Tot el que fan a la Beckett és bo.
La sort parla de l’experiència dels seus protagonistes, Juli Disla i Jaume Pérez, com a família homoparental i interracial. La peripècia emocional i vital del seu procés d’adopció, un llarg camí administratiu i judicial amb la finalitat de formar una família.
La sort és també un homenatge al seu fill, que li pugui servir com a Llibre de vida en un futur.
A través de la seva vivència íntima ens parlen de la diversitat, de quins són els models de família, de com vivim les qüestions racials, de quins són els referents, l’entorn en el qual es desenvolupen els menors i de com influeix la política en tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada