dimecres, 27 de febrer de 2008

Bartleby y compañía


Un divertimento de Vila-Matas, comentant casos d'escriptors que en un moment donat han decidit deixar d'escriure. No saps mai amb Vila-Matas què hi ha de cert i de fals però en tot cas és entretingut.

comentari al bloc B de llibre

dilluns, 18 de febrer de 2008

Anna Rossi quartet grup


Diumenge amb jazz en directe a la sala petita de l'Ateneu: que agradable es fan una veu, una guitarra... en la curta distància i al costat de casa! La senzillesa de l'acte, la facilitat de la logísitica, la sensació de familiaritat afegeixen satisfacció al plaer de la música brasilera ben cantada i interpretada per una noia simpàtica que ens deixa un excel·lent regust de boca.

Se voce disser que eu desafino amor
Saiba que isso em mim provoca imensa dor
So previlegiados tem ouvido igual ao seu
Eu possuo apenas o que deus me deu

dimecres, 13 de febrer de 2008

Raimon al Monumental de Mataró


Un plaer la seva veu encara plena i potent (i afinada). Quin personatge, Raimon! Quina presència la de la seva coherència, de la seva ètica i el seu compromís! Quina intel·ligència la seva cultura, la seva poesia, la seva música... Sense que fos tampoc un devessall de comunicació excessiva, sense res que s'assemblés a un míting polític , sense exageracions... va saber estar tant al seu lloc! Vam sentir des de Al Vent i Diguem No i La nit fins les darreres cançons amb presagis d'adéu ("amb més records que projectes...")

diumenge, 10 de febrer de 2008

Les Benignes.


Va "posem-s'hi"

El nazisme vist des de dins.
Una primera part impressionant per la tesi (tots hauríem pogut ser nazis) i pel punt de vista fred, però sembla que real i objectiu sobre les matances de jueus al començament de la segona guerra mundial. Realisme absolut que em provoca la sensació d'estar llegint unes memòries i no una novel·la. Segeixo emocionat sobre el mapa la campanya d'Ucraïna i l'avenç pel Caucas fins Stalingrad.
Després evoluciona i se'm fa menys interessant i més difícil.
Molt dures i pesades les pa`gines plenes de tecnicismes sobre l'eficàcia econòmica dels camps de concentracio i sobre les trifulques internes dels sectors diferetns del nazisme (apart de la dificultat per la no traducció dels noms dels organismes militars i polítics: la Wermacht, les SS, les SD, les SA, l'Arbeitsenzats, l'RSHA... i no diguem els graus militars (fantàstica paraula, però, obersturmbannführer)) i al guns trossos ja els llegeixo una mica en diagonal.
i de sobte descobreixes que la realitat s'intrinca amb la fantasia i això dóna profunditat a la novel·la i li fa donar un tomb però no sé si això m'agrada o no.

En fi, jo que sóc fill d'aquells volums del Readers Digest sobre la segona guerra munidal m'ho he passat bé retrobant Stalingrad, les ulleres de pinça de Himmler, l'atemptat contra el Führer i fins i tot els trens que la boira duia a Auschwitz.


Tota la fredor l'objectivitat i la perspectiva original no ens impedeix continuar creient que el nazisme va ser una barbaritat amb un plus d'inhumanitat respecte la immensa barbàrie que qualsevol guerra representa.


‘Germans de l’espècie humana, permeteu-me que us expliqui com va anar’. Aquesta primera frase —memorable— ja ens introdueix en el to que presideix tot el llibre, (Melcior Comes)

Montaigne


Quants dies amb Montaigne pendent de comentari!
Simplement fer constar l'enorme interès quie m'ha desvetllat, l'enorme plaer de la seva intel·ligència i lucidesa, l'enorme sorpresa de la seva modernitat: frases i frases subratllades i un capítol sobre l'educació que és una meravella.

Guerres ianquis



Dues pel·lícules que hi fan referència: Lobos por corderos amb el Robert Redford, una mica rotllo (un professor universitari viu des dels Estats Units la influència de la guerra de l'Afganistan en els seus alumnes, els que se la miren des de la barrera , els que hi van... - recordaré l'escena dels dos nois tirats a la neu esperant que els salvin o els matin) i en el valle de Elah, que em sembla millor amb una notablñe interpretació de Tommy Lee Jones en el paper de veterà del Vietnam que investiga la mort del seu fill al retornar de la guerra de l'Irak: la guerra passa factura a la psicologia, els costums i l'ètica dels nois que hi prenen part i segurament de tota la societat.

diumenge, 3 de febrer de 2008

El silenci abans de Bach

M'agrada aquesta experiència musical i visual que no té res a veure amb les pel·lícules que anem a veure normalment. Res d'històries però sí sensacions i emocions. Ajuda a entendre Bach i a gaudir-lo.

el silenci... a vilaweb