Està (va) boig, és clar. Però que bonic aquest duel entre l'amor i el desamor, l'hetero i l'homosexualitat, el desig de viure i el desig de morir...
Dins les fèrries i immutables estructures tradicionals del Japó dels anys trenta i quaranta del segle passat, amb la guerra de rerefons, en Koo-chan, un jove esmerlit i malaltís (alter ego de l’autor), s’inicia en la vida i descobreix que els impulsos que el mouen són ben diferents dels de la resta dels joves de la seva edat: les noies no li fan ni fred ni calor; l’olor de suor dels cepats portadors d’excrements i els pantalons arrapats dels xicots que fan gimnàstica l’esperonen d’allò més en la seva descoberta del sexe, i, per acabar-ho d’adobar, sent una fascinació irrefrenable pels vessaments de sang i per la mort. Per sobreviure li cal una màscara, una màscara que, en massa èpoques fosques de la història, ha permès camuflar, al Japó i a tot arreu, el jo veritable de moltes persones. http://www.adesiaraeditorial.cat/ficha.aspx?cod=ACI000082
Vídeo sobre Mishima i el seu suïcidi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada