Vaga d'ensenyament de 5 dies. No la veig clara. No tant per les reivindicacions en sí com pel fet de la vaga en ella mateixa. Quan en parlo amb els que m'atreveixo dic que les vagues han de ser per motius laborals i que si l'educació del país no funciona és tot el país que s'hauria d'aturar en una protesta liderada pels estudiants i les famílies i amb el suport i col.laboració dels mestres. És com si els treballadors de les escombraries fessin vaga perquè els sistema és poc eficaç ecològicament.
Aquest cop el detonant ha estat el calendari i el currículum i ara els sindicats corren a afegir-hi reivindicacions perquè no sigui dit. Però els dos detonants són molt discutibles i fins i tot poden ser molt aprofitats pels sectors educatius que van en contra del que penso jo i del que penso que ha de ser una educació progressista en allò personal i en allò social. És a dir dels mestres que no valoren les vacances que tenen i dels que no accepten currículums oberts on el rendiment de l’alumne no es mesura amb exàmens memorístics i amb notes.
Estic molt sol amb aquests pensaments en els ambients polítics de què participo. A Babord i als Comuns una convocatòria de vaga és acceptada gairebé sense debat, forma part dels automatismes acrítics de l'esquerra. Jo penso que les vagues han de ser molt excepcionals. Ho dic per concepte ètic gairebé: avui en dia la vaga s'ha convertit en un mecanisme de la gent perjudicada per una injustícia (acceptem-ho) que perjudica directament qui no en té cap culpa . És com tall de carretera, sí, també em sembla un mecanisme de protesta injust. Cal buscar altres mecanismes de lluita, de protesta, de mobilització. Per mi l'única vaga que té sentit és la vaga general. És la convocatòria d'un sacrifici general per un objectiu general. I per a les lluites sectorials, promoguem el debat constant i la lluita constant per les militàncies polítiques i sindicals que forcen i pressionen els poders públics.
Són molts els disfuncionaments del sistema educatiu que mereixen resposta, i protesta activa. Amb la vaga no sé si s'actua sobre els més de fons. Al contrari, s'obre una bretxa en la col.laboració imprescindible entre mestres i famílies.
Dijous 17
Responc el tuit de @apuente "Da mucha cosa escuchar la frase clasista de "la escuela no es un aparcaniños". Junto al educativo, la escuela tiene un papel fundamental en el reparto de los cuidados y la conciliación para la gente trabajadora. No tiene nada de malo que sea así ni debería ser menospreciado."
D’acord. Aleshores plantegem de manera diferent la tipologia i formació dels professionals que treballen a l'escola. I evidentment, el calendari, l'horari, el finançament, l'arquitectura… en el marc global de com la societat acull els infants (horari de les empreses, urbanisme, sanitat, oci…)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada