M'agrada molt aquesta història i espero que no sigui només per la simpatia que sento per la meva ex-alumna. No s'està de res amb aquest doble viatge, des de la Dust Bowl dels anys 20 del segle passat i des del Los Angeles del segle XXI que porta avantpassats i descendents a coincidir al voltant d'un espai curiosíssim que és el Salton Lake, l'última ciutat americana sense llei.
La rèplica del Raïm de la ira em sembla molt encertada, bons personatges, bons abandonaments, bona intriga de saber que tot ha d'acabar lligant però no veus per on... de fet en tot el llibre el que menys m'agrada és l'episodi de l'accident i del gat i trobo que l'enigma de la noia desapareguda no queda ben resolt.
Quan en Dylan recupera el coneixement a la vora d’una carretera del desert californià, després d’un accident de moto, no sap què li ha passat, ni per què va descalç ni on és la Sarah, la noia que anava amb ell. Tampoc sospita que les respostes a aquestes preguntes tenen l’origen gairebé cent anys enrere, en una granja d’Oklahoma... No escriuré la teva història abraça tres generacions de la família Pont, des dels anys vint del segle passat fins a poc abans de la crisi del coronavirus, i els conflictes i les circumstàncies dramàtiques que els toca viure, que marquen, en l’actualitat, el retrobament tens i elèctric entre l’últim descendent, en Dylan, i la seva mare.
https://youtu.be/krKFB5Qf3eE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada