Què voleu que us digui? D'entrada pesadeta i avorrida en molts moments. Interessant? sí és clar que fa pensar i que reflecteix bé la realitat (i la sensació de claustrofòbia de la classe que segurament és metàfora de l'ambient irrespirable i del carreró sense sortida a què sembla que estigi abocat el sistema educatiu i no només l'espanyol o el català). Alguns retrats que ens fan gràcia als del ram: les entrevistes amb pares, les reunions del consell escolar i de claustre, les reunions d'avaluació... I amb la Tiat discutim si aquí estem pitjor o no que això que es veu a la pel·lícula; és diferent: els francesos són molt francesos i cuiden molt alguns aspectes formals; cal fixar-s'hi: no parlen mai sense aixecar la mà! i el detonant del conflicte és que un alumne li parla de tu al professor! . Hi ha moments en què penses que els alumnes en el fons "es porten" prou bé davant de les tonteries i incoherències del propi professor (i del propi currículum).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada