dimarts, 20 d’abril de 2010

El concierto


Melòmans del món sencer, no us la perdeu! Una pel·lícula magnífica en clau d'humor intel·ligent que em fa somriure tota l'estona fins que em fa plorar (literalment): una violinista preciosa tocant el concert de violí de Tchaikovsky i dirigida per un director rus represaliat per l'stalinisme... política, música i romanticisme: un to a la vegada caricaturesc i folletinesc però sensible i sense pretensions... una barreja explosiva per mi molt ben resolta. Hi ha gags impressionants: els gitanos fent visats a l'aeroport, vint comunistes francesos reunits en una sala on n'hi caben tres mil, el trompeta jueu arribant en el moment que el director aixeca la batuta...


la web oficial

però el que avisa no és traïdor: hi ha opinions pe a tots els gustos:
Se nos escapan los motivos de su éxito taquillero y académico, no vende ni un solo minuto de cine genuino o perdurable a pesar de los loables esfuerzos de Melanie Laurent y Aleksei Guskov por enmendar el desaguisado general y el desafinadísimo collage de estados de ánimo. (http://www.20minutos.es/cine/cartelera/pelicula/30611/el-concierto/)

diumenge, 18 d’abril de 2010

En tierra hostil


la història d'un equip d'artificiers a la guerra de l'Irak amb un tio bastant boig que disfruta fent aquesta feina, més que res perquè la vida no li dóna res de millor. Sembla una tonteria però no està mal. Li van donar l'Oscar i efectivament alguna cosa té (els Oscars no són cap garantia, però els americans no sempre són burros del tot).

diumenge, 11 d’abril de 2010

Wallace Stegner: En lloc segur


El millor llibre que he llegit en els últims temps. O simplement el que més m'ha agradat. El que més m'ha clavat al sofà (el meu lloc privilegiat de lectura). La història de l'amistat entre dues parelles d'amics, ells dos professors universitaris (un d'ells escriptor, el clar alter ego de l'autor)que s'inicia als Estats Units de la Gran Depressió i és reviscuda als anys 70 quan una de les parelles torna al lloc on "l'amistat va trobar el seu cau i la felicitat el seu quarter general" on una de les noies és a punt de morir. L'amistat, doncs, però també la mort, la malaltia, la dependència, les expectatives vitals, el pas del temps, l'art... tot hi surt, narrat amb un tempo magnífic que m'ha fet bategar el cor en moltes ocasions.
Brutal!

http://soma.bloc.cat/post/17590/246268

dissabte, 3 d’abril de 2010

El escritor (The ghost Writer), de Polanski

Ens agrada l'últim Polanski. Un escriptor és contractat per acabar d'escriure les memòries d'un expresident britànc (Pierce Brosnan fentd'alterego de Tony Blair.) Un bon thriller amb una ambientació cuidada que sense ser genial, (si jo endevino el final és que el guió tampoc té gaires pretensions de sorprendre) fa passar una bona estona.

La bèstia del cor d'Herta Müller


Una noia a la Romania de Ceausescu viu la seva joventut en plena dictadura i comparteix l'oposició clandestina amb tres amics. Una novel·la, simbòlica, plena de metàfores (des del títol) , interessant però difícil. Una història que calla de vegades però que insinua molt. Em costa però té bons moments.

(...)"La Bèstia del cor no m’ha decebut. M’ha enganxat, tot i que, no sé per què en alguns moments de la lectura m’entrebancava. Probablement és per la duresa del que l’autora conta. O potser pel contrast entre la naturalitat amb que expressa aquesta duresa. L’autora no té cap interès a subratllar que el que ella i tants altres van patir durant la dictadura de Ceaucescu va ser horrorós. No calen adjectius. I en tot cas, si en posa, són per a despistar, per a distorsionar, per a contrastar. No sé com es fa això. No em sembla fàcil. Crec que ja en parlava en l’anterior post del posat falsament naïf de la literatura de Müller. I això, per a mi és desassossegant. Furga dins la ferida, però no ho fa amb un bisturí, sinó amb un xiclet de maduixa. Però la maduixa fa molt de mal igualment.(...)"
(alícia al bloc Llegit)