dimecres, 27 agost de 2014

Memòries


Vimbodí és la biblioteca de memòries del pare. Aquests dies fullejo les de deGaulle, les de Paco Farreres, les de Carlos Barral. El segleXX en primera persona.

dijous, 21 agost de 2014

Las tres bodas de Manolita, d'Almudena Gandes

Madrid 1940s, Manolita, el seu germà Antonio, comunista guapo amagat, la seva germana Isa reclosa en un internat de Bilbao, escenes a la porta de la presó de Porlier, , el Palmera, transvestit, el Orejas, el xivato, (un real comissari Conesa), Silverio, el manetes, Eladia, la despampanant,... un món, una galeria de personatges increïbles- l'ambient de les dones que van a visitar els presos és potser el més original -. Novel·la potent potser una mica massa, en alguns trossos em cansa un mica.

"En los buenos tiempos las chicas se casan por amor. En los malos no siempre pueden elegir."


dimecres, 20 agost de 2014

August

M'agrada aquesta aproximació a la Roma imperial calidoscòpica en els narradors i amb l'acompanyament de grans personatges, de noms que retornen als llibres de literatura del Batxillerat, Ciceró, Horaci, Mecenes, Ovidi... Una passejada una mica light per la Roma imperial però a mi  m'agrada descobrir la batalla d'Actium, entendre Marc Antoni i Cleopatra i, com sempre, veure que en la Història, com en la vida, no hi ha bons i dolents. 

'August', de John Williams, narra la història sobre l’ascens al poder d’un dròpol de 18 anys que, entre traïdors, bergants, estafadors es va convertir en el primer emperador de Roma. www.timeout.cat
Home, n'hi ha que es passen!
 

L'alcohol i la nostàlgia, de Mathias Enard

Una joieta que em passa la Marta, un trio, el transsiberià, París, Moscou, drogues, Thomas Bernhardt...

Una lectura que dura un viatge d'avió des de les Canàries i que malgrat les dificultats de concentració enganxa  i emociona


Sovint és el punt de vista del narrador allò que ens fa estimar o avorrir una novel·la i només els grans autors són capaços de jugar amb ell i anar-nos-el mostrant o amagant perquè siguem a la fi nosaltres, els lectors, els qui arrodonim el relat amb la nostra pròpia veu. 

diumenge, 27 juliol de 2014

Siete cajas

Ja hem llegit moltes coses de l'Holocaust, però aquesta me l'empasso en un cap de setmana i té el seu interès. És la història real d'una família jueva, història descoberta per una descendent un cop queda en possessió d'unes caixes on els seus pares van amagar la identitat jueva durant la seva vida posterior, vida catòlica, barcelonina i "normal".  Endevino que les cartes estan una mica massa retocades però apart d'això posa els pèls de punta veure l'evolució i l'enfonsament en la tragèdia de famílies que eren absolutament "normals" (altre cop la parauleta amb cometes)

dijous, 17 juliol de 2014

Pasióndel dios que quiso ser hombre, de Rafel Argullol

Ser déu i ser home a la vegada és una monstruositat, diu Argullol. Ell , que no és ateu però que ha de deixat de ser anticristià es mira la figura de Jesucrist amb "carinyo",  ni que sigui per com l'ha gaudit a les obres d'art que milers d'artistes ens han llegat.

dimarts, 15 juliol de 2014

Tapiró, al MNAC

Pinzellades d'aquarel·la que detallen de manera sorprenent els rostres i els vestits d'aquests vells, d'aquestes noies, d'aquests xamans magrebins... Curiós i sorprenent. Val la pena...

dilluns, 14 juliol de 2014

El llogaret, de Faulkner

La història dels Snopes al Revolt del francès. L'he gaudit extraordinàriament i m'ha costat d'acabar-lo encara més extraordinàriament.. Recordaré però els moments d'absoluta emoció, cap com la meravellosa fugida de l'idiota amb la vaca.

divendres, 11 juliol de 2014

Adéu, Shangai, d'Angel Wagenstein

Els jueus que fugen dels nazis es refugien a Shangai l'any 38. Allà els espera un port franc envaït pels japonesos que acaben aliant-se amb els nazis i entrant en la segona guerra mundial després de Pearl Harbor. Espies, violinistes, dones fabuloses, lladres de  carrer, nazis que no ho són tant, jueus de primera i de segona... De nou aquest Wagenstein fa una novel·la que m'encanta.
I que em transporta al Lotus blau.

http://www.librosdelasteroide.com/-adios-shanghai


Temps de guerra, de Francesc Fontbona


diumenge, 6 juliol de 2014

El sueño de Ellis

No passarà  a la història del cinema, ni tampoc a la meva. Em va semblar mal explicada i avorrida

En 1921, Ewa y su hermana Magda dejan su Polonia natal y emigran a Nueva York. Cuando llegan a Ellis Island, a Magda, enferma de tuberculosis, la ponen en cuarentena. Ewa, sola y desamparada, cae en manos de Bruno, un rufián sin escrúpulos. Para salvar a su hermana, Ewa está dispuesta a aceptar todos los sacrificios y se entrega resignada a la prostitución. La llegada de Orlando, ilusionista y primo de Bruno, le devuelve la confianza y la esperanza de alcanzar días mejores. Con lo que no cuenta es con los celos de Bruno.http://www.filmaffinity.com/es/film236633.html

En la parte final, uno de los fragmentos de cine más portentosos de los últimos tiempos, todo se hace nebuloso, incierto, y los personajes aparecen y desaparecen en un baile de disoluciones que, a la vez, nos está hablando del carácter frágil y efímero del propio cine. Gray habla del país en el que vive y del medio en el que trabaja con la delicadeza de un orfebre, el último de los mohicanos.http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-194666/sensacine/

Jo no devia tenir el dia... 


dimarts, 24 juny de 2014

Collioure 1939



Miquel Izard, Entre la ira, la inquietud y el pánico

últimament i per diversos motius, (Rovira i Virgili,  la Jonquera-Agullana-Mas Perxers) m'he trobat molt amb  l'èxode republicà

el llibre és un devessall de cites que llegeixo en diagonal. En sembla que intenta exculpar els líders republicans i fins anarquistes de les barbaritats del juliol del 36 i al mateix temps rebla el clau de la barbaritat absolutament inhumana de la repressió franquista

dimarts, 17 juny de 2014

Els darrers dies de la Catalunya republicana, de Rovira i Virgili

Devoro amb passió aquest (fals) diari de A.R.i V. sobre l'èxode (la fugida) dels diputats republicans el gener del 39. Estil net, clar i ric; observacions psicològiques de primera; consideracions polítiques i patriòtiques molt lúcides; anècdotes espaterrants...




Quina emoció dies després retrobar el mas Perxers (gràcies, Maria)

diumenge, 25 maig de 2014

Gran Hotel Budapest

Boja, exagerada, caricaturesca, desmadrada. Les crítiques la comparen a Mortadelo y Filemón o a 13 Rue del percebe, però tal com tu i jo sabem això no és dolent en absolut. En aquest hotel de l'Europa central a inicis del segle XX, (les crítiques parlen d'Stephen Zweig tampoc acabo de veure que sigui molt adequat però és que ho diuen fins i tot els títols de crèdit) un maïtre impecable seductor de dames velles es veu embolicat en embolic d'herències i quadres robats.

dissabte, 24 maig de 2014

La riquesa d'uns quants beneficia a tothom?, de Zygmunt Bauman

olla barrejada d'idees i cites :

"Com més va, pitjors són les perspectives per aconseguir la igualtat entre les persones."

"La víctima principal de la desigualtat serà la democràcia"

"No és cert que la persecució del bé individual sigui el millor mecanisme per aconseguir el bé comú"

"Les estadístiques documenten que la distància que separa els qui estan al capdamunt de la jerarquia social respecte dels qui estan al capdavall creix ràpidament" (i ben documentadet)

i el que em sembla més potent :  la denúncia de la ideologia d'acceptació d'aquesta realitat i de conformitat amb la falta d'alternatives:; "quan les persones creuen que una cosa és certa fan , amb el seu comportament, que sigui certa" o "les grans injustícies del nostre temps són per a molts el paisatge de la normalitat"; i especialment interessant que  abans  la percepció de la injustícia afectava les situacions relatives, els canvis petits  i no a l'ordre establert, que es considerava natural; però ara és així?

"el missatge (que ens diuen) és clar: el camí cap a la felicitat passa per les botigues"
i es pregunta si "els plaers de la convivencialitat poden substituir la persecució de la riquesa"

va, ja n'hi ha prou...

La cinquena planta, de Manuel Baixauli

Un escriptor, en el fons el mateix Baixauli, (en el fons no gens en el fons) es recupera d'una malaltia que el deixa en un sanatori amb personatges misteriosos i una cinquena planta que existeix o no existeix?
Lovecraft sense monstres ni presències misterioses, una narració amb múltiples punts de vista, i una escriptura que em sembla amb força i original. M'ho passo molt bé.

entrevista amb Baixauli a TV3


el primer capítol en pdf


notícia sobre el llibre a Vilaweb

dissabte, 17 maig de 2014

El pes del plom, d'Aleix Fauró

Interessant l'obra de l'Aleix Fauró sobre el comerç d'armes. Sense caure en la demagògia i explicant-ho d'una manera que et manté l'atenció. El Tate diu que és madura. La Cristina que per un divendres al vespre voldria coses més light. En Carles mostra orgull de pare.











Interessants els vídeos que documenten els assajos: (llegiu-vos els comentaris al Youtube)

Ida (Sister of Mercy), de Pawel Pawlikowski

Una pel·licula polonesa esplèndida, de meravellosa fotografia en blanc i negre, un  plaer estètic de començament a final i una història molt interessant: una jove  monja polonesa  descobreix abans de prendre els hàbits de manera definitiva la seva identitat jueva i va a a la recerca dels seus orígens. Bon retrat de la Polònia comunista i especialment una dura denúncia de les misèries morals d'una població que de manera egoista es va aprofitar del drama de l'Holocaust. Gran actuació de la protagonista i de la seva companya de pantalla, la tia ex fiscal, alcoholitzada i descreguda que li fa de contrapunt magnífic.

La Maria Ojuel diu que ja era hora poder anar a veure una pel·lícula on la càmera no es belluga!

En Ida, la gran baza de Pawlikowski es una apuesta estética contundente -evocadora de Dreyer y de Bresson- de planos fijos y una composición que juega con el desequilibrio de los aires, enmarcados en un formato hoy en día tan poco habitual como el 4/3. Además, el director ha recurrido a un blanco y negro poco contrastado donde imperan los tonos medios, tan austeros como los paisajes -rurales y urbanos- de la Polonia de los años 60 en los que se desarrolla la trama . (Sala 1 Revista digital de cine)