Normalment no surten aquí les pel·lícules de la tele o els escassos DVDs que veig a a casa. Però aquesta peli de David Lynch que Público em regala (és un dir, ningú no regala res, però Público Deu ni do) és una "gozada". I això que l'he de veure partida en dos divendres perquè se'm tanquen els ulls! Però aquesta reivindicació de la lentitud, aquesta història simple i directa (¿no vol dir això straight?) aquest vell entranyable, aquests detalls surrealistes finíssims... Lynch fa una roadmovie molt original que em sembla plena de poesia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada