poli bueno, ciutat del Nord de França desestructurada, curiosa organització narrativa, fils diversos dels quals al final n'estira un, com tantes pel·lícules no hi entro fins al final i també com tantes queden coses que no entenc.
El món feliç del 2020, em sembla molt ben resolta. No sembla molt llunyà el futur en què la societat s'haurà de plantejar dilemes ètics com el de la felicitat que provoca el perfum d'una planta.
Només de nou el final se'm fa interessant. Avi i neta, infidelitats descobertes en vídeos d'una morta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada