dissabte, 9 de maig del 2009

Joan Triadú


per Sant Jordi la Marta em regala les memòries d'en Triadú, un personatge pel qual no tinc una especial simpatia però que ,és clar, ve d'un món que m'és pròxim i per tant que omple les seves pàgines de fets que m'interessen: no podria ser d'altra manera quan parla de la pedagogia dels anys 60, de literatura catalana i de crítica literària, de política i de la història recent del país, del CIC i fins i tot del Virtèlia, ...i del Collsacabra i Cantonigros és clar! Memòries calidoscòpiques que fugin del fil cronològic, de vegades em cauen una mica de les mans quan els personatges s'enfilen en una corrua una mica monòtona !
I he trobat aquest vídeo molt ben fetEdu3.cat

dimarts, 5 de maig del 2009

Cataluña- Espanya


A mi, què voleu que us digui no em fa gaire ni fred ni calor: trobo que no aporta gaire als qui més o menys hem anat seguint les declaracions dels uns i dels altres sobre el finançament, les infraestructures, la llengua, la immersió lingüística o el dret a decidir... Potser a les espanyes fa més falta i té més sentit una pel·lícula com aquesta, si és que algú la hi va a a veure, que ho dubto perquè em temo que des d'allà els catalans no som en el fons gaire interessants i no hi ha gaires ganes d'entendre'ns. (Què opinarà d'això l'amic Simón?) Tinc la sensació que la pelota vasca aportava més elements per a la reflexió o potser només és perquè també era més útil a les espanyes i en aquest cas les espanyes érem nosaltres

la web oficial

dilluns, 4 de maig del 2009

Gran Torino

A mi m'agrada. Bo, el personatge que fa Clint Eastwood i interessant la relació que estableix amb la família xinesa veïna. Potser una mica massa ràpida l'evolució des de la seva posició xenòfoba i antipàtica cap a al final potser una mica massa melós. Però en el cinema és difícil mantenir "tempos" reposats els canvis lents són difícils de reflectir. En això la literatura juga amb avantatge

dissabte, 2 de maig del 2009

Bartra i Maragall


Des de la finestreta del Rodalies que em du i em torna cada dia a i de Mataró busco sovint metàfores per descriure el color i la textura del mar tan pròxim i tan variable. Bartra ho fa tan fàcil:
"el vent llaura la mar amb arada invisible
en el dia tranquil"
Maragall, el poeta és clar, també resol amb genialitat el color d'aquest meu mar després de les rierades
"I ha aparegut el mar, que la rojor
de les rieres en tacava la blavor
(...)
Pobra mar blava!)"

diumenge, 19 d’abril del 2009

El lector


A mi, el lector no m'agrada gaire i fins se'm fa una mica llarga. Em sembla pretensiosa i trobo que intenta tocar massa temes que només pot apuntar: relació noi-dona adulta, el sentiment de culpa, el nazisme, el pas del temps, l'expiació, la lectura i l'erotisme, la llei i la moral... Moltes situacions em semblen poc explicades o insòlites, una barreja poc reeixida , vaja. Li reconec una bona posada en escena, (fantàstics els mobles i els cassettes) i una excel·lent actuació de la Winslet

diumenge, 12 d’abril del 2009

Nadine Gordimer: Seducció


Julie, una noia rica sudafricana manté una relació amb un àrab sense papers i passa un any de la seva vida al país d'aquest. Al balneari de Caldes de Boí després de llargues migdiades, passejos per la neu o visites a esglesietes romàniques, m'endinso en aquesta novel·la que no és de fàcil lectura però que em sembla molt interessant. Plantejament molt poc tòpic sobre la immigració (o sobre l'emigració caldria dir?) i sobre el conflicte de civilitzacions. O potser sobre la relació home-dona, o sobre l'amor? a la segona part del llibre exploten totes aquestes contradiccions i l'acabo amb la sensació d'haver tingut a les mans un llibre que deixa pòsit.

el link més interessant que he trobat és en anglès:

El cor de les tenebres


em costa com remuntar un riu al mig de la jungla; les branques obstaculitzen el pas i per tres vegades he iniciat l'expedició. Massa al cap l'Acoppolipsis now dels anys 70 que em va impactar i Kurtz és per tant tota l'estona Marlon Brando. Un llibre, doncs, que se'm fa obsessiu i claustrofòbic del qual reconec tots els valors literaris.

diumenge, 5 d’abril del 2009

Mir


Fantàstica l'exposició de Mir al Caixaforum. Devessall de color i de llum, no hi entenc gens en pintura i jo no sé dir-ne gaire cosa més: a mi em sembla a cavall del romanticisme, del modernisme, de l'impressionisme... paisatges mallorquins que semblen wagnerians, i en canvi suavitat del Vallès, del camp de Tarragona... gust pels detalls i els enquadraments, pinzellada de vegades vigorosa i enèrgica... Després de la meva visita individual i personal m'enganxo a la visita guiada i em deixo seduir pel personatge, per la seva història , pel seu mite... i m'expliquen que el que més m'ha agradat és el més fluix i el que entenc menys és el més bo, però això ja passa

dissabte, 4 d’abril del 2009

Nick Hornby: En picado


Quatre potencial suïcides es troben al terrat d'un edifici i decideixen donar-se una treva i prorrogar la seva vida. Curiosa i divertida història, humor anglès fi i intel·ligent. Ja havia llegit alguna cosa de Hornby.
(un forum sobre el llibre)

dimarts, 31 de març del 2009

Diari de curset (post data)

llegit avui a Público:
Saussure va dir que "tan important és trobar la veritat com saber-la situar". (Per afegir després de l'altra cita:
"Creia que els jedis sabíeu la diferència entre coneixement i saber" Star Wars, Episodi II: L'atac dels clons)

dilluns, 30 de març del 2009

Diari de curset (final)

Potser no haurà estat una pèrdua de temps del tot. Avui quantitat impressionant de material i d'enllaços que ens deixen bocabadats davant la infinitud de la Xarxa. De fet si el curs era per ensenyar a desbrossar el camí d'aquesta Selva què menys que fer-ho des de la perspectiva de l'admiració per la riquesa del Recurs. aquí tot el material del curs

dissabte, 28 de març del 2009

L'onada

Un professor vol explicar als seus alumnes el nazisme fent que l'experimentin en la pròpia pell. A mi només m'interessa el final, tot al contrari del que diu molta gent, perquè tot el procés d'incorporació dels alumnes als ideals "autocràtics" em sembla massa ràpid i poc justificat i només al final la tesi de la pel·lícula queda explícita i explota de manera impactant

dimecres, 25 de març del 2009

Gonzalez Casanova


fa temps ja que comença a avorrir-me La Vanguardia i la seva rècula d'opinadors. Tots tallats del mateix patró, Cardús, Rahola, Puigverd, Àlvaro... amb el punt de mira posat exclusivament a desautoritzar tot allò que soni a "progre" i a culpar els "fills del 68" i la seva ideologia de tots els mals que assolen la nostra societat. Em passo per un  dia a Público i descobreixo amb entusiasme un inici d'article del Jose Antonio González Casanova dels que ja no en queden a la premsa diària: "La crisis actual ha confirmado el sentimiento y el afán de millones de seres para que desaparezca de una vez el sistema capitalista, basado desde su origen en la explotación del trabajo humano, el ansia de lucro ilimitado y el expolio destructor de los bienes de la Tierra." aquí està

diumenge, 22 de març del 2009

Llibres d'humor

en aquest bloc: http://www.llibrevell.cat/wp/llibres-dhumor/ trobo una llista dels considerats 10 millors llibres d'humor :

  • Right Ho, Jeeves de P.G. Wodehouse (1933)
  • Catch-22 de Joseph Heller (1961)
  • Guia galàctica per a autoestopistes de Douglas Adams (1979)
  • Tres homes en una barca (per no parlar del gos) de Jerome K Jerome (1889)
  • Wilt de Tom Sharpe (1976)
  • La conxorxa dels ximples de John Kennedy Toole (1980)
  • Lucky Jim de Kingsley Amis
  • El codi dels Wooster de P.G. Wodehouse (1938)
  • El diari de Bridget Jones de Helen Fielding (1996)
  • Adolf Hitler: My Part in His Downfall de Spike Milligan (1971)

  • potser cal tenir-la en compte: jo he llegit Wilt i La conxorxa dels ximples i m'hi vaig fer un fart de riure. També Tres homes en una barca... però no en recordo res.

    La solitud dels nombres primers


    Una noia coixa i anorèxica i un noi superdotat La seva existència asocial durant la infància, l'adolescència, la joventut; un accident a la neu, els estudis, l'institut; fins i tot el matrimoni d'ella . Recomanada al Robafaves i en els primers llocs dels hits parades aquí i a Itàlia; me l'acabo ràpid però em deixa en molts moments un regust de novel·la juvenil sobre nois solitaris. 
    a aquest li ha agradat molt:http://www.llibrevell.cat/wp/la-solitud-dels-nombres-primers/
    i aquest descriu bé l'estil literari del llibre:

    dimecres, 11 de març del 2009

    La classe (entre les murs)

    Un professor de francès de secundària s'enfronta al dia a dia de la seva classe en un lycée de la banlieue de París. 
    Què voleu que us digui? D'entrada pesadeta i avorrida en molts moments. Interessant? sí és clar que fa pensar i que reflecteix bé la realitat (i la sensació de claustrofòbia de la classe que segurament és metàfora de l'ambient irrespirable i del carreró sense sortida a què sembla que estigi abocat el sistema educatiu i no només l'espanyol o el català). Alguns retrats que ens fan gràcia als del ram: les entrevistes amb pares, les reunions del consell escolar i de claustre, les reunions d'avaluació...  I amb la Tiat discutim si aquí estem pitjor o no que això que es veu a la pel·lícula; és diferent: els francesos són molt francesos i cuiden molt alguns aspectes formals; cal fixar-s'hi: no parlen mai sense aixecar la mà! i el detonant del conflicte és que un alumne li parla de tu al professor! . Hi ha moments en què penses que els alumnes en el fons "es porten" prou bé davant de les tonteries i incoherències del propi professor (i del propi currículum).



    diumenge, 8 de març del 2009

    Viaje al Norte


    (Me l'havia deixat) Quin fart de riure! al cine m'hi trencava amb aquesta pel·lícula d'un tio que el destinen a fer de director d'una oficina de correus a un petit poble del Nord de França.
    els polis de l'autopista, l'arribada al poble atropellant el seu subordinat, el dialecte de la gent del poble, la borratxera amb bici... moments genials!

    matisos al blog L'illa dels monstres