Comença rara i poc convincent: Benito, un tio raro, trompetista bastant arrossegat, retroba el seu germà, escultor de ferros encara més raro i coneix la seva nòvia també rara i especialment la filla d'aquesta, més rara que tots els altres junts.La veritat, però, és que a poc a poc el personatge guanya cos i acceptem el seu cinisme, la seva hipocresia i fins la seva tendresa. I al final em sap greu que la pel·lícula s'acabi i hauria continuat una estona més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada