemania natal."https://www.navonaed.com/libro/viaje-por-mar-con-don-quijote_147775/
Jaume Plensa, poesia del silenci
Hi vaig amb totes les prevencions. En Plensa massa conegut, massa reconegut. Quedo amb la boca oberta. Cada peça et convida a aturar-t’hi, a mirar-la, a respirar-la quasi… A donar-li la volta, a buscar-li els detalls.
L’exposició a La Pedrera, que abasta la seva producció des del 1990 fins avui, destaca alguns aspectes clau de l’obra de Plensa com a escultor i s’articula a l’entorn de les relacions entre l’univers creatiu de l’artista i la lletra com element constitutiu de la seva obra.
Aquesta relació de Plensa amb la literatura, i especialment amb la poesia, és el fil conductor d’aquesta mostra, en la qual també hi són presents altres temàtiques recurrents en la seva trajectòria com el silenci, el somni, la música i la família.
Per a l’artista cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures. Tal com explica «una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a d'altres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament. És una mica la idea de la pedra fundacional, al voltant de la qual es construeix el temple, després la ciutat, el país, el continent i l'univers». https://www.lapedrera.com/ca/agenda-activitats-barcelona/exposicio/jaume-plensa-poesia-del-silenci
Josep Ma Cortina a Núvol i a fons: (…) Simplicitat, manca d’originalitat, excessiva comercialitat, oportunisme són només alguns dels «amables» adjectius que he pogut llegir darrerament aplicats a l’artista i a la seva obra. El seu recent muntatge operístic ha sigut objecte també de comentaris molt àcids, per no dir agressius.
Pot agradar més o menys el seu estil i la seva personalitat, però no es pot menysprear una obra intel·ligent i imaginativa, centrada en la naturalesa humana i la relació de l’individu amb el seu entorn, amb un enfocament minimalista i una forta component poètica, que fa arribar sense elitismes l’escultura artística a àmplies capes d’espectadors; i que han convertit Plensa en un dels artistes plàstics espanyols més reconeguts en el panorama internacional.
Crec que aquesta exposició servirà perquè a la seva terra, en la que com diu l’adagi costa molt ser profeta, es confirmin els seus valors i es faci realitat el desig de Plensa quan diu que aspira a «que l’art sigui un vincle comú que ens uneixi a través de la bellesa». https://www.nuvol.com/art/poesia-del-silenci-jaume-plensa-a-la-pedrera-314916
L'esqueix de carn, de Phillippe Lançon
De lo milloret que he llegit en els últims temps. Autoficció de nou. Dur pel tema i totxo per l'extensió. Però esplèndid en la literatura i la reflexió. Un dels periodistes sobrevivents a l'atemptat del Charlie Hebdo parla, des de la seva experiència hospitalària, sobre el dolor, la malaltia, les relacions humanes, l'art i la literatura.... I molt ben escrit...
La vida de Philippe Lançon va canviar el 7 de gener de 2015 quan va ser ferit en l’atemptat islamista contra la revista Charlie Hebdo. Dotze companys i amics hi van morir. El món sencer va quedar commocionat. Parafrasejant l’autor, L’esqueix de carn és la història d’un home que va ser víctima d’un atac, que va passar nou mesos a l’hospital i que narra, amb tota la precisió i tota la lleugeresa possible, com aquest atac ha canviat la seva vida i la vida dels altres al seu voltant, els seus sentiments, les seves sensacions, la seva memòria, el seu cos i la seva percepció del cos, la seva forma de respirar i d’escriure. El resultat és un llibre lluminós, profund, amb un estil captivador. Poques vegades tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en una història tan personal i alhora tan carregada d’esperança i de vida. Premi Femina, Premi Especial Renaudot, Premi Roger-Caillois, Premi de l’Acadèmia de Medicina, Premi de novel·la News i Premi dels Premis Literaris. Millor Llibre de l’Any per a Lire. https://lafinestralectora.cat/lesqueix-de-carn/
Tot i que el llibre té un estil força pulcre i a estones poètic, Philippe Lançon no és escriptor, i potser això és nota, sobretot en els ritmes. Els primers capítols, amb l’atemptat i les primeres reaccions (les del propi autor i les dels seus propers) es llegeixen fins i tot de manera febril. Un no pot deixar el llibre. Però després, sens dubte perquè va ser així en realitat, els temps s’allarguen, es fan lents. L’autor, reclòs a l’habitació d’hospital, incomunicat perquè no pot parlar i amb prou feines moure’s, destaca la més ínfima reacció, el més petit comentari, qualsevol expressió dels que el visiten i estan al seu voltant. https://www.llegir.cat/2019/11/lesqueix-de-carn-philippe-lancon/
dissabte, 15 de juliol del 2023
Nessun dorma, d’Eu Manzanares
Al començament m’hi adormo una mica. Després hi ha un bon gir de guió, que inclou la comicitat i s’agraeix, i la trama s’encamina capa una interessant reflexió sobre el paper del teatre com a eina dde denúncia social.
Anys cinquanta. Una dona d’un barri humil de la perifèria de Barcelona surt de casa amb un cistell. Després d’un parell d’hores de camí, entra a uns laboratoris de la zona alta de la ciutat, on escoltarà música clàssica i àries operístiques mentre fa la seva “donació voluntària”. Hores més tard, a casa, saltaran d’alegria en veure-la arribar amb el cistell ple de menjar. De les ferides als braços, no en parlaran. I, així, aniran creixent i vivint en la precarietat, però amb gratitud per tenir un plat a taula. https://www.teatrebarcelona.com/espectacle/nessun-dorma
La venjança de les 'kellys': https://www.ara.cat/cultura/teatre/venjanca-kellys_1_4754653.html
dijous, 13 de juliol del 2023
El viatge de la humanitat, d'Oded Galor
Després de milers d’anys d’estancament, el progrés (econòmic) només apareix en els dos últims segles. Malthus: la trampa de la pobresa: el creixement demogràfic > nivells de mera subsistència. Com se’n va sortir el món?
Doncs gràcies a la transició demogràfica que s'ha produït primer en els països beneficiats pels factors geogràfics, culturals, institucionals i de composició de la població...
Durante mucho tiempo se ha creído que la prosperidad del ser humano había aumentado gradualmente en el transcurso de la historia. Sin embargo, se trata de una distorsión, porque este avance no se tradujo en absoluto en mejoras en la calidad de vida. ¿Por qué el ser humano vivió estancado la mayor parte de su existencia? ¿Qué encendió la mecha de la enorme transformación de nuestros niveles de vida hace tan solo doscientos años? ¿Y por qué ese progreso ha derivado en una brecha de desigualdad tan grande en el mundo?
A partir de estas tres cuestiones fundamentales, el eminente economista y pensador israelí Oded Galor desvela en esta fascinante y reveladora narración las claves para entender dos de los grandes misterios de la evolución de la humanidad: el progreso y la desigualdad. Al rastrear nuestra trayectoria y sustraer las influencias más evidentes, Galor llega a la explicación última de las causas de este desequilibrio y nos descubre el papel esencial que han tenido la diversidad genética y la riqueza geográfica en nuestro desarrollo que sigue perpetuándose hoy en día.
Una perspectiva innovadora que hace que nos replanteemos la comprensión de nuestra historia para encarar el futuro con una mirada esperanzadora, que debe pasar por la educación, la tolerancia y una mayor igualdad de género, y que contiene las claves no solo de la prosperidad de nuestra especie, sino de nuestra supervivencia. https://www.planetadelibros.com/libro-el-viaje-de-la-humanidad/346982
diumenge, 9 de juliol del 2023
El subhastador, de Joan Samson
Me’l llegeixo perquè en sento la recomanació a la ràdio i em ve de gust una lectura de pura ficció. I respon força a les expectatives.
Els Moore viuen a Harlowe, un petit poble de grangers a New Hampshire. En aquesta localitat tranquil·la i tradicional aterra Perly Dunsmore, un foraster carismàtic decidit a organitzar subhastes benèfiques amb les donacions dels veïns. A canvi, invertirà els guanys a posar més agents de policia i millorar la seguretat del poble. Al principi la família Moore ho acceptarà de bon grat, però de mica en mica aniran apareixent tibantors i desconfiances entre els habitants de Harlowe, que veuran com el dia a dia se’ls omple d’una tensió cada cop més difícil de sostenir. Joan Samson denuncia amb cruesa i contundència la manera com l’especulació devasta i perverteix el món rural. https://editorialmalesherbes.com/cataleg/el-subhastador
Filmin juny
La casa del tejado rojo de Yogi Yamada, Yahttps://www.filmin.es/pelicula/la-casa-del-tejado-rojo
Cuento de otoño d’Eric Rohmer https://www.filmin.es/pelicula/cuento-de-otono
Hive (El rusc), de Blerta Bascholli https://www.filmin.es/pelicula/hive-colmena
Living , d’Oliver Hermanus https://www.filmin.es/pelicula/living
dilluns, 26 de juny del 2023
La Història dels vertebrats, de Mar Garcia
Me l'empasso a Vimbodí amb dos dies. La vivència a de la crisi psicologica postpart d'aquesta diputada dels comuns. La.biografia del moment alterada amb la història de la bogeria puerperal des d'una perspectiva feminista. M'emociona.
novel·la sobre salut mental i maternitat en què una diputada pateix depressió postpart. Un viatge per ferides personals i lluites universals mitjançant l'art i la literatura.
El que hauria d'haver estat el dia més feliç a la vida de la narradora d'aquesta novel·la es converteix en l'inici d'una història de bogeria. L'ansietat se n'apodera i el pes del món cau sobre les seves espatlles per partida doble: ha de cuidar els seus bessons nounats i donar veu política als que han confiat en ella.
Aquesta història indaga en una ferida personal per connectar amb lluites universals, i esdevé un viatge a través de l'art, la literatura, la mitologia i la història de la medicina. Amb mestria, Mar García Puig converteix l'experiència personal en un relat que ens parla de totes les dones que alguna vegada han sentit que el seny les abandonava i de tots els homes que les han silenciat, emparats per segles de ciència, mites i política.
«El 20 de desembre de 2015 em vaig convertir en mare i vaig embogir. [...] Al capvespre, mentre jo comptava contraccions a la sala de dilatacions, el país comptava escons. I tots dos comptes confluïren en una nova vida per a mi, perquè un d'aquests escons acabaria sent meu. El mateix dia del naixement dels meus fills, em vaig convertir en diputada al Congrés».
dissabte, 24 de juny del 2023
Els haiducs, de Panait Istrati
Històries senzilles, cada una com un conte, que aquesta bandolers romanesos expliquen a la vora del foc dins la cova que els fa d’amagatall dels motius que els porten a afegir-se a la lluita .
Un haiduc és un tipus d'infanteria irregular que es troba al centre i parts del sud-est d'Europa, des de principis del segle XVII fins a mitjans del segle xix. Tenen reputacions que van des de bandits fins a lluitadors per la llibertat, depenent del temps, el lloc i els seus enemics.
A les terres europees de l'Imperi Otomà, el terme hajduk s'utilitzava per descriure els bandits i bandolers dels Balcans, mentre que a l'Europa central per als eslaus occidentals, hongaresos, romanesos i alemanys s'utilitzava per referir-se als proscrits que protegien els cristians d'accions provocadores. pels otomans. Al segle XVII es van establir fermament als Balcans otomans, a causa de l'augment dels impostos, les victòries cristianes contra els otomans i una disminució general de la seguretat. Les bandes d'haiduc comptaven principalment amb cent homes cadascuna, amb una jerarquia ferma sota un líder. Van apuntar als representants otomans i als rics, principalment turcs rics, per saqueig o càstig als otomans opressors, o venjança o una combinació de tot.[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Haiduc
El ritme de Harlem, de Colson Whitehead
Whitehead és molt bo. El personatge creix de quina maneera i l’ambient dels anys 50 en aquell mític Harlem que ens espantava només de sentir-ne el nom! hi és descrit de manera sensacional.
En Ray Carney és un comerciant honest que té una botiga de mobles barats a Harlem. La seva dona està embarassada i sembla que la vida els somriu. Però quan l’economia comença a fer figa, el cosí d’en Ray li demana ajuda per atracar l’històric Hotel Theresa. Serà llavors quan es veurà envoltat de criminals d’alta volada i s’haurà d’enfrontar a un conflicte intern violent: qui és ell? El pare de família honrat o un delinqüent emmascarat? Com podrà salvar el seu cosí i, al mateix temps, mantenir la reputació?
El ritme de Harlem és un drama moral i alhora una novel·la policíaca. És també un llibre trepidant sobre la raça i el poder. I sobretot és una carta d’amor a un barri, Harlem, ple de personatges originals que brillen amb llum pròpia.
divendres, 23 de juny del 2023
En aquest món, per un moment som grandiosos, d'Ocean Vuong
Vietnamitaamericà i homosexual pot ser una bona combinació però tot plegat és una mica líric i pretensiós
https://youtu.be/mcniY9kzAdc
dijous, 22 de juny del 2023
Inquiets, de Linn Ullmann
Ell és un prestigiós cineasta suec, un home obsessionat per l’ordre, la puntualitat i el control. Ella és la seva filla, la petita de nou germans, fruit de la relació amb una actriu que havia dirigit, la seva musa. Cada estiu, des que era una nena, ha visitat el seu pare a l’illa llunyana de Fårö, al mar Bàltic.
Ara que ella és una jove escriptora i ell un home gran, projecten fer un llibre sobre la vellesa, la memòria, el llenguatge i la pèrdua. Ella farà les preguntes. Ell les respondrà. La gravadora enregistrarà les converses. Però el declivi físic i mental del pare i finalment la mort deixaran el projecte a mitges.
L’escriptura d’Inquiets s’inicia set anys després, quan Linn Ullmann es revesteix de valor per escoltar les cintes que havien quedat arraconades en una capsa. Atès el caràcter el·líptic i fragmentari d’aquest material, recorre als records d’infància i joventut i recrea una de les nissagues familiars més fascinants del segle xx.
Una combinació perfecta de memòries i ficció a la recerca de les veritats elementals sobre com vivim, estimem, oblidem i envellim.
dimarts, 20 de juny del 2023
1969, d'Eduard Márquez
Un llibre pensat per a en Ramonet Casares i els de la seva generació. Molt interessant, tot i que jo li criticaria la falta de referències documentals, feta expressament ja ho sé però no sé per quin motiu.
En tot cas, un llibre per als que, ignorants, diuen que estem igual que al franquisme.
I 1969 és també el nom de la darrera novel·la d’Eduard Márquez (Barcelona, 1960) que, després d’onze anys de silenci, acaba de publicar a l’Altra Editorial (i a Navona Editorial en llengua castellana). Una novel·la que ja avanço que, a parer meu, fa honor als atributs de singularitat de l’any a què fa referència i que, amb el rigor analític d’un documentari, descriu l’evolució cronològica d’aquells dotze mesos a partir d’una amplíssima mostra de texts oficials –informes de la policia, del govern civil o de capitania–, de texts de les organitzacions que es movien en la clandestinitat, de manuals per a la formació de policies i de la resistència, d’exhortacions episcopals i d’homilies, d’articles de premsa, cartes anònimes de denúncia a les autoritats o declaracions fetes de viva veu per protagonistes d’aquells fets. Ho avanço ara a tall d’aproximació; m’hi estendré més endavant.
https://www.vilaweb.cat/noticies/1969-eduard-marquez-analisi-joan-josep-isern/
dilluns, 12 de juny del 2023
La delicatesse, de David Foenkinos
Me’l recomana la Marga a la seva llibreria d’Alella i em sembla fluix, sense ganxo. Un aire de pel·lícula barata, que és el que després en van fer. Sempre m’agrada notar que puc llegir en francès amb força fluïdesa, però.
Nathalie es una mujer afortunada. Felizmente casada con François, pasa los días rodeada de risas y libros. Un día la pena llama a su puerta: François muere inesperadamente. Nathalie languidece entonces entre las paredes de su casa y se vuelca en la oficina. Pero justo cuando ha dejado de creer en la magia de la vida, ésta vuelve a sorprenderla y revelarse en su forma más maravillosa.
dimarts, 6 de juny del 2023
Filmin maig
Wakefield (sèrie)
Jo. Daniel Blake
Sherwood (sèrie)
Sorry, we missed you
Varsovia, 83 (sèrie)
Fortuna
Cuentos de la luna pálida
Vida y muerte en un almacén
dissabte, 3 de juny del 2023
Retrat de matrimoni, de Maggie O’Farrell
Un O’Farrell fluixet. Una història que no m’enganxa.
Plena de l’esperit i l’energia amb què Maggie O’Farrell va il·luminar la història shakespeariana de Hamnet, El retrat de matrimoni ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l’ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d’encaixar en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb fill del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella. El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l’obra d’O’Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d’una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència.
dimarts, 23 de maig del 2023
Demà, i demà, i demà
Em recorda La gent normal. Les amistats entre la gent jove d'avui en dia. D'aquests llibres, pocs, que em provoquen passió pels personatges, que me'ls faig amics. Potser perquè el tema de l'amistat sense sexe m'agrada especialment, perquè destrossa i estripa els mites sobre l'amor. I el fons dels videojocs m'ho acaba de fer simpàtic
Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia
https://periscopi.cat/llibre/antipoda/dema-i-dema-i-dema
Demà, i demà, i demà té un grapat d’ingredients que, quan es combinen bé, poden garantir una certa popularitat: una complexitat assequible, amb una estructura que no és en tot moment previsible i lineal, però que només té unes poques giragonses fàcils de seguir; un fons agredolç d’humanitat en què la tendresa s’imposa sempre a la mala fe; una ferida existencial neta, sense la infecció del nihilisme ni del sarcasme; un afany explícit per estar al costat correcte de la història en termes ètics i ideològics –la manera com Zevin aborda les qüestions de classe, de gènere i de raça és extremadament curosa, entre la pedagogia íntima i l’estratègia sociocultural–; una vaga familiaritat amb altres novel·les i autors (Nick Hornby, Michael Chabon), una mica renovats i posats al dia, fins al punt de transmetre una sensació de déjà vu intel·ligent, honest i refinat...
https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/videojocs-vida-dema-dema-dema-gabrielle-zevin_1_4650374.html
dijous, 27 d’abril del 2023
Les muses, de Jordi Cussà
Comença i em fa dubtar perquè és com una novel·la històrica de les que no em convencen. Després de seguida t'adones de la seva originalitat. No és una genialitat, però passa molt bé.
Està bé de tant en tant llegir un català ric i ben escrit.
La novel·la pòstuma de Jordi Cussà i la millor manera d’acomiadar i celebrar l’autor: llegint-lo en plena forma. Una novel·la coral sobre la pulsió artística que travessa els anys que separen Ramon Llull dels Pink Floyd (passant per Leonardo, Shakespeare, Clara Schumann, Camille Claudel, Antoni Gaudí i un munt de grans artistes més o menys integrats en el cànon). I també és la història d’un escriptor, Virgili Pardal, que malda per acabar una obra inacabable, enganxat a la mateixa droga que comparteixen els protagonistes de la seva novel·la.https://comanegra.com/ca/ficcio/706-jordi-cussa-les-muses.html
https://llegim.ara.cat/actualitat/ultima-novel-jordi-cussa-les-muses-comanegra-pocio-magica_1_4310911.html
dissabte, 22 d’abril del 2023
Filmin març abril 2
El agua https://www.filmin.es/pelicula/el-agua
Ciudad portuaria https://www.filmin.es/pelicula/ciudad-portuaria
Entendiendo a Ingmar Bergman https://www.filmin.es/pelicula/entendiendo-a-ingmar-bergman
La isla de Bergman https://www.filmin.es/pelicula/la-isla-de-bergman
Pasion https://www.filmin.es/pelicula/pasion
Selftape
Subscriure's a:
Missatges (Atom)