Sofà maig

Pel·lícules:  

Münter i l'amor de Kandinsky, de Markus Rosenmüller 

Shortbus, de John Cameron Mitchell 

La misteriosa mirada del flamenco, de Diegi Céspedes

Nouvelle vague, de Richard Linklater 

La voz de Hind , de Kaouther Ben Hania 

Sèries 

El cas deLaura Stern  

Normal people, 

La mesías 

Un hombre mejor, 

Feminisme de.butxaca

 Res de nou  és veritat, però d'acord en tot es clar. La parella,  les cures, les violacions,  el sostre de vidre, la síndrome de la impostora, la coeducació, ... està bé anar-ho recordant. Ens està bé als homes anar-nos-ho recordant.

I una idea final per pensar: la.nova masculinitat és la feminitat

BO: Les feministes racialitzades no cal que el llegeixin. El llibre no deixa de ser des d’una perspectiva eurocèntrica i crec que és millor que no el llegeixin. Ja ens han llegit prou. Francament, aquests altres feminismes tenen molt més a ensenyar-nos. De la mateixa manera que nosaltres hem llegit prou homes i ara ens haurien de llegir ells a nosaltres, som les dones euroblanques les que hem de llegir a aquestes altres feministes, elles ja ens han llegit prou. A mi m’agrada molt llegir feminismes d’altres tradicions de la mateixa manera que m’agrada molt llegir sobre transfeminisme ja que té moltes coses a ensenyar-nos als feministes cisgènere. Sobre la flexibilitat necessària dels gèneres, per exemple, que a vegades ens és difícil de concebre des de la posició privilegiada cisgènere. https://www.nuvol.com/llibres/kit-de-supervivencia-de-bel-olid-46754 

https://www.google.com/search?q=bel+olid&ie=UTF-8&oe=UTF-8&hl=ca-es&client=safari

La paret, de Marlen Haushofer

El plantejament crida l'atenció tot i que  o sembla molt original. Després es va fent avorrit.

Quina fredor aquesta  noia quan parla del passat. I del futur: no té cap mena d'esperança però no es desespera gens.

Lectura final en diagonal. No passa res (què vols que passi?) és una ficció amb molt poca ficció.

«Novel·la distòpica brutal i absorbent […] és una de les obres més profundament feministes del segle passat.» — Naomi Huffman, The Atlantic

(Home!!!...)

Inexplicablement aïllada per una paret invisible que la separa de la resta del món, que ha quedat petrificat per causes desconegudes, la protagonista es veurà obligada a deixar enrere la seva vida passada i afrontar la supervivència en solitari en una casa d’alta muntanya, només amb la companyia d’alguns animals. L’única alternativa davant la incertesa serà aprofitar tots els recursos al seu abast i adaptar-se als cicles del món natural.https://lafinestralectora.cat/la-paret/

Vincles ferotges, de Vivian Gornick

Una d'aquelles autobiografies de gent "normal" que, un cop han descrit l'ambient en què viuen i passen a parlar de les seves relacions personals, perden l'interès. El barri jueu del Bronx té la seva gràcia, els novios de la Vivian què vols que et digui?

Vivian Gornick és una de les veus més lúcides de la crítica i l’assaig contemporani i una de les memorialistes més commovedores dels nostres temps. En aquest volum apleguem els seus dos esplèndids llibres de memòries. Vincles ferotges, publicat l’any 1987, és un dels testimonis més coratjosos i inspiradors sobre els lligams familiars que s’hagin escrit mai, construït a partir de converses, records i discussions entre Gornick i la seva mare mentre passegen per Nova York, que també té un paper importantíssim en tot el llibre. Gairebé trenta anys més tard, el 2015, retrobem Gornick a La dona singular i la ciutat, una oda a l’amistat, a l’amor i a la vida urbana teixida a la manera d’un collage narratiu que inclou converses sobre les relacions humanes, reflexions sobre feminisme i el fet de ser dona, soltera i sense fills, i sobre l’evolució de l’amistat al llarg dels segles.

https://www.laltraeditorial.cat/llibre/vincles-ferotges-la-dona-singular-i-la-ciutat/

...

https://www.diariovasco.com/culturas/vivian-gornick-escritora-20180515001253-ntvo_amp.html

Dones? Homes?, de Jordi Casanova

I amb la Marta vam anar a la presentació del llibre d’en Jordi a la Setmana del Llibre… 

 

 

Som dones i som homes perquè naixem dones i homes? O bé ho som perquè la societat fa que ens criem com a dones i com a homes? Els humans som fruit de la biologia (com naixem) i de la cultura (com ens criem), però sovint sembla que el coneixement de la biologia ens faci por. Podem afirmar que el sexe és el fenomen biològic que es manifesta en l existència d animals femelles i mascles, i que el gènere és el rol que les societats humanes imposen, o volen imposar, a les persones. Tanmateix, quina relació hi ha entre el sexe...

La dominación masculina, de Pierre Bourdieu

 https://docs.google.com/presentation/d/11ae-Q9HDDdVfYmsmH6NHQZ8qQx3d3fuGceGjvVDBZhY/edit

Filmin desembre

 series:

Exterior noche

https://www.filmin.es/serie/exterior-noche

Autodefensa https://www.filmin.es/serie/autodefensa?origin=searcher&origin-query=primary 

Blinded

pelis 

Más allá de los dos minutos infinitos, de Junta Yamaguchi

https://www.filmin.es/pelicula/mas-alla-de-los-dos-minutos-infinitos

Bar Bahar. entre dos mundos

https://www.filmin.es/pelicula/bar-bahar-entre-dos-mundos

Cerca de tu enemigo

https://www.filmin.es/pelicula/cerca-de-tu-enemigo

La voluntat de canviar, de bell hooks

 bell hooks, amb minúscula, m'agrada molt quan explica com el patriarcat també afecta els homes i com, per tant, la lluita feminista és compartida.

“Tothom necessita estimar i ser estimat, fins i tot els homes. Però per conèixer l’amor, els homes han de poder veure les formes en què la cultura patriarcal els impedeix conèixer-se a si mateixos, estar en contacte amb els seus sentiments, estimar.”
https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-la-voluntat-de-canviar-de-bell-hooks-o-sobre-la-masculinitat/https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-la-voluntat-de-canviar-de-bell-hooks-o-sobre-la-masculinitat/

https://directa.cat/bell-hooks-amor-i-politica/?s=09

L’altra banda de la muntanya, de Minaa Salami

Molt suggerent, m’interessa molt. Però penso que els camins que descriu cap al futur són massa metafòrics. Ens diu com són, com han de ser, (trencadors, contraculturals, empoderadors, emotius, poètics, alegres, globals…) però no ens diu on s’agafen aquests camins, ni ens facilita la brúixola… Sí, ho sento: volem receptes, ja n’estem farts de preguntes.

 

Si durant segles només l’imperialisme i el patriarcat occidental ens han explicat el món, quantes formes valuoses i necessàries d’entendre’l ens han amagat? Què hi ha més enllà del racisme i el masclisme eurocèntric que ha colonitzat i dominat el planeta? Quin coneixement hi ha a l’altra banda de la muntanya? L’autora del premiat blog MsAfropolitan, Minna Salami, obre aquests interrogants en aquest llibre inspirador que explora qüestions centrals de la nostra societat com ara el feminisme, l’empoderament, el racisme o la descolonització, a més de l’art, la filosofia, la sexualitat, la mitologia africana o la cultura popular.k

El resultat és un mosaic d’assajos escrits amb la naturalitat d’una narradora d’històries. Una nova i potent veu literària que ens ofereix una alenada d’esperança en un món en crisi, a partir del diàleg entre la saviesa de les cultures ancestrals i els moviments emancipadors contemporanis. https://sembrallibres.com/llibres/laltra-banda-de-la-muntanya/

https://youtu.be/dnoUtxjD1Bo

Trencar el silenci, Mireia Boya

M’he empassat en un dia el llibre de la @yeyaboya. Dona, assetjada, independentista, malalta, occitana... Els llibres bons són els que no ho comparteixes tot i t’obliguen a destriar. Tota la solidaritat cap a les seves lluites, però.https://twitter.com/marticasares/status/1268570571836739584

Em fa pensar molt, és cert, i potser li discutiria, en tot cas,  el paper gairebé exclusiu que concedeix a les dones en les coses bones del "procés" o la interpretació feminista que fa de l'assetjament que va patir. Chi lo sa?, de totes maneres...


entrevista a l'Àrtic de Betevé:

https://beteve.cat/artic/mireia-boya-busquet-trencar-el-silenci/

Dona al punt zero, de Nawal El Saadawi

(això no és Dòria, això és Marta que me'l traspasa confessant-me l'impacte)

La prostituta que abans de ser executada confessa des de la presó a la psiquiatra/metgessa/periodista (?)  que la visita, assegudes les dues al terra fred de la cel·la, la seva vida de filla, neboda, dona, amant, treballadora, prostituta i enamorada, sempre dominada per un home, sempre explotada.

És Egipte, però és a tot arreu i sempre, o quasi.

A sus 86 años, de los que Nawal el Saadawi no pierde ocasión de presumir, esta feminista, escritora, médica e izquierdista egipcia no deja indiferente a nadie. Ningún autor árabe, quizá ni siquiera el Nobel Naguib Mahfuz, goza de una popularidad internacional como la suya. Tampoco su protagonismo dentro del mundo árabe se queda corto, si bien en él su obra y sus posicionamientos provocan controversias de las que Saadawi está libre en Occidente, al que tanto critica y al que tanto debe. Saadawi fue la primera feminista árabe en diseccionar la opresión sexual de las mujeres árabes. Corría la década de los 60 y otras feministas, como Huda Sharawi, Doria Shafiq o Latifa al-Zayyat, ya se habían ocupado de su discriminación política, social y económica. Pero Saadawi metió el dedo en lo que el marxista sirio Bu Ali Yasin denominó “el triángulo tabú” de los árabes: sexo-religión-lucha de clases. Y lo hizo aunando psiquiatría, feminismo y literatura. Dispuso así de unas herramientas no solo para diseccionar la violencia como enfermedad social que apunta específicamente a las mujeres, sino para denunciarlo ante el gran público....

https://elpais.com/cultura/2017/05/23/babelia/1495529792_912167.html

Sempre hem parlat per nosaltres, de Najat el Hachmi

• Per al que no estava preparada era per les noies alienades ni per a l'esquerra que caigut en la trampa del relativisme culturall
• en contra d'un feminisme Islàmic perquè l'islam no és feminista
• hi ha una nova tendència a Europa de mantenir el vel que ja hi havia al Marroc
• l'Alcorà és un autèntic despropòsit a l'hora de normativitzar la vida de la societat
• els cabells, un element molt important d'identitat individual
• sense educació no hi ha Llibertat
• l'imperdible que tanca el vel és un símbol de l'auge de l'islamisme
• reivindicació de les mestres que es van oposar al relativisme i van imposar la prohibició del mocador a l'aula
•  el feminisme Islàmic no és feminisme, és islamisme blanquejat. No hi ha feminismes, hi ha masclismes (o masclisme expressat de diferents maneres) 
• la història va vom va I quant als drets conquerits les dones occidentals van al capdavant
  
  Entrevista amb la Najat sobre el llibre:
  https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/entrevista-a-najat-el-hachmi-que-acaba-de-publicar-lassaig-sempre-han-parlat-per-nosaltres-feminisme-i-identitat/video/5923746/

Madame Bovary, de Gustave Flaubert

Llegeixo Madame Bovary en una traducció al català que en diuen clàssica (d'un tal Ramon Xoriguera). Llurs, novençans, endiumenjat, espillejar, emprar sotjar... Val la pena? Jo ho entenc perfectament, però em frena la lectura? O aquesta és la manera de salvar els mots també aquests? En tot cas, segur que allunya els lectors amb poc domini de la llengua, tant del català, com de la lectura dels clàssics, potser simplement de la lectura...

Veig que 62 va treure una altra traducció

      x x x

Dos moments esplèndids quan Emma s’abandona als amants. Especialment esplèndid el segon, quan el carruatge no para de voltar pels carrers de Rouen amb les cortines tancades.



     x    x    x

Lectura esplèndida per a l’estiu prejubilació. Què puc dir-ne? Que el personatge és impressionant especialment si el valores comparat amb l’estereotip que es tenia i es té de la personalitat i la mentalitat femenina. No només és l’amor i la fidelitat, és la maternitat, és l’autonomia, és l’individu. Un llibre absolutament feminista, és clar!

Teoría King Kong, de Virginie Despentes

Feminisme gamberro, no acabo de saber què pensa realment aquesta dona sobre les violacions, la prostitució i la pornografia. Les crítiques diuen que la seva peli Baise-moi era molt dolenta.

La dona trencada, de Simone de Beauvoir

M'agrada molt aquesta dona enfadada en primera persona