dijous, 21 d’octubre del 2021
El món d'ahir, d'Stefan Zweig
Què dir-ne? Una obra mestra!
El món d’ahir és un dels testimonis més commovedors i atractius del nostre passat recent, escrit a més amb el mestratge d’un europeu amarat de civilització i nostàlgic d’un món que es desintegrava a passos agegantats. Escriptor extraordinàriament popular i testimoni d’excepció dels canvis que van trasbalsar l’Europa del segle XX entre les dues guerres mundials, Zweig recorda, desposseït i en terra estranya—en unes circumstàncies personals d’insospitat dramatisme—, els moments cabdals de la seva vida, paral·lela al desmembrament d’aquella Europa central que es volia més lliure i segura, a recer de la bogeria i la tempesta. El resultat és un llibre fonamental, una de les millors obres de Zweig i referència inexcusable per entendre els deliris d’un segle devastador.https://www.quadernscrema.com/cataleg/el-mon-dahir/
dimecres, 20 d’octubre del 2021
S'agapo, de Renato Biaison
Molt apropiat per llegir a Creta. Contes de soldats italians abandonats de la mà de Déu durant la Segona Guerra Mundial.
película a Filmin : https://www.filmin.es/pelicula/mediterraneo
diumenge, 26 de setembre del 2021
El vincle més fort, de Kent Haruf
La veritat és que la manera d'explicar les coses de Haruf és esplèndida. Aquests personatges com en Lyman de qui saps tan poc, aquest narrador que parla a una segona persona inexistent però tan real, com aguanta el ritme abans dels accidents!... La trama per mi no té la força de la Trilogia... però continua sent boníssim
He retornat a Holt, he passejat pels carrers, he tret el cap per les finestres i he anat a la fira de bestiar més important del comtat. Holt és aquell indret imaginari creat per Kent Haruf per poder descriure i explicar la vida dels seus veïns i convidar-nos als lectors a ser un membre més de la comunitat.
El vincle més fort és la primera novel·la de Haruf i desprèn un to més aspre que les posteriors: Nosaltres en la nit i la Trilogia de Holt formada per Cançó de la plana, Capvespre i Benedicció. Aquí, a diferència dels altres llibres més corals, la protagonista indiscutible és l’Edith Goodnough, una dona de vuitanta anys que es recupera en un llit d’hospital mentre des de la porta estant un policia la vigila, (...) Una de les coses més boniques que em regala la literatura és la interconnexió del personatges, l’Edith té alguna cosa de la Mila de Solitud i també em recorda a la Mary De color de llet per la determinació. Mila, Mary i Edith tres dones allunyades geogràficament i tan properes en anhels de vida.
http://www.lespolsada.cat/index.php/lectures/113-2021/875-el-vincle-mes-fort
dissabte, 18 de setembre del 2021
Trilogia de Copenhaguen, de Tove Ditlevsen
Una dona que com una metralladora et va explicant la vida. La Laia i la Marta diuen que és tan dur, però de fet només el final la seva història s'embolica en afers tèrbols. Bé. A mi em deixa una mica fred tot i que li reconec estil literari, una prosa que trenca i atrau.
Trilogia de Copenhaguen recull els tres llibres de memòries de Tove Ditlevsen, una de les veus més importants i singulars de la literatura danesa. Extraordinàriament honesta i vulnerable, pionera de l’inclassificable gènere confessional, l’escriptora explora temes com la família, el sexe, la maternitat, l’avortament, l’adicció i el fet de ser artista, dona i de classe obrera, i narra la tensió constant, de ben petita, entre la seva vocació d’escriptora i la seva condició de filla, parella, mare i, més tard, drogoaddicta. La primera part, Infantesa, ens presenta una nena rebel i tossuda, obsessionada per convertir-se en una gran poeta; a Joventut hi descriu les primeres experiències sexuals i professionals, i l’alliberament que li suposa independitzar-se de la família; i a Dependència, el llibre més devastador de la trilogia, ens narra els seus matrimonis —es va casar quatre vegades— i la seva baixada als inferns de la drogoaddicció. Per sobre de tot, però, Ditlevsen parla amb cruesa de la seva lluita per combatre les seves adiccions més profundes: l’acceptació dels altres, l’escriptura i l’amor. https://www.laltraeditorial.cat/llibre/trilogia-de-copenhaguen/
dilluns, 6 de setembre del 2021
Mar obert, de Benjamin Myers
Molt bona recomanació d'en Bernat. Un llibre senzill, literàriament florit, alguns diuen que massa però m'agraden les metàfores, les comparacions i les descripcions una mica exagerades. Em sembla una història senzilla sense massa pretensions, potser poc original però molt agradable. Jo imagino tota l'estona la Katherine Hepburn en el personatge de la Dulcie. és que hi vaig veient molt la pel·lícula.
Los hermanos Ashkenazy, de Israel Yeshoshua Singer
Entre Tolstoi, els Buddenbrook i els Miserables... i El violinista en el tejado. L’ambientació històrica a la Polòn ia a cavall dels segles XX i XX m’agrada molt i la trama que s’hi va desenvolupant m’aguanta despert tota l’estona.
Però amb un nom poc apropiat. Jo proposo El jueu de Lodz, o Vanitat.
Nacidos en Tódz, la capital de la industria textil polaca, los gemelos Ashkenazi, Simja y Yánkev, son tan opuestos como Caín y Abel. Simja, menudo, inteligente y calculador, está dispuesto a alcanzar la prosperidad a cualquier precio; Yánkev, apuesto y encantador aunque no tan astuto, es compasivo y tolerante. La llegada de la industrialización, el capitalismo y la lucha de clases a la ciudad terminará enfrentándolos, y las fuerzas del amor y la historia los separarán irremisiblemente.
https://youtu.be/ZEMnRnorr_U
diumenge, 5 de setembre del 2021
Lliçons d'una pandèmia, de Salvador Macip
No és gens catastrofista, però de totes maneres, preparem-nos perquè vindran més pandèmies.
Els humans ens creiem els amos del planeta, però un simple virus ha aconseguit fer trontollar el nostre regnat. I això pot tornar a passar. ¿Què hem fet malament durant la pandèmia de la covid-19 i com hauríem d’organitzar-nos per respondre a la propera emergència que amenaci la salut de la humanitat? A través d’una lúcida anàlisi dels principals factors socials i científics d’aquesta crisi i amb les eines de la millor divulgació, l’autor ens ofereix les claus d’un necessari canvi de paradigma.
https://www.anagrama-ed.es/libro/nuevos-cuadernos-anagrama/llicons-d-una-pandemia/9788433916501/NCA_36
dijous, 2 de setembre del 2021
Filmin agost
Brett McBain, un granjero viudo de origen irlandés, vive con sus hijos en una zona pobre y desértica del Oeste americano. Ha preparado una fiesta de bienvenida para Jill, su futura esposa, que viene desde Nueva Orleáns. Pero cuando Jill llega se encuentra con que una banda de pistoleros los ha asesinado a todos.
Existe la teoría de que deberíamos nacer con una pequeña cantidad de alcohol en nuestra sangre, y que una ligera embriaguez abre nuestras mentes al mundo que nos rodea, disminuyendo nuestros problemas y aumentando nuestra creatividad. Animados por esa teoría, Martin y tres de sus amigos, todos ellos cansados profesores de secundaria, se embarcan en un experimento para mantener un nivel constante de intoxicación etílica a lo largo de su jornada laboral. Si Churchill ganó la II Guerra Mundial aturdido por el alcohol, ¿Quién sabe lo que unos pocos tragos podrían hacer por ellos y sus alumnos?
En las montañas de Afganistán, los niños pastores obedecen las reglas: controlar la manada y no frecuentar el sexo opuesto. Mientras que los niños están bromeando y se entrenan para alejar a los lobos, las chicas fuman a escondidas, juegan a casarse y se burlan de la pequeña Sediqa, considerada como maldita. https://www.filmin.es/pelicula/wolf-and-sheep?origin=searcher&origin-type=primary
En 1985, tras un fallo del sistema eléctrico de la estación Salyut-7, que orbitaba la Tierra en piloto automático y sin tripulación, dos astronautas son enviados para acceder a la estación, reparar los sistemas eléctricos y regresar a la Tierra en una complicada y trepidante misión que se traslada a la pantalla mediante una dirección soberbia y un asombroso nivel técnico. https://www.filmin.es/pelicula/salyut-7-heroes-en-el-espacio
A finales de la década de 1980, Qodrat, de 15 años, vive en las calles de Kabul y vende entradas de cine en el mercado negro. Es un gran fanático de Bollywood y se sueña despierto en algunas de sus escenas de películas favoritas. Un día, la policía lo lleva al orfanato soviético. Pero en Kabul la situación política está cambiando. Qodrat y todos los niños quieren defender su hogar. https://www.filmin.es/pelicula/wild-rose?origin=searcher&origin-type=primary
Alexander Maier es un director financiero como lo desearía cualquier empresa: es obediente, inteligente, rápido y tan perfeccionista que no encuentra tiempo para conciliar su atormentada vida personal. Cuando un nuevo CEO llega como su superior, Maier le acepta, pero rápidamente empieza a sospechar de él. Una ácida batalla entre los dos estalla llevando a la compañía a una fallida salida a bolsa con Maier como chivo expiatorio.
dissabte, 28 d’agost del 2021
La casa dels noms, de Colm Toibin
La idea és bona, però em sobta un estil que no sembla l'apropiat per endinsar-se en el món de la mitologia. No m'entusiasma
Per emprendre una operació literària com la que ha realitzat Colm Tóibín (Irlanda, 1955) a La casa dels noms, s’ha de ser un insensat o bé s’ha de tenir molta confiança en el propi talent. Tenint en compte que parlem d’un autor amb una extensa i reconeguda obra, no hi ha dubte que ens trobem davant d’un cas d’audàcia i no d’inconsciència. Els riscos, tanmateix, hi són. https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/reescriptura-dels-tragics-grecs_1_3850825.amp.html?__twitter_impression=true
diumenge, 22 d’agost del 2021
La força de la no violència, Judit Butler
La lluita no violenta és indissociable de la lluita contra les desigualtats socials.
La resposta a la violència del sistema és interpretada com a violenta per l'Estat i els seus instruments: la legislació, la policia, els exèrcits...
La resposta no violenta ha de ser activa i pot ser agressiva...
Per Butler, l’agressivitat és inherent a la condició humana i el repte és canalitzar-la perquè sigui productiva en comptes de destructiva. Les tàctiques tradicionals de la no-violència no són passives, negar-se a obeir no és el mateix que quedar-se a casa i no fer res.
https://www.nuvol.com/llibres/assaig/la-no-violencia-agressiva-de-judith-butler-105754
conferència de J Butler al CCCB
https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/letica-i-la-politica-de-la-no-violencia/228942
diumenge, 15 d’agost del 2021
Silencio administrativo, de Sara Mesa
Llegit en una horeta, d'aquelles coses que cal no oblidar. La injustícia, la profunda injustícia és molt a prop.
Esta es una historia real. La de una mujer sin hogar, discapacitada y enferma que trata de solicitar la renta mínima a la que tiene derecho según los optimistas mensajes de la administración y los medios. Pero el laberinto burocrático que debe recorrer para ello, los escollos y trabas con que tropieza y la crueldad de un sistema que exige más a quien menos tiene desembocan en la desesperación. Mientras tanto, los ciudadanos se quedan con la impresión contraria: hay montones de prestaciones y ayudas para los más pobres. «Privilegiados.» «Caraduras.» «Vagos.» Los prejuicios se acumulan. Este es uno de los comienzos de la aporofobia: el odio al pobre.
https://www.anagrama-ed.es/libro/nuevos-cuadernos-anagrama/silencio-administrativo/9788433916273/NCA_14
dimarts, 3 d’agost del 2021
El colibrí, de Sandro Veronesi
Un dels llibres que més m'ha agradat últimament. Un protagonista normal, castigat per les circumstàncies vitals, superant els problemes amb això que ara en diem resiliència. Una vida, una història narrada amb una perspectiva que va variant aamb alguns trets d'humor fins i tot.
Aquesta és la història d'en Marco Carrera, oftalmòleg italià tocat per la tragèdia, la nostàlgia i l'esperança. La seva vida es veu marcada per grans amors, pèrdues atroces i coincidències fatals que amenacen d'arrossegar-lo en un remolí cada cop més profund. Però en Marco persisteix i lluita per mantenir-se dret i entomar les cartes marcades que li brinda el destí.
El colibrí és una novel·la irònica, brillant i sensible, d'una bellesa absoluta. Sandro Veronesi es consagra com un dels narradors italians més hàbils i profunds dels últims temps i ens ofereix un personatge tan vívid i captivador que està destinat a acompanyar-nos de per vida.
El colibrí és una novel·la irònica, brillant i sensible, d'una bellesa absoluta. Sandro Veronesi es consagra com un dels narradors italians més hàbils i profunds dels últims temps i ens ofereix un personatge tan vívid i captivador que està destinat a acompanyar-nos de per vida.
https://periscopi.cat/llibre/antipoda/el-colibri
Una bellísima novela sobre el amor, la superación y el optimismo. Una lección de literatura y de vida merecedora del Premio Strega.
El colibrí es un pájaro menudo que tiene la capacidad de mantenerse en suspensión en el aire. A Marco Carrera, oftalmólogo que ejerce en Roma, de niño su madre lo llamaba colibrí por su escasa estatura. El problema de crecimiento se solucionó con inyecciones de hormonas, pero Marco ha continuado siendo un colibrí por su habilidad para seguir en el aire a pesar de las adversidades.
Un día lo visita en su consulta el psicoanalista de su mujer y, saltándose el secreto profesional, le advierte de que esta ha descubierto que sigue carteándose con un amor de juventud. No será el único conflicto al que tendrá que enfrentarse Marco: deberá cuidar de sus padres enfermos –él ingeniero, ella arquitecta–, que durante su infancia escenificaron una familia feliz que no lo era tanto; deberá tratar de reconciliarse con su hermano, que ahora vive en Estados Unidos, porque sobre ellos planea la sombra del final trágico de la hermana muchos años atrás, y también deberá hacerse cargo de su nieta cuando su hija, madre soltera, deje de poder hacerlo...
Toda una serie de infortunios y golpes del destino que Marco siempre sabrá cómo afrontar sin perder el ánimo... Esta es una novela sobre la vida y sus altibajos, sobre la resiliencia, la empatía y el amor. Siguiendo la capacidad ya demostrada en Caos calmo y Profecía para abordar el dolor y su superación, Sandro Veronesi nos ofrece una lección de literatura y de vitalismo. El resultado es una emocionante novela sobre la necesidad de mirar hacia el futuro con esperanza y vivir con intensidad hasta el final, sobre la importancia de mantenerse en alto como el colibrí.
https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/el-colibri/9788433980724/PN_1034
dilluns, 2 d’agost del 2021
Cap al tard, de Tessa Hadley
M'ho passo bé. M'agraden les peripècies vitals d'aquestes dues parelles londinenques, aquests dos amics i amigues que intercanvien rols. la perspectiva dels seixanta anys, poc freqüent en la nopvel·lística que conec me'ls apropa és clar.
L’Alexandr, la Christine, en Zachary i la Lydia han estat amics des que es van conèixer fa trenta anys. Tots dos matrimonis han tingut una vida còmoda i harmònica fins que, un vespre d’estiu, la mort inesperada d’en Zach ho trasbalsa tot: han perdut el més fort i generós dels quatre, la peça clau que mantenia el fràgil equilibri de la seva amistat. La Lydia es trasllada a casa de l’Alex i la Christine per mirar de refer-se, però aquesta gran pèrdua, en comptes d’unir-los més, reobre velles ferides i fa ressorgir pors i rancúnies oblidades.
La novel·la ofereix perspectives diferents sobre l’amor romàntic entre homes i dones. Ens obliga a preguntar-nos si els homes són capaços d’admirar i reconèixer intel·lectualment les dones i si elles encara es defineixen massa per les atencions i projeccions masculines. Cap al tard també mostra dues aproximacions diferents a la masculinitat i a la feminitat. La Lydia és la femme fatale, romàntica i decadent; la Christine, que s’ha fet adulta amb la Lydia, és més pràctica i reflexiva, en certa manera també empesa per la promesa de l’amor dels homes. En Zach i l’Alex, amics íntims com les dues dones, són la cara i la creu de la masculinitat.
https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-cap-al-tard-de-tessa-hadley/
'Cap al tard' (Edicions de 1984), de Tessa Hadley, és una novel·la de trets generacionals i metropolitans amb preocupacions metafísiques https://www.nuvol.com/llibres/cap-al-tard-recomencar-186797
diumenge, 1 d’agost del 2021
El otro lado de la esperanza / Haz lo que debas / Sole / Surge / Temporada de caza
Helsinki. El joven Khaled llega oculto en un barco de carga procedente de Siria. Mientras, un gris comercial llamado Wikström decide poner fin a su matrimonio y a su negocio, y abrir un decadente restaurante. Sus caminos se cruzarán y Wikström ofrecerá a Khaled techo, comida y trabajo. Pero el sueño del chico es encontrar a su hermana, que también huyó de Siria.
https://www.filmin.es/pelicula/el-otro-lado-de-la-esperanza
En Bedford Stuyvesant, uno de los barrios más humildes de Brooklyn, viven varias familias de raza negra, algunos hispanos, una pareja de comerciantes vietnamitas y una familia italoamericana que tiene una pizzería. Mookie, un chico que trabaja de repartidor de pizzas, conoce bien a los vecinos y es testigo privilegiado no sólo de la vida cotidiana del barrio, sino también de las tensiones y del racismo de algunos de sus habitantes.
https://www.filmin.es/pelicula/haz-lo-que-debas
Ermanno es un chico que pasa los días entre tragaperras y pequeños hurtos. Lena llega a Italia desde Polonia para vender a la niña que lleva en su seno y poder empezar así una nueva vida. Ermanno tiene que fingir que es el padre de la niña para permitir a su tío y a su mujer, que no pueden tener hijos, obtener la custodia a través de una adopción entre parientes. A la espera de que la niña llegue al mundo, crece un vínculo inesperado entre los dos jóvenes.
https://www.filmin.es/pelicula/sole?origin=searcher&origin-type=secondary
dimecres, 28 de juliol del 2021
La drecera, de Miquel Martín i Serra
Me'l deixa la Maria O. i l'encerta, i mira que jo amb els catalans... No té res perquè en teoria m'hagi d'atraure especialment, però me l'empasso ràpid. La infància d'aquest noiet empordanès més o menys de la meva quinta (els referents futbolístics i musicals en són prova) m'enganxa.
A través dels ulls d’un vailet, fills dels masovers d’un xalet de gent de Barcelona a l’Empordà transitarem per qüestions tan universals com la mort, l’amor (en el més ampli sentit de la paraula) i l’amistat. Ho fem sempre a través de la visió del narrador, un noiet que, per edat, viu totes aquestes qüestions per primera vegada, la seva mirada és neta de prejudicis, encara no ha tingut temps de fer-se’ls. El veurem créixer i com la seva manera de veure i viure la realitat va canviant. És un pas de cadència lenta, sense grans ensopegades. Veurem com el narrador fa el sempre complicat pas de la infantessa a l’adolescència: el descobriment del propi cos i la d’experimentar amb ell, del desig carnal, dels primers amors i les primeres atraccions sexuals que no sempre acaben de ser totalment clares.
Un dels canvis que experimenta i que més m’ha xocat, per bé, és la visió que té del món dels amos del xalet: primer es meravella de l’opulència i frisa per heretar la roba dels fills dels amos, enveja la seva piscina, les seves motos…, però amb el pas del temps i amb l’edat va canviant aquesta visió idíl·lica i pensa que no és més que una comèdia que serveix per tapar les seves misèries.
https://www.taradell.com/2021/01/04/critica-literaria-la-drecera-de-miquel-martin/
<iframe src="https://www.ccma.cat/video/embed/6053381/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>
diumenge, 25 de juliol del 2021
Napalm al cor, de Pol Guasch
Em costa molt, tot i que li reconec valor literari: la riquesa de llenguatge, l'estructura de trames alternes, la insinuació de llocs i personatges explicant-ne tan poc... T'imagines una pel·lícula i la imatge hauria ajudat...
En tot cas aquest tio és un crac i ho demostra amb aquest discurs.
«De vegades penso que estic anotant el futur. Em dic que, davant de la incomprensió, en quedin les paraules. Algú, potser, les podrà entendre», diu el narrador d’aquesta història. I, en efecte, Napalm al cor té alguna cosa d’exercici de comprensió íntima d’un passat extrem i traumàtic, i de cartografia sentimental d’un present convuls a la recerca d’alguna forma d’alliberament.
Situada en una geografia ambigua, la primera novel·la de Pol Guasch posa en dansa una parella de nois que han crescut en una zona militaritzada, marcats per unes condicions de vida precàries, per la intolerància de l’entorn cap al seu desig, i per unes famílies tocades pel desarrelament. La manca de perspectives ho domina tot, però encara mantenen la possibilitat de deixar-se enlluernar i fins i tot sotmetre, d’aferrar-se a la militància i a la temptació de la violència, i de seguir parlant una llengua que es desfà: la seva
.https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/napalm-al-cor/9788433915917/LA_83
El gran virus d’aquest llibre, però, és el lament. Guasch fa caure el lector al dia 900 després de l’explosió i la corrua de soldats rapats. Som en una casa familiar, embolcallada d’hort i d’arbres. Som en un esquitx de poble gairebé abandonat, on tot passa rere els vidres embromats de les finestres, en el murmuri contingut dels habitants que hi queden. A l’altra banda de la serra hi ha una gran ciutat, on hi viu, tot sol, Boris, l’amant del protagonista mig confinat que no té nom. Poques coses, de fet, tenen nom en aquesta novel·la. Només un riu, el Tet (que migparteix la Catalunya del Nord horitzontalment), i unes muntanyes, les Rocalloses (que fereixen en vertical durant cinc mil quilòmetres Amèrica del Nord); que Guasch anomena i posa de costat per assenyalar, només, potser, que som en un mapa impossible.
https://www.nuvol.com/llibres/napalm-al-cor-i-sang-a-hort-169743
diumenge, 18 de juliol del 2021
Hamnet, de Maggie o'Farrell
Suggerent història al voltant de Shakespeare sense anomenar-lo i fent protagonista la seva dona i donant el títol al seu fill. La O'Farrell sempre original.
Agnes, una muchacha peculiar que parece no rendir cuentas a nadie y que es capaz de crear misteriosos remedios con sencillas combinaciones de plantas, es la comidilla de Stratford, un pequeño pueblo de Inglaterra. Cuando conoce a un joven preceptor de latín igual de extraordinario que ella, se da cuenta enseguida de que están llamados a formar una familia. Pero su matrimonio se verá puesto a prueba, primero por sus parientes y después por una inesperada desgracia.
Partiendo de la historia familiar de Shakespeare, Maggie O’Farrell transita entre la ficción y la realidad para trazar una hipnótica recreación del suceso que inspiró una de las obras literarias más famosas de todos los tiempos. La autora, lejos de fijarse únicamente en los acontecimientos conocidos, reivindica con ternura las inolvidables figuras que habitan en los márgenes de la historia y ahonda en las pequeñas grandes cuestiones de cualquier existencia: la vida familiar, el afecto, el dolor y la pérdida. El resultado es una prodigiosa novela que ha cosechado un enorme éxito internacional y confirma a O’Farrell como una de las voces más brillantes de la literatura inglesa actual. http://www.librosdelasteroide.com/-hamnet
i després encara em vaig empassar el Hamlet de Laurence Olivier
https://www.filmin.es/pelicula/hamlet-1948
dimecres, 14 de juliol del 2021
El regne de les dones, de Txèkhov
Diré el de sempre: que els contes em deixen fred fins i tot quan són dels grans contistes. Potser només recordo els de Juan Rulfo que realment m'arribessin.
Amb només 26 anys, l’Anna Akímovna ha heretat una gran fàbrica que dona feina a milers de treballadors. Durant la celebració del Nadal, mentre puja i baixa les escales de casa seva, reflexiona sobre el futur que l’espera i les dificultats de trobar un bon marit. L'Anna no se sent còmoda ni amb els del pis de dalt, a la part noble, on rep els membres de l'alta societat de la província, amb qui li toca alternar ara que és rica --però que sap que la menyspreen pel seu origen--, ni amb els del pis de baix, els treballadors i les dones del poble ras, de qui se sent separada per la seva nova condició
dimarts, 13 de juliol del 2021
L'últim passatge de Walter Benjamin, d'Enric Umbert
L'últim passatge de Benjamin és la travessa del coll de Banyuls i una estada a una fonda de Portbou de mala mort on ..mor. Ben explicat. Senzill. Correcte. Les Alberes d'aquest Umbert no estan malament però és que estic llegint Pla...
Setembre del 1940, Walter Benjamin forma part d’un petit grup que ha de passar d’amagat la frontera francoespanyola. Fugen de la Gestapo. Des que els nazis van arribar a França, la situació es va tornar insostenible a París, i ell va fugir a Marsella, on va aconseguir el visat, que, des d’Espanya, li ha de permetre arribar a Lisboa i d’allà als EUA.
Mentre Walter Benjamin camina amb la càrrega d’una maleta a través de camins de muntanya, conversa amb els seus companys de travessia i recorda certs moments cabdals de la seva vida que han marcat la seva obra de pensador, crític i traductor: la infantesa, les seves amants, els seus amics –Ernst Bolch, Hanna Arendt, Adorno, entre d'altres–, l'estada a Eivissa el 1932, els camps de treball nazis.
https://www.grup62.cat/llibre-lultim-passatge-de-walter-benjamin/248932
Article d'Enric Umbert: Walter Benjamin, el despertar revolucionari
26 set. 2020
https://tempsarts.cat/general/walter-benjamin-el-despertar-revolucionari/
https://youtu.be/r9QQ4aVtrO8
divendres, 2 de juliol del 2021
Mestissa, de Maria Campbell
Un gran llibre. No sabia res de la història dels Mestissos del Canadà. Escrit els anys 70 hem tardat cinquanta anys a tenir-lo en aquest país nostre. Quantes històries d'injustícies desconegudes queden pel món encara!
 |
Mestissa és el primer llibre d’una activista del Canadà, filla d’aborígens i de colons europeus. Narra la infància i joventut de Maria Campbell, una dona que fa tentines per un món de minories. Víctima de l’opressió racial i de la seva condició mestissa, aquí blanca, allà índia, Campbell veu com la seva cultura es perd en nom del “progrés” i d’una societat que no suporta la diferència.
https://clubeditor.cat/llibres/mestissa/
The Red dress és un curt que va fer la Maria Cambell inspirat en la seva història:
La veu de Maria Campbell és la de qui té una història per transmetre —una història que il·lustra les formes més diverses d’opressió colonial. La pobresa, la prostitució, el nomadisme forçat, les agressions dels homes, la segregació racial o l’addicció a les drogues i l’alcohol són omnipresents en el seu relat. En això, respon directament al que les societats occidentals descriuen com “la cicatriu postcolonial”. Al mateix temps que Campbell és massa blanca per als uns i massa índia per als altres: no és d’enlloc en un món de minories, enmig de la cruïlla https://clubeditor.cat/mestissa-de-maria-campbell-mm-i/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)