dilluns, 28 d’octubre del 2024

La gavina, de Txhèkhov

 Al Lliure, amb tot a la penya de Vimbodí. A mi m'agrada. El debat és si l'adaptació traeix l'original o li fa perdre coses importants, però als que no hem llegit l'original ens és igual



El texto de La gavina trata, principalmente, sobre la latencia de un cambio generacional (especialmente, a nivel artístico), la necesidad de amar y de sentirse realizado y en donde, de forma no muy subliminal, se desmonta el concepto de la idealización (del arte, del amor).

Toda esa esencia permanece vigente en el espíritu de esta versión adaptada por el director quien, con gran maestría, ha modernizado las líneas de la dramaturgia (trabajo del propio Manrique, junto a Cristina Genebat y Marc Artigau) pero ha mantenido a los personajes principales, sus pesares, su sentir. Chéjov incide, además, en sus obras (y en La gavina también pasa) en el disconformismo del ser humano ante lo que no nos gusta pero, a la vez, en la desesperanza por el cambio de eso que nos contraria. Y así es como esta dramaturgia de hace casi 130 años pero tan actual, tan universal, lo expone.

https://enplatea.com/?p=41640


divendres, 25 d’octubre del 2024

El 47, de Marcel Barrena

 Està molt bé que es facin pel·lícules així en què es reivindica la lluita obrera i social del nostre país i de l'antifranquisme. Des del començament em ressonen aires d'un Nvecento bertoluccià. 

És una pel·lícula de ficció, no és un documental. Si es té en compte això et pots estalviar algunes crítiques de poca fiabilitat històrica




"El 47" cuenta la historia de un acto de disidencia pacífica y el movimiento vecinal de base que en 1978 transformó Barcelona y cambió la imagen de sus suburbios para siempre. Manolo Vital era un conductor de autobús que se adueñaba del bus de la línea 47 para desmontar una mentira que el Ayuntamiento se empeñaba en repetir: los autobuses no podían subir las cuestas del distrito de Torre Baró. Un acto de rebeldía que demostró ser un catalizador para el cambio, de que las personas se enorgullecen de sus raíces, de una lucha del vecindario, de la clase trabajadora que ayudó a crear la Barcelona moderna de los años 70.

https://www.filmaffinity.com/es/film651337.html



dijous, 17 d’octubre del 2024

El zoo de vidre, de Tennessee Williams

A mi em va semblar molt passada de moda.


 


La propuesta arranca desde la perspectiva de un ensayo general de la obra donde el director hace las veces de narrador y de actor y así es como se nos introduce en la vida de la familia Wingfield. Una madre que ha sido abandonada por su marido y que se alimenta tanto de la nostalgia como de las expectativas futuras no realistas para sus hijos. Tom, el hijo pequeño, quien trabaja en un almacén por obligación, sobrevive escribiendo poesía y buscando la manera de huir del hogar familiar. Y Laura, recluida y acomplejada, más por una barrera mental que por el impedimento físico que realmente tiene, subsiste a la vida sumergida en un diminuto mundo de figuritas de cristal.



dimecres, 2 d’octubre del 2024

Manifesta 15 a les 3 xemeneies

Bona visita a les Tres xemeneies amb el Jorge i la Sole i la Carme. Les instal·lacions d’art contemporani estan bé, l'espai on estan col·locades és espectacular L’estoneta d’amistat amb ells tres és molt bonica i agradable sota aquell embalum que el final de l’activitat industrial ha convertit en arquitectura desolada a la vora del mar.




dissabte, 28 de setembre del 2024

4 3 2 1, de Paul Auster

Una experiència lectora sensacional aquest mes que 'he passat amb l'Archie, amb els 4 Archies.  


Potser Auster intenta demostrar que l’essència d'una persona no és allò que li passa sinó el fil que uneix tot allò que li podria passar?






3 de març de 1947: l’Archie Ferguson, fill de l’Stanley i la Rose, neix en un hospital de Nova Jersey. Aquest és l’únic fet immutable en la seva existència. A partir d’aquest moment, s’obren davant seu diversos camins, que el duran a viure quatre vides paral·leles, simultànies i independents; a créixer i experimentar de diferents maneres l’amor, l’amistat, la família, l’art, la política i fins i tot la mort. I a través de les múltiples trames íntimes de cada Ferguson, capítol rere capítol, ens endinsem també en l’ampli fresc d’uns anys convulsos en la història dels Estats Units. https://www.grup62.cat/llibre-4-3-2-1/251420




Filmin agost 2024

Pel·lis:

El meu camí interior de Denis Imbert https://www.filmin.es/pelicula/mi-camino-interior


Hammarsjköld , de Per Fly https://www.filmin.es/pelicula/hammarskjold-lucha-por-la-paz

divendres, 6 de setembre del 2024

Suzanne Varadon al MNAC

Gran exposició. Retrats de colors forts i brillants, línies i volums molt intencionats, personatges vius i curiosos. La que és un personatge és ella a més. De model a pintora, primer reconeguda, després oblidada. Tots els papers de l'auca com a dona artista.

https://www.museunacional.cat/ca/suzanne-valadon











A l'artista francesa Suzanne Valadon (1865-1938) la van qualificar de "terrible", quan va ser una dona forta que va triomfar en l'entorn artístic altament competitiu del Montmartre de les primeres dècades del segle XX, com es pot comprovar en la gran exposició que li dedica el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) des d'aquest dijous fins a l'1 de setembre. Valadon va fer callar tots aquells que la veien com una intrusa: va començar com a model d'artistes com Pierre Puvis de Chavannes, Henri de Toulouse-Lautrec, de qui va ser parella, i Pierre-Auguste Renoir. Però ben aviat va començar a dibuixar i tot seguit va aprendre a pintar d'una manera absolutament autodidacta. Valadon va aconseguir consagrar-se en vida, fins al punt de guanyar prou diners per comprar-se un castell. I quan va morir el 1938, al seu funeral hi van assistir grans artistes com Pablo Picasso i Georges Braque. https://www.ara.cat/cultura/art/suzanne-valadon-dona-objecte-consagracio-artistica_1_5000459.html

dissabte, 31 d’agost del 2024

Nostra Senyora del. Nil, de Scholastique Mukasonga

Molt bona introducció al conflicte entre els tutsis i els hutus a Ruanda. Molt ben trobat l'enfocament de les noies autòctones de classe alta en un internat  religiós i com es van manifestant en aquell ambient les tensions que han de dur al ferotge genocidi de  l'any 94. Quina barreja brutal de Mellizas en santa Clara amb la història dramàtica d'aquell moment.



«No hi ha cap institut millor que l’institut Notre-Dame du Nil. Tampoc n’hi ha cap de més alt. Dos mil cinc-cents metres, anuncien orgullosos els professors blancs. Dos mil quatre-cents noranta-tres, els corregeix la germana Lydwine, la professora de geografia.» A Ruanda, al principi dels anys 1970 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent la proporció de tutsis que pot admetre l’institut Nostra Senyora del Nil. Aquest centre educatiu, aïllat i d’accés difícil, és el que trien les famílies adinerades del país perquè les seves filles, lluny de les temptacions de la capital, es formin com a bones esposes cristianes, preparades per al matrimoni de conveniència que les espera. Durant la interminable estació de les pluges, la lluita d’unes adolescents per l’amistat, el poder i l’acceptació converteix l’institut en un microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de violència que portaran al genocidi dels tutsis el 1994. https://www.editorialminuscula.com/blog/tag/nostra-senyora-del-nil/



dijous, 29 d’agost del 2024

La paret, de Marlen Haushofer

El plantejament crida l'atenció tot i que  o sembla molt original. Després es va fent avorrit.

Quina fredor aquesta  noia quan parla del passat. I del futur: no té cap mena d'esperança però no es desespera gens.

Lectura final en diagonal. No passa res (què vols que passi?) és una ficció amb molt poca ficció.



«Novel·la distòpica brutal i absorbent […] és una de les obres més profundament feministes del segle passat.» — Naomi Huffman, The Atlantic


(Home!!!...)


Inexplicablement aïllada per una paret invisible que la separa de la resta del món, que ha quedat petrificat per causes desconegudes, la protagonista es veurà obligada a deixar enrere la seva vida passada i afrontar la supervivència en solitari en una casa d’alta muntanya, només amb la companyia d’alguns animals. L’única alternativa davant la incertesa serà aprofitar tots els recursos al seu abast i adaptar-se als cicles del món natural.https://lafinestralectora.cat/la-paret/


divendres, 16 d’agost del 2024

Com un batec en un micròfon

L’invent de l’estructura narrativa té la seva gràcia però com que no passa res d’especial la història decau molt aviat.


Amb el carnet de conduir acabat d’estrenar, la Gabriela puja a passar l’estiu al poble de l’avi, on guanyarà el primer sou fent la substitució de la bibliotecària durant les vacances. És el dia de Sant Joan, i al cap li reverberen en sentits oposats l’espessor d’una ressaca i la lleugeresa de saber que, tard o d’hora, les amigues li perdonaran que ahir desaparegués amb la cita d’una d’elles. Tampoc n’hi va haver per tant, es diu. Un cop instal·lada, surt disparada a banyar-se al llac de sempre.

Alhora, el Quim escolta amb sordina les indicacions del propietari de la casa que ha llogat amb uns amics per passar un parell de mesos de teletreball i descans. Irritable, se li ha ficat, entre orella i orella, l’eco persistent d’una revetlla que preferiria oblidar. Com una cançó enganxosa. Un cop instal·lat, surt a cremar excessos amb la dosi d’exercici de rigor, però a la bicicleta que ha trobat pel mas se li trenca la cadena i canvia el pedaleig per unes braçades en un llac que hi ha a la vora. https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/com-un-batec-en-un-microfon/9788433922939/LA_117



https://elpais.com/quadern/literatura/2024-05-22/un-estrany-i-la-neta-del-senyor-maurici-el-melodrama-sense-tecniques-melodramatiques-de-clara-queralto.html

dijous, 15 d’agost del 2024

La història d'en Shuggie Bain, de Douglas Stuart

 Una molt bona novel·la. Una relació d’amor intens entre un fill i la seva mare alcohòlica. Se’m fa llarga, però.



Als anys vuitanta a Glasgow, antigament una ciutat minera pròspera, les polítiques de Thatcher fan disparar la desocupació i les famílies es veuen obligades a fer filigranes per sobreviure. L’Agnes Bain és una dona sense sort que sempre ha aspirat a més: somia en una casa bonica i una vida acomodada que no hagi de pagar a terminis. Quan el seu marit, un taxista faldiller, l’abandona, es troba sola al càrrec de tres fills en una ciutat devastada per la crisi econòmica. Mentre la beguda es converteix en el seu gran aliat, els nens fan mans i mànigues per ajudar-la, però d’un en un l’abandonen per salvar-se a si mateixos. Tots menys en Shuggie, el més petit de tots, que es nega a rendir-se.

Dua Lipa (!) parlant amb Douglas Stuart sobre Shuggie Bain https://youtu.be/pPhEU4FSm0I?si=on81IKblkmODESrD

https://www.youtube.com/live/Vl_127pzWq0?si=uJyko2zS2lCqxkmP

diumenge, 11 d’agost del 2024

Filmin juliol 2024

Falling, de Vigo Mortensen 

Mientras seas tú , de Claudia Pinto

How to have sex , de Molly Manning Walker

Grupo salvaje, de sam Peckinpah



Sèries: 

Els Bridgerton
Prisoner
Hasta que te mate

dimecres, 24 de juliol del 2024

Material de construcció, d’Elder Rodríguez

Bona, bona. Aquesta novel·la de l’Elder Rodríguez m’agrada més que els seus contes. L’experiència de l’alcoholisme del pare en aquest País Basc on l’ETA és un teló de fons, sí, però la vida és feta de les persones molt més que no de la política.



 https://youtu.be/HjA7Vjzv1LU?si=zqejFZ4PEiAKP_yz


Un home reposa inert en un llit d’hospital després d’haver patit un ictus. Una dona l’observa, corpresa, des d’una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s’ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d’un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà.

Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l’origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s’escriuen, aquesta obra transita per l’existència d’una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l’amor.

dimarts, 16 de juliol del 2024

Solar, d'Ian Mc Ewan

 La gràcia (i la desgràcia) és que el protagonista és un científic,  però té moments divertits brillants 




dijous, 11 de juliol del 2024

Els grans optimistes, de Rebecca Makkai

 Esplèndida. Per la descripció de l’ambient del Chicago homosexual dels anys 80, de les seves situacions, dels seus diàlegs, dels seus personatges, de les seves pors i per saber-hi barrejar aquesta petita trama quasi de thriller sobre galeries d’art i cerca d’una filla segrestada poer una secta que fa que tot passi molt fluïd.



El 1985, mentre en Yale Tishman comença a prosperar en l’àmbit professional, Chicago es veu devastada per l’epidèmia de la sida. A poc a poc els amics d’en Yale emmalalteixen i la ciutat i la seva vida canvien per sempre. Trenta anys després, la Fiona, una amiga de joventut, viatja a París a buscar la seva filla desapareguda i retroba, amb dolor, el món que creia haver deixat enrere i reflexiona rememora els dies que van marcar el futur de tots aquells joves. https://www.catorze.cat/biblioteca/els-grans-optimistes-167830/





divendres, 28 de juny del 2024

Filmin, juny 2024

 Sèries: 

Prisoner https://www.filmin.es/serie/prisoner 


Pel·lícules: 

El deshielo, de Veerle Baetens https://www.filmin.es/pelicula/el-deshielo 


Els aerostats, de Amelie Nothombe

 Bé, la Nothombe



Amélie Nothomb en plena forma: un elogi de la lectura gens trivial, gens previsible i, per sobre de tot, gens innocent.

L’Ange té dinou anys, viu a Brussel·les i és una estudiant de filologia excel·lent. Per fer una mica de diners, es decideix a donar classes particulars de literatura a en Pie, un adolescent de setze anys a qui no li agrada llegir. Segons el criteri del seu pare despòtic, sembla que el noi és dislèctic i té problemes de comprensió lectora. En el fons, però, el problema és molt més simple: odia els llibres amb la mateixa assertivitat amb què odia els seus pares. A ell, el que l’apassiona de veritat són les matemàtiques i els zepelins.

Mentre l’Ange esperona el seu alumne amb algunes lectures, el pare espia les sessions clandestinament. A poc a poc, però, la curiositat d’en Pie va despertant: clàssic rere clàssic, la literatura exerceix la seva força, com el gas que permet que els aeròstats, feixucs, s’elevin lleugers cap al cel. Tanmateix, la relació entre la jove professora i el seu deixeble es va consolidant, fins que el vincle entre tots dos es transforma definitivament. https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/els-aerostats/9788433922298/LA_116



dimarts, 25 de juny del 2024

Los pazos de Ulloa, d’Emilia Pardo Bazán

 M’impressiona al començament: el llenguatge, l’ambient. Després la trama no compleix les expectatives




dilluns, 10 de juny del 2024

Filmin maig

Pel·lis:


Juegos salvajes , de John McNaughton  https://www.filmaffinity.com/es/film777577.html



La zona de interés , de Jonathan Glazer   https://www.filmin.es/pelicula/la-zona-de-interes?origin=searcher&origin-query=primary



Falcon Lake , de Charlotte Le Bon  https://www.filmin.es/pelicula/falcon-lake?origin=searcher&origin-query=primary



Las cuatro hijas de  Kaouther Ben Hania https://www.filmin.es/pelicula/las-cuatro-hijas?origin=searcher&origin-query=primary



Mientras seas tú , de Claudia Pinto Emperador  https://www.filmin.es/pelicula/mientras-seas-tu?origin=searcher&origin-query=primary


El gran món, de Pierre Lemaitre

 


Som al 1948, a la Indoxina les tropes franceses s’enfronten a la resistència anticolonial; a Beirut els Pelletier viuen l’inici del descabdellament familiar. Els fills abandonen definitivament la llar familiar: Jean, Françoise i Hélène a París, i Étienne a Saigon perseguint, els rastres del seu amant desaparegut en acte de servei. Cadascú viurà diferents experiències que marcaran el seu destí i el dels seus familiars. Un assassinat per resoldre, transaccions il·legals, una investigació periodística perillosa... Hi trobarem també personatges i trames que s’alternen, s’entrecreuen i s’interfereixen en una novel·la on l’amor, l’ambició personal o la desesperació formen part del substrat que les alimenta.