Doncs, mira resulta que ja me l'havia llegit i no me'n recordava. Fins al final. I res.
En Sandor és un exiliat solitari i gairebé sense amics. Els dissabtes va a casa de la Yolande: «Ella cuina i jo porto el vi. No hi ha amor entre nosaltres». En Sandor no sap si treballa per viure o viu per treballar i, el poc temps lliure que li queda, el passa escrivint i somiant en una altra vida, la d'un gran escriptor. I també pensa en la Line, la dona perfecta. Un matí, a l'autobús que el porta a la feina, apareix la Line en carn i ossos; no la seva invenció idealitzada, sinó la de debò, que torna com un fantasma de la infantesa. Ahir és un conte de fades sòrdid, en què la prosa seca i austera d'Agota Kristof és el vehicle per a la fragilitat d'uns anhels més propers al somni que a la realitat.https://www.grup62.cat/llibre-ahir/108001
La senyora Agota escriu una novel·la on el protagonista, Sandor Lester, de petit assassina els pares, o almenys això es pensa i fuig desesperat. Ja de gran i a l’exili, té un treball alienant, obscur i despersonalitzat, està enamorat d’un impossible i aplica aquella teoria tan nostrada de: “qui dia passa, any empeny”, per acabar tenint una vida normal i corrent amb dona, no la impossible, fills…https://directe.larepublica.cat/canal/article/15288/ahir-dagota-kristof-15288
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada