L'onada

Un professor vol explicar als seus alumnes el nazisme fent que l'experimentin en la pròpia pell. A mi només m'interessa el final, tot al contrari del que diu molta gent, perquè tot el procés d'incorporació dels alumnes als ideals "autocràtics" em sembla massa ràpid i poc justificat i només al final la tesi de la pel·lícula queda explícita i explota de manera impactant

Gonzalez Casanova

fa temps ja que comença a avorrir-me La Vanguardia i la seva rècula d'opinadors. Tots tallats del mateix patró, Cardús, Rahola, Puigverd, Àlvaro... amb el punt de mira posat exclusivament a desautoritzar tot allò que soni a "progre" i a culpar els "fills del 68" i la seva ideologia de tots els mals que assolen la nostra societat. Em passo per un  dia a Público i descobreixo amb entusiasme un inici d'article del Jose Antonio González Casanova dels que ja no en queden a la premsa diària: "La crisis actual ha confirmado el sentimiento y el afán de millones de seres para que desaparezca de una vez el sistema capitalista, basado desde su origen en la explotación del trabajo humano, el ansia de lucro ilimitado y el expolio destructor de los bienes de la Tierra." aquí està

Llibres d'humor

en aquest bloc: http://www.llibrevell.cat/wp/llibres-dhumor/ trobo una llista dels considerats 10 millors llibres d'humor :

Right Ho, Jeeves de P.G. Wodehouse (1933)

Catch-22 de Joseph Heller (1961)

Guia galàctica per a autoestopistes de Douglas Adams (1979)

Tres homes en una barca (per no parlar del gos) de Jerome K Jerome (1889)

Wilt de Tom Sharpe (1976)

La conxorxa dels ximples de John Kennedy Toole (1980)

Lucky Jim de Kingsley Amis

El codi dels Wooster de P.G. Wodehouse (1938)

El diari de Bridget Jones de Helen Fielding (1996)

Adolf Hitler: My Part in His Downfall de Spike Milligan (1971)

potser cal tenir-la en compte: jo he llegit Wilt i La conxorxa dels ximples i m'hi vaig fer un fart de riure. També Tres homes en una barca... però no en recordo res.

La solitud dels nombres primers

Una noia coixa i anorèxica i un noi superdotat La seva existència asocial durant la infància, l'adolescència, la joventut; un accident a la neu, els estudis, l'institut; fins i tot el matrimoni d'ella . Recomanada al Robafaves i en els primers llocs dels hits parades aquí i a Itàlia; me l'acabo ràpid però em deixa en molts moments un regust de novel·la juvenil sobre nois solitaris. 
a aquest li ha agradat molt:http://www.llibrevell.cat/wp/la-solitud-dels-nombres-primers/
i aquest descriu bé l'estil literari del llibre:

http://llegirencasdincendi.obolog.com/solitud-nombres-primers-paolo-giordano-editorial-edicions-62-214029

La classe (entre les murs)

Un professor de francès de secundària s'enfronta al dia a dia de la seva classe en un lycée de la banlieue de París. 

Què voleu que us digui? D'entrada pesadeta i avorrida en molts moments. Interessant? sí és clar que fa pensar i que reflecteix bé la realitat (i la sensació de claustrofòbia de la classe que segurament és metàfora de l'ambient irrespirable i del carreró sense sortida a què sembla que estigi abocat el sistema educatiu i no només l'espanyol o el català). Alguns retrats que ens fan gràcia als del ram: les entrevistes amb pares, les reunions del consell escolar i de claustre, les reunions d'avaluació...  I amb la Tiat discutim si aquí estem pitjor o no que això que es veu a la pel·lícula; és diferent: els francesos són molt francesos i cuiden molt alguns aspectes formals; cal fixar-s'hi: no parlen mai sense aixecar la mà! i el detonant del conflicte és que un alumne li parla de tu al professor! . Hi ha moments en què penses que els alumnes en el fons "es porten" prou bé davant de les tonteries i incoherències del propi professor (i del propi currículum).

http://www.golem.es/laclase/

Viaje al Norte

(Me l'havia deixat) Quin fart de riure! al cine m'hi trencava amb aquesta pel·lícula d'un tio que el destinen a fer de director d'una oficina de correus a un petit poble del Nord de França.
els polis de l'autopista, l'arribada al poble atropellant el seu subordinat, el dialecte de la gent del poble, la borratxera amb bici... moments genials!

matisos al blog L'illa dels monstres

El retorn, de Fred Uhlman

Un jueu fugit del nazisme torna fugaçment a Alemanya molts anys després i es retroba amb vells coneguts. En un sopar passat per alcohol sorgeixen les enemistats, les culpabilitats, les impossibles reconciliacions.: un conte senzill i fàcil, sense especial originalitat.

miniportàtil

Meravellós i preciós el meu nou miniportàtil, just el que volia i per al que el volia. En època de decepcions d'alguns hardwares il·lusionants (sí, ho dic ben alt: HTC Diamond farcida de problemes!) el meu MSI U100 és de moment (toquem fusta!) més que un mitjà tot un company de viatges digitals.

Què és el què

El deixo. He tornat al Sudan i al seu drama però ja n'hi ha prou. Potser m'escaparé al final per saber com aconsegueix el protagonista escapar després que li han desvalisat el pis. Després de llegir "El traductor" tot plegat és una mica "más de lo mismo". 

http://laotraorilla.blog-city.com/la_tragedia_de_los_nios_perdidos.htm

Diari de curset

(és llàstima que amb la poca gent que som hi hagi tantes dificultats per compartir experiències)
M'interessa la desmitificació de Google i la Viquipèdia com a principals i millors eines de cerca fins i tot dins la pròpia Internet. Però a la pràctica la comoditat és tan gran! I si parlem de Primària la contradicció és precisament que el nivell bàsic, evident i poc especialitzat de la informació que es busca s'ha de compatibilitzar amb l'ensenyament del valor de la fiabilitat i la precisió.

Per altra banda: convindria desterrar les demandes als alumnes de "busqueu informació sobre..." per "busqueu quan.. busqueu com... busqueu què etc... perquè amb això en farem ...". D'això se'n deu dir "significativitat de la recerca"? 

Per cert: enllaç fantàstic de fonts d'informació digitals especialment l'apartat 11 "enciclopèdies, diccionaris... : http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessio_2/RecursosDigitals_Punteedu2009.pdf

Els homes quen odiaven les homes

Bé, ja sé qui envia les flors cada any. No ho explicaré és clar. Què voleu que us digui. És clar que enganxa però de fet fins al gat no hi ha una bona sotragada. Massa llarga la investigació i avança massa a poc a poc. Poc interès literari ni tan sol psicològic. Lisbet té certa gràcia però és massa exagerada. Curiós fenomen el dels èxits editorials.

Diari de curset

Accés i ús de la informació. La competència informacional des de la biblioteca escolar
(la formadora arriba 25 minuts tard i ni s'excusa)

Algunes idees interessants:

no és el mateix fer animació lectora que ensenyar a investigar; a les biblioteques escolars cal fer les dues coses

l'accés a la informació està mediatitzat per les característiques del nou món digital: la rapidesa, la universalitat, la quantitat, la superficialitat (dic jo)

el treball per competències bàsiques made in LOE està estretament lligat al concepte d'alfabetització informacional

i una interessant discussió sobre la Viquipèdia que em provoca: a la Pompeu Fabra trobo un llibre sobre " la revolución Wikipedia" que m'enduc i devoro en dos dies, ja en parlaré.

l'enllaç a la web del curs

què en farem dels papers i dels bolígrafs?
i de fet, dic jo també, la necessitat de dominar la informació i no deixar-se dominar per ella no ha variat des de l'època de l'enciclopèdia Espasa; diguem que ara la llosa és més gran i el laberint més intricat (per cert aquesta paraula surt al diccionari de l'IEC i al de la GEC)

article al País sobre la Laia Fàbregas:

http://www.elpais.com/articulo/Tendencias/Evocacion/gore/Transicion/elpepitdc/20090202elpepitdc_2/Tes

Una ciutat brillant

Tornem a la Beckett, aquest cop amb en Roger i tot. Ens agrada molt aquesta història d'un psiquiatre, la seva dona i el seu pacient en un Dublín que podria ser qualsevol ciutat europea. Fantàstica la interpretació, especialment la del pacient (com va modificant la seva actitud, el seu estil, al llarg dels diferents actes), interessantíssim el treball del llenguatge, tan apropat al llenguatge real i quotidià de la gent "normal i corrent".
Tot hi és "real como la vida misma" i, evidentment, el que està pitjor de tots és el psiquiatra!

la notícia donada a Gràcia televisió

(Una ciutat brillant és una excel·lent reflexió sobre la por i els remordiments que causa el sentiment de culpa en la nostra consciència. El magnífic text de Conor McPherson ens explica la història d’un home que, després de perdre la seva dona en circumstàncies tràgiques, demana ajuda a un psiquiatre perquè assegura haver-la vist un cop morta dins de casa. Aquesta trama ens transporta en un univers interessant que acaba per mostrar-nos les alteracions subjectives que causen les percepcions dels nostres propis actes en la realitat.) Time Out

After dark

Passo sobre After dark sense res que m'hi enganxi; la història d'un noi i una noia que, nocturns, compartexen protagonisme amb una noia que dorm des de fa dos mesos, no m'atreu en cap moment. Tot hi queda obert, sense explicació sense justificació: l'agressió a una prostituta en un bordell, el mòbil que sona en un supermercat, el poc que sabem de tots els personatges... Per mi, cap interès!

crítica a Directe!.cat

The Straight story

Normalment no surten aquí les pel·lícules de la tele o els escassos DVDs que veig a a casa. Però aquesta peli de David Lynch que Público em regala (és un dir, ningú no regala res, però Público Deu ni do) és una "gozada". I això que l'he de veure partida en dos divendres perquè se'm tanquen els ulls! Però aquesta reivindicació de la lentitud, aquesta història simple i directa (¿no vol dir això straight?) aquest vell entranyable, aquests detalls surrealistes finíssims... Lynch fa una roadmovie molt original que em sembla plena de poesia

La rebel·lió, de Joseph Roth

anys 20: un exsoldat de la 1a Guerra Mundial toca la pianola pels carrers d'una ciutat que suposo que és Viena. La vida li somriu fins que un incident estúpid en un tramvia li fa iniciar una davallada vital de la qual no es recupera. Roth se'm converteix en un autor interessant: l'evocació barrejada d'enyorança d'una època, la fi de l'Imperi austrohúngar, és un fons original per a aquesta novel·la, que té moments preciosos!

Cinema per a adolescents

Doncs m'ho passo molt bé amb Crepúsculo, aquesta història d'amor entre una noieta i un vampir, ella desplaçada a un fred poblet del Nord dels Estats Units i ell a cavall dels dos desitjos incompatibles de besar-la i de mossegar-li la iugular! Sí, home, sí, una peli així està bé de tant en tant!

el trailer





En canvi el Ultimátum a la Tierra em sembla molt fluix: un guió impresentable que no s'aguanta per enlloc. Entretinguda , i amb prou feines, i ho dic jo que sóc un "tot terrreny" en pel·lícules de ciència-ficció i que m'ho empasso tot. El Keanu Reeves bastant patètic i uns diàlegs que fan riure

Muriel Barbery: L'elegància del'eriçó,

M'agrada, m'agrada, aquesta història amb dos personatges tan originals com la portera culta i intel·lectual i la nena de dotze anys superdotada, veïnes en un edifici del París benestant. Flashos filosòfics i antropològics de la vida occidental, dels seus tòpics i de les seves absurditats. Fa pensar i et deixa un somriure irònic als llavis.

resum i crítica a Time Out

Nadal: dos passejos per l'Àfrica

1- "L'africà" de l'últim Nobel, J.M.G. Le Clézio:
m'ho passo bé, amb la sensació que jo aporto al llibre el caliu que no té. Llibre autobiogràfic (com tants!) explica la vida del pare de l'autor, un metge europeu que practica la medicina en diversos racons del Camerun i de Nigèria. El segueixo amb el Google maps en totes les seves peripècies vitals però em quedo amb la impressió que el personatge donava més de sí.



dues crítiques que he trobat i que fan referència al llenguatge de Le Clézio:
http://exit.elperiodico.cat
http://dbalears.cat/



2- "El traductor. La historia de un nativo del desierto de Darfur" de Daoud hari. Un altre llibre per llegir amb el Google maps i buscant a la Wikipedia què és el que passa exactament al Darfur. No ho acabes d'aclarir gaire però tampoc no sé si és molt important entendre exactament els motius per condemnar els fets (però continuar llegint espatxurrat al sofà de casa és clar!). El llibre és la història real, explicada per ell mateix, d'un noi del Darfur compromès amb la lluita contra el genocidi que el govern del Sudan comet contra el seu poble i que es dedica a ajudar els periodistes extrangers a cobrir la informació del conflicte.

entrevista amb l'autor a l'Avui d'ahir