La Maria Ojuel diu que ja era hora poder anar a veure una pel·lícula on la càmera no es belluga!
dissabte, 17 de maig del 2014
Ida (Sister of Mercy), de Pawel Pawlikowski
Una pel·licula polonesa esplèndida, de meravellosa fotografia en blanc i negre, un plaer estètic de començament a final i una història molt interessant: una jove monja polonesa descobreix abans de prendre els hàbits de manera definitiva la seva identitat jueva i va a a la recerca dels seus orígens. Bon retrat de la Polònia comunista i especialment una dura denúncia de les misèries morals d'una població que de manera egoista es va aprofitar del drama de l'Holocaust. Gran actuació de la protagonista i de la seva companya de pantalla, la tia ex fiscal, alcoholitzada i descreguda que li fa de contrapunt magnífic.
En Ida, la gran baza de Pawlikowski es una apuesta estética contundente -evocadora de Dreyer y de Bresson- de planos fijos y una composición que juega con el desequilibrio de los aires, enmarcados en un formato hoy en día tan poco habitual como el 4/3. Además, el director ha recurrido a un blanco y negro poco contrastado donde imperan los tonos medios, tan austeros como los paisajes -rurales y urbanos- de la Polonia de los años 60 en los que se desarrolla la trama . (Sala 1 Revista digital de cine)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada