dissabte, 27 d’abril de 2019

Lluitar amb el diable, Memòries de la presó, de Ngugi wa Thiong'o


Gran personatge, Ngugi wa Thuing'o. El relat del seu pas per la presó ofereix una bona explicació de la història de la descolonització de Kenia, i encara més del període post colonial en què els revolucionaris, com a tants llocs deixen de ser de seguida allò que prometien. Generalitzable per apropoar-se el que ha estat el colonialisme en el continent africà.



Amic meu, tot i les onades de pànic, no serveix de res que t’amaguis de la lluita. Ngugi wa Thiong’o, avui sòlid candidat al Nobel, s’ho repetia a la cel·la d’aïllament els mesos que va ser el presoner K6,77, “en un oceà de por i humiliació infinites”. Era el 1977, i feia més d’una dècada que era un escriptor conegut i apreciat a la Kènia postcolonial. Això no va impedir que fos empresonat sense procés ni judici per haver escrit i representat l’obra Ngaahika Ndeenda ( Em casaré quan jo vulgui ) en kikuiu, una llengua popular sense tradició escrita. El muntatge denunciava les desigualtats en una societat sense llibertat ni oportunitats per a les classes populars malgrat la independència.
(...) (Ara. Llegim)

diumenge, 21 d’abril de 2019

A la deriva, de Penelope Fitzgerald

Nenna James, una joven canadiense sin medios para alquilar una vivienda en el Londres de principios de los 60, vive con sus dos hijas en una barcaza anclada en el Támesis. Ninguna de las tres «pertenece ni al agua ni a la tierra firme», y comparten su existencia con unos vecinos que se encuentran, como ellas, a la deriva: Willis, un artista que intenta vender su decrépita nave a pesar de su pésimo estado; Richard, que vive a bordo del Lord Jim con su mujer, Laura, aunque ella preferiría mudarse a otro sitio, o Maurice, que ni siquiera protesta cuando su barcaza empieza a llenarse de objetos robados. Todos ellos van a contracorriente, en un espacio en el que podrían primar la sencillez y la libertad de la vida excéntrica, pero que se ve salpicado por los pequeños reveses cotidianos de cualquier existencia humana.


El número uno, John dos Passos

Les eleccions americanes vistes des de dins de la campanya. Amèrica, anys 40. Un cop vist de què va, el deixo. 

En Homer T. Crawford és un polític populista sense escrúpols que, servint-se d’una oratòria abrandada i unes idees radicals i demagògiques, ha aconseguit el càrrec de senador i aspira a la presidència dels Estats Units. Els periodistes que l’afalaguen, els jutges venals que l’afavoreixen, les emissores de ràdio que li retransmeten els discursos, els homes de palla que li fan la feina bruta i un estol de mercenaris de la política moguts per l’ambició personal ens mostren cruament, en aquesta gran novel·la, les interioritats més infectes del sistema. I és que la democràcia, quan està corrompuda fins al moll de l’os, ahir com avui, crea monstres perillosos (...).(Adesiara)

dissabte, 20 d’abril de 2019

La familia Karnowsky, de Israel Yehoshua Singer

Gran novel.la. Em recorda la trilogia hongaresa de Banffy pel retrat que fa d'una societat a partir d'una saga familiar. Escrita abans de  l'Holocaust   descriu molt bé la vida dels jueus i la seva diversitat en l'ambient alemany del primer terç del segle XX.

A través de la historia de tres generaciones de una familia judía, los Karnowsky, esta novela, publicada originalmente en 1943, nos ofrece un fresco extraordinario de la primera mitad del siglo XX. David, el patriarca, que en los albores del siglo abandona el shtetl polaco donde nació para instalarse en Berlín, animará a su hijo Georg a adaptarse y a convertirse en «judío entre judíos y alemán entre alemanes». Georg se convertirá en un respetable médico berlinés y encarnará así la cumbre de la integración y el éxito social de la familia. Su hijo Yegor, nacido durante el nazismo y profundamente marcado por el antisemitismo, desembarcará en una Nueva York inhóspita y culminará el accidentado destino de su linaje. En la presente obra, Singer no sólo escribió páginas de inusual belleza, sino que vislumbró además con una clarividencia sobrecogedora la suerte de los judíos tras la Segunda Guerra Mundial, confirmando, a su pesar, la capacidad profética que sólo los auténticos escritores poseen (Acantilado)


dijous, 18 d’abril de 2019

Teoría King Kong, de Virginie Despentes

Feminisme gamberro, no acabo de saber què pensa realment aquesta dona sobre les violacions, la prostitució i la pornografia. Les crítiques diuen que la seva peli Baise-moi era molt dolenta.

Olor de colonia

Si la ficció no m'ajuda a entendre el món, deixa d'interessar-me. Un cop m'he passejat per la colònia, els intríngulis sentimentals em cansen.

dimecres, 17 d’abril de 2019

Els caçadors de llibres, de Jennifer Chambliss Bertman

Aquest m'ha agradat menys, Dimas, tot i que barrejar un exercici de classe amb la pista per trobar un llibre m'ha semblat una idea excel·lent.

L’Emily és una fan absoluta de Caçadors de Llibres, un joc en línia que consisteix a trobar llibres amagats per tot el país. Però el creador del joc ha estat atacat i està en coma, per desesperació dels seus seguidors.De manera que l’Emily i el seu nou amic, el James, decideixen investigar sobre aquest misteriós accident.  
https://www.grup62.cat/llibre-els-cacadors-de-llibres/245108

dimarts, 19 de març de 2019

El bestiari d'Axlin, El secret del Xein, de Laura Gallego

Devoro literatura juvenil com feia temps que no devorava cap literatura. Una sensació curiosa.
Gràcies, Dimas Pretel, Sol BValisova, Lluna Roqué.


a la web de Laura Gallego hi ha de tot.

aquí en parlen : algunos libros buenos 

I a aquest el vam veure a la classe.:



dimarts, 5 de març de 2019

La vida de la Rebecca Jones, d'Angharad Price

La vida de l'àvia de l'autora a la vall amagada de Maesglasau fa venir ganes d'un viatget a Gal·les. Es llegeix com un passeig que asserena i relaxa entre el verd i el blau i les  velles cases de camp.

Aquesta és la vall segons Internet:


 ...Angharad Price recrea la vida de una mujer en un valle de Gales. Se trata de un lugar que da pie a estampas idílicas, a cuadros de Constable, a imágenes de paz y de vida sin artificios. Allí los roles están bien cimentados y para ser algo feliz, pues no alcanzará la felicidad plena en ningún momento, o al menos no se apunta a ello, basta con la aceptación: la mujer es ama de casa y el pilar de la familia... (Culturamas)


Qui és Rebecca Jones?
Rebecca Jones era la germana del meu avi, Bob Jones. Van tenir tres germans més que van néixer cecs i això va fer que la seva infantesa fos força inusual. Els tres nens vidents, Gruffydd, Lewis i William, van ser enviats a una escola per a nens cecs per tal que poguessin desenvolupar les habilitats que els feien falta per tirar endavant. Gràcies a això van aconseguir sobreposar-se i, fins i tot, van arribar a ser persones cèlebres. Gruffydd, per exemple, va ser vicari a Londres, Lewis va convertir-se en pintor i William feia de lingüista, traduint textos en braille. Però, perquè això fos possible, Bob i Rebecca van haver de quedar-se a la granja, treballant per a la família.  
...


dissabte, 2 de març de 2019

Lila, de Marilynne Robinson

Lila és aquesta noia dona semiòrfena, tancada i secreta i aquest pas del temps que és un suggerent espiral desordenat. M'agrada que ella està sempre apunt per un final de marxar i retrobar la soledat .

No es extraño que eligiera una outsider como protagonista. Es su modo de dignificar segmentos de la población normalmente estigmatizados. "Lila es una persona que no está socialmente definida, no está alienada por el lenguaje", describe. Amparada por Doll, la enigmática mujer que la "robó" siendo un bebé, Lila tira adelante en condiciones dickensianas hasta topar con el viejo reverendo John Ames, en quien encuentra un compañero improbable. De su pasado errante conserva sólo la navaja afilada de Doll, y una desconfianza instintiva hacia el resto de humanos. (El País)

¿Puede acostumbrarse a vivir bajo un techo quien sólo ha sabido llamar hogar a la ausencia de un techo?, ¿puede aprender a amar alguien que sólo a aprendido la desconfianza? Al menos puede intentarlo, que es lo que hace Lila. ¿Y lo consigue?, se preguntarán. Algo me dice que Marilynne Robinson también lo hace, la pregunta (junto con muchas otras) abarca un libro entero y parte de los dos anteriores. Y se lo pregunta de forma tan hermosa que lo de menos es la respuesta, que yo tampoco sé si existe pero desde luego tengo claro que no es Lila quien debe responderla, su trabajo es vivir y con eso tiene más que suficiente. (Amazon)

dijous, 21 de febrer de 2019

Capvespre, de Kent Haruf


Dos anys després del naixement de la seva filla Katie, la Victoria Roubideaux aconsegueix anar a la universitat, i els germans McPheron es troben amb un hivern llarg i fred al davant.
http://periscopi.cat/antipoda/item/capvespre



Sota el volcà. de Malcolm Lowry


el capital, de Costa - Gavras


Fins que passi la teva fúria, d’Åsa Larsson

El millor el començament i la primera frase "Recordo com vaig morir". I l'escena inicial de la noia bussejant i morint msota d'u llac glaçat al nord de Suècia

L'ordre du jour, d'Éric Vuillard

L'ascens del nazisme novel·lat amb pinzellades com contes centrades especiallemtn en l'Annexió d'Àustria. Especial menció al paper dels empresaris alemanys i de les cegues potències occidentals.

Comprender la democracia, de Daniel Innerarity

Augmentar la democràcia, estendre-la en tots els àmbits de la vida, estimular la participació perquè els experts no són garantia de bona solució dels problemes.

escrits de presó, de Joaquim Forn

Impressiona bastant. Interessa la part humana i carcel·lària però especialment la part política de la falta de previsió dels dirigents del procés.

diumenge, 17 de febrer de 2019

El chico de la ultima fila, de Juan Mayorga

Una gran història sobre la literatura, el mestratge, les classes mitjanes i l'adolescència. Però a mi se'm fa una mica pesada.



Un cicle que vol promoure una reflexió crítica-lúdica sobre la ficció i el món juvenil: quins són els eixos de ficció i realitat que articulen els públics més joves, quines són les noves convencions estètiques i literàries i com estan relacionades amb els universos digitals, des dels videojocs als youtubers.
En el context d’aquest cicle, Juan Mayorga torna a la Sala Beckett amb EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA, on aprofita la seva experiència com a docent per retratar la relació entre un professor de literatura i un alumne prodigi, de qui presenciarem el seu naixement com a escriptor. El text va ser guardonat amb un premi MAX i va inspirar el cineasta François Ozon per la pel·lícula Dans la maison. 



El Crist de nou crucificat, de Nikos Kazantazakis

diumenge, 10 de febrer de 2019

Sergi Pamies, l’art de portar/gavardina

Bé, sí, el conte en què ell explica com imaginava d'adolescent que era fill de Jorge Semprún té molta gràcia!