diumenge, 31 de juliol de 2016

El so de la meva veu, de Ron Butlin

Un bon retrat de l'alcoholisme en primera persona. Hi entres a poc a poc i l'adicció es deixa conèixer també lentament amb la seva força, amb el dolor que produeix a qui la porta dins i al seu entorn. A sobre és curt.
http://www.raigverdeditorial.cat/cataleg/el-so-de-la-meva-veu/


Xavier Antich

Quin plaer degustar l'Antich a trossets aquest estiu. Subratllant frases i aturant-se per assaborir el pensament. I els havia tingut davant cada diumnege i no hi havia entrat! I és que l'agrupament els dóna cos i t'ajuda a entrar en situació: un article reforça l'altre com moviments diferents d'una simfonia que es gaudeixen més quan es contrasten l'un amb l'altre...


En principi la filosofia hauria de servir per a això: per entendre les coses que ens passen, des de les coses quotidianes fins als grans problemes de la humanitat. La filosofia no té tema, és senzillament una forma de plantejar els problemes sorgits en l’experiència humana. La funció de la filosofia és fer bé les preguntes, com deia Heidegger: discutim els temes que afecten tothom, però tractem de plantejar bé les qüestions, de posar ordre a les discussions...entrevista amb en Xavier Antich a El nacional : 

dissabte, 30 de juliol de 2016

La llengua salvada, d'Elias Canetti

No m'és fàcil i em xoca que la seva enorme fama no se m'aparegui en forma d'entusiasme ràpid. En tot cas, la història dels sefardites i l'aproximació de l'autor al món literari i de la cultura de la mà de la mare vídua m'acaben provocant  la curiositat i creant l'interès. He de reconèixer que l'he acabat en diagonal


Aquesta "crònica d´una adolescència" s´obre amb un record de gran càrrega simbòlica: Un home s´acosta a l´infant Elias Canetti i li demana que li ensenyi la llengua, aleshores treu una navalla i diu que la hi tallarà, però a l´últim moment es repensa i li diu: "Avui encara no, demà." La llengua salvada és el primer volum, centrat en els primers vint anys d´aquest segle, d´una gran novel·la autobiogràfica que Canetti continuà amb La torxa a l´orella i El joc d´ulls. Aquí pesen, sobretot, la figura dels pares i les circumstàncies de la formació del caràcter. Però hi ha també, paral·lelament, una reflexió històrica i moral sobre la rica complexitat d´Europa.



Els ulls del germà etern, de Stefen Zweig

preciós relat de Zweig sobre la dificultat, (la impossibilitat?) de la cerca de la justícia i de la virtut.

Els ulls del germà etern, llibre curiosíssim dins l'obra de Stefan Zweig, està escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda. Narra la història de Virata, home just i virtuós, el jutge més cèlebre del regne, que després de viure voluntàriament en pròpia carn la condemna a les tenebres destinada als assassins més sanguinolents, redescobreix el valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germà etern la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu. Virata esdevé, després de la seva renúncia, un home anònim a qui espera, un cop mort, un oblit encara molt més perenne, el de la història que continua adelerada prescindint de l'home més just de tots els temps.

dimarts, 19 de juliol de 2016

Lolita, de Nabokov

de moment diré, això que Lolita és qualsevol cosa menys una novela eròtica. que els dos personatges són espaterrants i que val la pena de submergir-s e en la descripció d'aquestsa passió que acaba com diuen els crítics convertint-se en amor.

He de reconèixer que em costa molt entendre qui és el "dolent".

I després, divertit veure els canvis que hi va fer Kubrick a la pel·lícula.

Nabokov, asegura la escritora Marta Sanz, “invitó a reflexionar sobre el significado de lo obsceno y sobre nuestra propia hipocresía( ...)tras llegar a las librerías (el libro) generó una estela de escándalo y acusaciones por desafiar tabúes y poner a la sociedad ante el espejo de deseos oscuros.”. (/cultura.elpais.com)
I és veritat que d'entrada sobta com és d'absolutament incorrecta políticament la trama i el llegeixes i quasi el folraries i penses que t'hauries d'amagar d'algunes amigues i conegudes. Després, però, et dóna argumetns per justificar-ne la grandesa literària, que vol dir humana evidentment.

dimarts, 12 de juliol de 2016

Dins el cor del mar, de Nathaniel Philbrick

La història del naufragi del balener Essex que va inspirar Melville a escriure Moby Dick.
En un cap de setmana tavertetenc -el juliol on s'està més fresc és entre els murs gruixuts i la foscor de les finestres petites-  em submergeixo, i mai tan ben dit, en aquesta aventura apassionant. La gràcia  a més dels comentaris sociològics sobre la convivència de blancs i negres en una xalupa...
Després miro la peli i un "gustassu"

dimecres, 6 de juliol de 2016

Una noia a l'hivern, de Philipp Larkin

http://cultura.elpais.com/cultura/2015/12/02/babelia/1449067815_512323.html
Aixo si que es literatura. D'entrada que ,m'enganxi amb els temps lectors que em corren ja és molt. Sorprèn. Com sorprèn! no la trama sinó precisament l'antitrama. Que acompanyar una col.lega de feina al dentista sigui tan important per exemple...
Esplèndid


diumenge, 3 de juliol de 2016

NataliaGinzburg, Querido Miguel

Inacabat. Anys 70 Un noi que desapareix i se, n va a Anglaterra i la mare i la grmana des de Roma li envien cartes,  i ell estava ficat en política, i els seus amics  i les seves amants... buf!