divendres, 20 d’octubre de 2017

la remor de les onades, de Yukio Mishima

Ràpid i facilet, senzill, però agradable. Història romàntica amb un ritme tan pla que sorprèn. No passa res i acaba (ull spoiler) bé.



Com deiem Mishima converteix la historia en molt més. En una reivindicació de la voluntat humana, en un elogi de la vida rural en un poble de pescadors i al respecte que s'ha de tenir a les tradicions. Trobem que es una obra absolutament poètica però sense ser cargant, el paisatge i el remor de les ones es una constant al llarg del relat, la relació que tenen els personatges amb el mar i la natura m'ha recordat a El vell i el mar de Hemingway, tot i que a diferencia del americà, Mishima fa un elogi de la voluntat humana i a la fermesa de caràcter que tot ho pot i tot ho venç.http://demicosimicas.blogspot.com.es/2011/12/la-remor-de-les-onades-de-yukio-mishima.html

El poder i la glòria, Graham Greene

Un dels títols mítics recordats. No acabo de trobar el ritme tot i que li reconec els mèrits. És que aquest país el tenim que no se'ns permet la serenor necessària per a la lectura?

La frontera, Franco Vegliani

Bona,bona, bona!!!! Magris la recomana i ja és una garantia. Segona guerra mundial un soldat croataitalià retroba de la mà d'un vell pescador les cartes d'un oficial de la Primera Guerra Mundial que no sap ben bé de quin país és. Cal dir que el tema és d'actualitat?

“Uno dei libri più belli della letteratura triestina del dopoguerra, ricco di malinconia e di asciutta poesia. Una frontiera divide due mondi, ma è diversa da entrambi, e non contiene altra speranza e altro dovere che il suo imperativo: varcare, separare, separarsi”. Sellerio Editore Palermo
https://laslecturasdeguillermo.wordpress.com/2013/01/12/la-frontera-de-franco-vegliani/

Blade Runner , la segona part

Jo la trobo digna. El guió de vegades grinyola, però la posada en escena em sembla esplèndida i continua tocant temes asimovians molt posats al dia. pel poc que vaig al cine ultimament, encertada!

dimecres, 11 d’octubre de 2017

El gran salt, de Jonathan Lee

Al setembre de 1984 un home s’allotja al Grand Hotel de Brighton amb un objectiu clar: posar una bomba per matar Margaret Thatcher durant la convenció anual del Partit Conservador. La història farà confluïr la vida d’en Moose, exatleta retirat i actual director general de l’hotel, i la de la seva filla Freya, una adolescent que es pregunta què fer amb la seva vida després d’acabar l’institut, amb la d’en Dan, un jove de l’IRA expert en explosius.
El gran salt és una novel·la ambiciosa sobre tres personatges amb els destins entrellaçats contra tot pronòstic. Jonathan Lee es basa en un fet real per endinsar-nos amb elegància i humor en les vides afligides dels seus protagonistes, marcats per la frustració, la moral i el conflicte polític.

http://llegirencatala.cat/llibres/el-gran-salt/