De les millors pel·lícules de ciència-ficció des de 2001 Una odisea del espacio (a la qual fa algunes picades d'ull) i amb l'excepció de Blade Runner. Aquí un granger ex astronauta és enviat per una NASA secreta a buscar un planeta on la Humanitat pugui continuar la seva existència després que la Terra mostra ja símptomes d'esgotament vital. Una mica de filosofia senzilleta i de missatge ecologista, el guió i el muntatge amb moments ben trobats i imatges espectaculars, sí.
Esta es una historia íntima sobre un padre y una hija. También es una colosal parábola sobre nuestra relación con el infinito, la obra más ambiciosa de un director que nunca se ha caracterizado por su modestia. Hay algo sinfónico en sus espacios sonoros, algo temerario en su empeño por conjugar la física teórica de Kip Thorne con el monólogo de Anne Hathaway sobre el amor como constante espaciotemporal, algo heroico en el salto mortal de su tercer acto. (Fotogramas)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada