Abecedari, a la Beckett

 Amb col·loqui amb la Marina Garcés. Performance filosòfica fantàstica sobre Deleuze.

Fa trenta anys, el filòsof Gilles Deleuze es llançava per la finestra del seu pis de París. Com a últim gest, deixava una mena de testament: una entrevista en forma d’abecedari, on cada lletra es convertia en un concepte.

Un any després de la seva mort, dos estudiants preparen a París una tesi sobre el seu llegat. Però les seves discrepàncies sobre com llegir i interpretar aquell abecedari —i també sobre el significat de la seva mort— aviat esdevenen un carreró sense sortida. Tot canvia amb l’aparició d’un contacontes analfabet que els ofereix un altre tipus de llegat: un llegat sense lletres.https://www.salabeckett.cat/espectacle/abecedari/

https://www.salabeckett.cat/espectacle/abecedari/

No hi ha paraules, de Francesc Torralba

“Llegeixo  el llibre que en Francesc Torralba ha escrit sobre la mort del seu fill. No em sembla especialment profund ni il·luminador. Una mica tòpic més aviat. Però clar el tema em fa pensar.”

Hi ha moltes coses amb les quals no hi estic d'acord, però és un contrast constant amb la manera com vaig viure, com visc, la mort de la Marta.

La lliçó d 'Auschwitz, de Joan Carles Mèlich

 Diu Mèlich

Qualsevol reflexió sobre la naturalesa humana passa per la història i la contextualització

També som sempre relacionals, som en funció dels altres

La memòria té un paper antropològic i etc fonamental, és la facultat que ens permet instal·lar-nos en  l'espai i en el temps.

Però, com sempre, la filosofia se'm fa densa i pesada, es digui Mèlich, Esquirol o Marina Garcés.

"La lliçó d’Auschwitz és el repte de pensar l’ètica i la pedagogia a partir de l’experiència del mal. Ningú no coneix el Paradís, i si algú hi ha sigut, no ha tornat per explicar-ho. En canvi, hi ha algú que ha contemplat el mal, i ha tornat, i ens ha pogut transmetre la seva experiència.

Joan-Carles Mèlich es pregunta en aquest llibre per què l’humanisme ha sigut tan fràgil davant la qüestió d’Auschwitz: ni la literatura, ni la ciència, ni l’art, ni la música, ni la política no han evitat les grans catàstrofes, de les quals Auschwitz és el símbol. Cal una reflexió filosòfica, antropològica, ètica i pedagògica per veure quina lliçó hauríem d’extreure d’Auschwitz per tal que no es torni a repetir aquest terrible esdeveniment. Perquè Auschwitz no és un problema alemany o jueu, sinó un problema de tota la humanitat. Mèlich s’enfronta a la qüestió d’Auschwitz a partir de la proposta d’una ètica no basada en el deure sinó en la situació de l’ésser humà en la història: es tracta d’una ètica de la situació, de la relació, de la interpretació i de l’experiència, és a dir, d’una ètica de la finitud." https://www.fragmenta.cat/producte/la-llico-dauschwitz/

Habitar la Terra, Bruno Latour (converses amb)

L'habitabilutat del planeta és la qüestió crucial avui en dia

La vida, els éssers vius ,  han transformat el planeta 

Som allò de què depenem. La política és seguir aquesta xarxa de dependències 

Proposta d'una nova classe social ecològica, hereva de la il.lustració i del socialisme

Prosperitat i progrés no són el mateix

La religió occidental  ha creat el  o  este de religió vertadera.

Des del s XII fins ara la religió ha tingut l'hegemonia en l'àmbit de la moral, de la política, de la cosmovisió En els últims temps la ciència li ha pres el relleu i a la religió només li queda l'àmbit del sobrenatural.

La Ciència amb majúscula no eixosteix: està feta de cie típics que tenen la seva motxilla sociològica, antropològica, política.

L'art d'esdevenir humà, de Rob Riemen

Sobre la cultura i la raó 

"Sempre és millor despullar-se d'il·lusions i guan yar en coneixements que no a l'inrevés"

"(Sovint) els arguments són irrellevants perquè darrere hi ha una ideologia que hi és immune"

"Cap gran cultura pot descansar en una relació distorsionada amb la realitat"

"Com més felicitat hi haurà entre els homes més fàcil serà ser artista"

"La cultura és el cultiu de l'esperit humà independent"

"(ja no estem segurs) que som capaços d'arranjar els nostres afers en llibertat i guiats per la raó."

"La raó és l'única resposta"

"La desolació del no saber  res i el fanatisme de saber només una cosa"

"vivi en una pseudocultura que ens vol fer creure en una vida agradable, fresca, ràpida, divertida, sexi, fàcil, sense sentit, collonuda."

"l'antiintel·lectualisme és una poderosa arma política"

Sobre la vellesa, de Ciceró

 

En este delicioso y muy afinado tratado diserta Cicerón, con su siempre estilosa prosa, sobre la mejor forma de vivir la vejez y ahuyentar de su día a día el pesar y la melancolía, sustituidos en quienes siguen sus dictados por el regocijo de sí y la vida activa.

Nos persuade Cicerón, además, de que las loas a la juventud son muchas veces engañosas, cuando no terriblemente peligrosas si es que van más allá de la mera zalamería y ponen la res publica en manos poco avezadas.

Aunque Cicerón suele asentar sus escritos en el puerto seguro de los diálogos de Platón, en esto de la polis Aristóteles dejó dichas cosas muy ciertas sobre las vicios de la juventud y las virtudes de la vejez, retomadas en este es - crito con afilada claridad

https://www.guillermoescolareditor.com/libro/sobre-la-vejez_117375/

El convit, de Plató

 No es poden fer comentaris d’obra com aquesta. El subratllo tot, excepte la intervenció de Sòcrates, que, de sobte, es revela com un text insubratllable, inseleccioçnable. Mai saps si alò que t’acaba de dir no es revelarà al paràgraf següent com en un dubte com un error, com una mentida… 

Acabo el llibre i se m’escapa en veu alta solitària un Boníssim! Així són els clàssics.

El revers i l’anvers, d’Albert Camus

Relats curts de joventut molt autobiogràfics. E, sedueix especialment el poròleg en què C. , molts anys després, justifica la conveniència de publicar uns textos que li queden tan lluny.

El revers i l’anvers és la petita joia amb què va debutar Camus, publicada el 1937, de la qual l’autor no n’autoritzà la reedició fins al 1958, presentada aleshores amb un prefaci seu que també inclou aquesta acurada versió de Lleonard Muntaner, i on trobem el que ell identifica com «la meva font d’inspiració, la d’aquell món de pobresa i de llum on vaig viure molts anys enrere i el record del qual em preserva encara dels dos perills contraris que amenacen tot artista: el ressentiment i la satisfacció».
Camus es refereix als anys d’infantesa a l’Alger, a una vida austera però plena de sentit, a la veritat literària de les coses senzilles, com explica al conte “Entre sí i no”. Els contrastos també marquen el to de “A contracor”, on el protagonista ‒el mateix autor‒ passa de la crisi provocada pel desengany amorós al ressorgiment i al retrobament personal. No hi ha, com diu el títol de la darrera peça i també del llibre, “revers sense anvers”, «amor de viure sense desesperació de viure», confessa l’escriptor al prefaci.
La revolta de Camus és avui tan vigent com sempre.

https://elbaluard.cat/el-reialme-enyorat-de-camus/

Jacques Derrida:democracia y soberanía, de Laura Llevadot

Conceptes que em provoquen: la llengua materna sempre invasora, la casa nostra avntsala del feixisme, la llei sempre antidemocràtica … fa pensar. D’aquí, salto a la Marina Garcés i la Filosofia inacabada.

 

“El pensamiento político de Jacques Derrida (1930-2004) se articula a partir de la noción de aporía. Su crítica a la soberanía, al Estado nación, a la violencia fundadora de toda ley, a la comunidad excluyente, a logo (falo) centrismo, a la representación... no deriva en un anarquismo ingenuo sino más bien en una exigencia ético-política. Se trata de, a pesar de vivir en los Estados que tenemos y de no haber superado la democracia representativa, permanecer abiertos a la heterogeneidad, a todo aquello que el Estado y su construcción jurídica excluyen. Si algo define la democracia, para Derrida, es el hecho de ser el único sistema abierto, el único capaz de permitir el derecho a la alteridad. Es esta exigencia de justicia la que desborda todo derecho y toda estructura estatal. La relación entre democracia y soberanía deviene así aporética, no tiene salida ni resolución, pero para todo Estado constituido, para todo sistema político que pretende cerrarse sobre sí mismo y legitimarse a partir de un principio fundador, la democracia será aquello tan difícil de realizar como de exorcizar. El resto no es sino total”

El somni de Lucreci , de Martí Domínguez

M'interessa molt, aquesta història de la ciència, quasi sempre molt divulgativa i comprensible, a partir del paper que hi va tenir l'escriptor romà Lucreci i la seva filosofia materialista, la seva poesia materialista(!)

Epicur, Botticelli, Galileu, Darwin , E. O. Wilson... 

Martí Domínguez ret tribut al poeta Titus Lucretius Caro, que un segle abans de Crist va escriure De rerum natura (‘Sobre la naturalesa’), un poema enciclopèdic que combina la bellesa de la forma i el contingut científic. Precursor de levolucionisme, el text destil·la un ateisme incisiu que va ser silenciat per lEsglésia durant segles. El somni de Lucreci narra precisament la redescoberta del poeta romà a principis del segle XV, quan es va recuperarla darrera còpia del text en un remot monestir alemany, una troballa que va impressionar els pensadors del Renaixement i de la Il·lustració i que va influir en levolucionisme darwinista. Martí Domínguez destaca la vigència de lobra de Lucreci, que ha impregnat la ciència moderna. Lucreci ja parla del pensament empíric en contraposició amb la superstició, i descriu lhome com un producte de la natura, alliberat dels déus. El somni de Lucreci és un llibre contra el dogmatisme i el fanatisme religiós. És un cant a la ciència, al pensament lliurepensador i il·lustrat, i un clam contra la intolerància. Lucreci anima a pensar, i això sempre és necessari.https://www.casadellibro.com/libro-el-somni-de-lucreci/9788475884486/2236374

La força de la no violència, Judit Butler

La lluita no violenta és indissociable de la lluita contra les desigualtats socials.

La resposta a la violència del sistema  és interpretada com a violenta per l'Estat i els seus instruments: la legislació, la policia, els exèrcits...

La resposta no violenta ha de ser activa i pot ser agressiva...

Per Butler, l’agressivitat és inherent a la condició humana i el repte és canalitzar-la perquè sigui productiva en comptes de destructiva. Les tàctiques tradicionals de la no-violència no són passives, negar-se a obeir no és el mateix que quedar-se a casa i no fer res. 

https://www.nuvol.com/llibres/assaig/la-no-violencia-agressiva-de-judith-butler-105754

conferència de J Butler al CCCB

https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/letica-i-la-politica-de-la-no-violencia/228942

Crim i càstig, de Fiòdor Dostoievski

 Què dir? Quarta vegada que el llegeixo i aquest cop em venia molt de gust tenir i llegir (les dues coses) la versió que n'ha fet en Miquel Cabal. Tinc molta simpatia per Crim i Càstig, potser pel mite (real?) que el vaig llegir amb 13 anys. De la primera lectura recordo l'emoció per la relació amorosa de Raskòlnikov amb Sònia i, en les lectures de després aquest punt em perd intensitat. En canvi aquella escena en què ella li llegeix l'episodi de Llàtzer a l'Evangeli és memorable! 

Dir que vaig entrar en Crim i Càstig per un professor que va aparèixer un any i va desaparèixer per sempre més que ens dictava apunts de Literatura (i Llatí?) i que ens va parlar amb emoció de l'obra (i de la Bohème també). Es deia Romero.

Raskólnikov, el jove estudiant protagonista, “embriagat de teories, amb un gran anhel de grandesa”, comet un acte atroç —el crim titular— i obre una gran arca de dilemes. Dilemes que condueixen a una dialèctica essencial entre “entre l’ètica cristiana i l’ètica utilitarista”. Qualsevol persona mereix tot el respecte? Hem de treballar pel bé major si això implica trepitjar algunes persones, sotmetre-les? És possible travessar el mal? La bondat es pot trobar en les persones menyspreades? D’això parla Crim i càstig, on Dostoievski procura donar resposta al dilema central, una “brasa roent”, el motor de “cremor” de la novel·la. “Dostoievski no dispersa ironies. No fa brometes sobre qüestions fonamentals. La seriositat del tractament no té parió en la història de la literatura”, apunta Garrigasait. Aquesta “naturalesa dialèctica” de l’obra, “marca de la casa”, es desplega i planteja a través de les diferents veus de la trama, veus que l’autor marca amb força.https://www.nuvol.com/llibres/el-crim-i-castig-de-miquel-cabal-163928

com que no puc posar una entrevista a Dostoievski en poso una amb en Miquel Cabal:

Tan a prop de la vida, de Santiago Loṕez Petit

 Un fracàs. M'hi porta l'entusiasta recomanació del Toni i no hi entro de cap de les maneres.

Tan aprop de la vida

 El deixo i em sap greu per la recomanació del Toni. Em sembla una palla mental en la que no entro de cap de les maneres

Un nou alumne, I, vol deixar enrere el seu passat i ingressa a l’Escola de la Vida, on es formen els líders de el futur. La formació d’I es basa en un conjunt d’aprenentatges que li han de permetre ser lliure, desplegar la seva creativitat i així poder reinventar-se. No obstant això, I aviat descobreix que a l’Escola de la Vida succeeixen fets estranys, inexplicables, com si la Vida, que la dirigeix, amagués les seves veritables intencions.

Sota la xarxa, d'Iris Murdoch

Passejades per Londres, d'un tio raro, en un argument que a vegades es fa massa raro (roben un gos dins d'una gàbia, un míting polític en una Roma cinematogràfica...) No acabo de veure on vol anar a parar.

Considerada una de las cumbres de la narrativa inglesa del XX, Bajo la red supuso el debut novelístico de Iris Murdoch y es fundamental para entender el resto de su obra literaria, Jake Donahue, elprotagonista es un joven traductor y aspirante a escritor cuyo regreso de Francia no va a ser como él esperaba ya que su novia le echa de casa . Jake se siente perdido y pide ayuda a su ex, Anna Quentin , a Hugo Bellounder un antiguo amigo que en el pasado le inspiró un libro sobre la inutilidad del lenguaje. Así mientras va dando tumbos por Londres buscando alojamiento ,emprenderá su particular descenso a los infiernos tropezándose con rivales, filósofos, sindicalistas y con un curioso perro convertido en estrella cinematográfica.. http://quelibroleo.com/bajo-la-red#resumen

a la Wikipedia: https://en.wikipedia.org/wiki/Under_the_Net

Entrevista amb Iris Murdoch a Youtube: Filosofia i literatura. "La filosofia serveix per clarificar i la literatura per mistificar"

Teoría de la creatividad, de Jorge Wagensberg

Quin plaer, llegir Wagensberg! Amb motiu de la  jubilació a l'escola (quin encert, companys) em van regalar la seva Teoría de la creatividad i aquests dies aquí Vimbodí l'estic gaudint de quina manera!

¿M'agrada perquè posa en paraules i argumenta amb una magnífica cadena de raonaments les meves intuïcions, els meus plantejaments? Ah!, aquesta defensa de la raó i de la ciència, aquesta valoració del progrés moral, aquestes afirmacions sobre què és la vida, què és el coneixement... que sovint no acabo d'entendre però que em provoquen noves preguntes o reafirmen vells dubtes!
Aquesta seva expressió del goig intel·lectual explicada en un altre llibre, amb quina intensitat, amb quina intimitat me la sento pròpia!

Somos una raza creadora de ideas. Sobre todo de ideas “sociales”. Wagensberg contrasta nuestra suerte con la de los extintos primos europeos, los neandertales. Reflejando ideas de Yuval Noah Harari, subraya que la ventaja de nuestros ancestros habría radicado en el desarrollo del arte y el lenguaje simbólico; particularmente en las capacidades para mentir y contar mitos que permiten ampliar la lealtad del pequeño grupo hasta coaliciones más sofisticadas.

https://elcultural.com/Teoria-de-la-creatividad

Nova il·lustració radical, de Marina Garcès

No ens estem extingint, ens estan assassinant.
Contra els sabers establerts, un nou pensament crític. Perquè la cultura només és emancipadora si és crítica.
El futur és la continuïtat entre la biologia, la cultura i la tecnologia.
Les humanitats només ens salvaran si enfoquen la seva crítica cap a una nova manera d'entendre allò vivible (la dignitat humana).
Europa, escolta el món.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/entrevista-a-marina-garces-filosofa-autora-de-lassaig-nova-illustracio-radical/video/5697790/

Per combatre aquesta època

https://www.arcadia-editorial.com/llibres/per-combatre-aquesta-epoca/

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/el-raco-de-pensar-rob-riemen-filosof-el-feixisme-es-el-contrari-de-la-decencia/audio/1016922/

Demian, de Hermann Hesse

Ordeno la llibreria i rellegeixo relíquies
...
El camí cap al mi mateix tan orientalista, que prefigura el Siddharta.
...
O l'odi a les masses que prefigura el feixisme?
...
El bé i el mal, Zaratrustra, Nietzche...

Lavoluntat de comprendre, de Xavier Antich

Quin plaer degustar l'Antich a trossets aquest estiu. Subratllant frases i aturant-se per assaborir el pensament. I els havia tingut davant cada diumenge i no hi havia entrat! I és que l'agrupament els dóna cos i t'ajuda a entrar en situació: un article reforça l'altre com moviments diferents d'una simfonia que es gaudeixen més quan es contrasten l'un amb l'altre...

http://www.ara.cat/cultura/voluntat-comprendre-Xavier-Antich-lARA_0_1585641501.html

En principi la filosofia hauria de servir per a això: per entendre les coses que ens passen, des de les coses quotidianes fins als grans problemes de la humanitat. La filosofia no té tema, és senzillament una forma de plantejar els problemes sorgits en l’experiència humana. La funció de la filosofia és fer bé les preguntes, com deia Heidegger: discutim els temes que afecten tothom, però tractem de plantejar bé les qüestions, de posar ordre a les discussions...entrevista amb en Xavier Antich a El nacional :