dimarts, 24 de juny de 2014

Collioure 1939



Miquel Izard, Entre la ira, la inquietud y el pánico

últimament i per diversos motius, (Rovira i Virgili,  la Jonquera-Agullana-Mas Perxers) m'he trobat molt amb  l'èxode republicà

el llibre és un devessall de cites que llegeixo en diagonal. En sembla que intenta exculpar els líders republicans i fins anarquistes de les barbaritats del juliol del 36 i al mateix temps rebla el clau de la barbaritat absolutament inhumana de la repressió franquista





... La política despiadada de París que derivó a los exiliados a campos de concentración contrasta con muchas pruebas de dignidad y fraternidad por parte de organizaciones como la Cruz Roja, los cuáqueros, la Aide Suisse aux Enfants Espagnols, que luego organizó la Maternidad de Elna, o de ciudadanos sencillos del otro lado de la frontera. ...(Plataforma Editorial)

dimarts, 17 de juny de 2014

Els darrers dies de la Catalunya republicana, de Rovira i Virgili

Devoro amb passió aquest (fals) diari de A.R.i V. sobre l'èxode (la fugida) dels diputats republicans el gener del 39. Estil net, clar i ric; observacions psicològiques de primera; consideracions polítiques i patriòtiques molt lúcides; anècdotes espaterrants...




Quina emoció dies després retrobar el mas Perxers (gràcies, Maria)

Avui, (gener del2019) retrobo aquest text. Fixa't qui l'escriu!:

Ja fa alguns anys va caure a les meves mans el llibre Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili. Recordo haver-lo llegit d’una tirada, compulsivament, amb la sensació de viure com mai fins aleshores l’enfonsament d’un somni i del final de qualsevol esperança. El llibre em va marcar de manera decisiva. Durant un temps, vaig emprendre una boja recerca de qualsevol dada que m’ajudés a recompondre aquells darrers dies. Acabaria descobrint l’aventura de Miquel Joseph, l’home que va coordinar la logística de la sortida dels escriptors catalans de Barcelona el 23 de gener de 1939 en aquell camió de l’exèrcit reconvertit en biblioteca ambulant, que creuava el país direcció la ratlla de França, creuant-se amb els Rovira i els Fabra i altres escriptors, intel•lectuals i polítics fins concentrar-se tots plegats al mas Perxers de l’Agullana, la pàtria convertida en una masia de l’Empordà, des d’on anirien sortint camí de l’exili i, per a molts, del no retorn. Però és el llibre de Rovira, escrit a raig, com un assaig a mig camí d’un dietari i d’un reportatge periodístic, la crònica més angoixant, crua, trasbalsadora d’aquells moments. 

i encara aquest vídeo d'una obra de teatre que no vaig veure