dimarts, 25 de març de 2008

De profundis d'Oscar Wilde


Wilde m'impressiona al cobert de Tavertet ben arraulit vora l'estufa. Espectacular la baixada als Inferns que narra De Profundis i el caràcter autobiogràfic de l'obra et fa trontollar absolutament. La trajectòria humana que descriu el llibre posa els pèls de punta: brutal, la decadència humana, moral, econòmica, sentimental, familiar a què es va veure abocat Wilde. Notar-lo a més tan sincerament egocèntric dóna humanitat i credibilitat a la seva narració. Sensació de ser davant d'una obra mestra de la literarura universal i quan arribes a aquest punt penses que segurament deus estar perdent perspectiva. Sort que al final l'exagerat misticisme et dóna un clau on agafar-te abans de caure en el deliri de la més absoluta lloança. i també després quan a Internet trobes les pàgines senceres dedicades a les cites i frases cèlebres d'O.W. pots justificar un "ja em semblava a mi que no podia ser tan mcao" i és el moment d'excusar-te de nou per la teva ignorància literària. Total que sembla que m'avergonyeixi de dir que un llibre m'ha agradat tant!

En la cárcel, Wilde escribió De profundis (1895), una extensa carta de arrepentimiento por su pasado estilo de vida. Algunos críticos la han considerado una obra extremadamente reveladora; otros, en cambio, una explosión sentimental muy poco sincera.(web el poder de la palabra)

"De profundis" al bloc de luxatenealibros

dimecres, 19 de març de 2008

Crònica del pobres amants


Una obra fantàstica de Vasco Pratolini: Florència, via del Cormo, un carreró curtíssim que no surt ni al Google (bé, el carreró sí però no el nom) i que és tot un món. Se'n pot dir una obra coral, una novel·la neorealista, una metàfora de tota una època (l'ascens del feixisme italià), en tot cas un micromón on es desenvolupen totes les passions humanes, l'amor, l'odi, la por, l'enveja, la gelosia, l'esperança, la desesperació, la valentia... Un ferrer, un carboner, quatre noies joves per merèixer, els feixistes, els comunistes, la vella prostituta que s'ho mira tot des del balcó... Tavertet, Setmana Santa, fred i lectura (vora del foc, al costat de l'estufa, sota la manta...). M'enganxo a la M.O.L.U. Novel·les que no estan de moda amb la garantia Molas, Gimferrer, Castellet. De moment no m'han fallat.

dimecres, 12 de març de 2008

endavant i endarrera

cada vegada m'agrada més llegir anant endavant i endarrera; pels meus problemes de memòria i per les ganes de resituar els fets en el context d'allò que passa després. (l'Emili Teixidor continua provocant-me reflexions sobre la lectura)

dimarts, 11 de març de 2008

4 mesos, 3 setmanes i 2 dies


Una pel·lícula bonica però dura (o dura però bonica?) sobre una noia que ajuda la seva companya a avortar en el marc del Bucarest dels últims anys del comunisme. Dura per seca (sense música, amb els sons d'ambient que li donen un especial realisme), per angoixosa psicològicament, perquè no t'estalvia el patiment però interessant cinematogràficament , políticament, històricament, "feminísticament"...

dissabte, 8 de març de 2008

Lahore, Kabul...



No comento mai llibres de literatura infantil o juvenil i a més és que em costa de trobar títols que m'agradin, però ara he llegit dues coses que tenen cert interès lligades amb el món islàmic: La història de l'Iqbal és la d' un noi explotat per les màfies pakistaneses que venen catifes i que es converteix amb el temps amb un líder de ressonància mundial a favor de l'alliberament d'aquests nens esclavitzats. Impressiona saber que és una història real que es pot consultar a moltes pàgines web i que ha estat novel·lada també per en Jordi Sierra i Fabra per exemple.
L'altre, El pa de la guerra és molt apropiat per la jornada d'avui de la dona treballadora: al Kabul dels talibans una noia es veu obligada a transformar-se en noi per poder sobreviure. Una història ben explicada amb un to realista i sense concessions amb un final però que trobo massa obert per a una novel·la juvenil.
Dues històries molt adequades per treballar a les escoles el tema de la solidaritat del qual que no sempre encertem el plantejament.

la pàgina d'Amnistia Internacional sobre l'Iqbal

dissabte, 1 de març de 2008

Tom Spanbauer: El hombre que se enamoró de la luna


Idaho, tombant dels segles XIX-XX. Cobertizo, un noi mig indi homosexual treballa en un bordell d'un petit poble de muntanya on la potent comunitat dels mormons interfereix en el seu estil de vida lliure i provocador. Un llibre fantàstic! Un plaer! Profund i originalíssim! Bèstia, molt bèstia en alguns moments per la seva duresa explícita, però jo tinc la pell molt dura per a aquestes coses i la història em sembla una meravella on concorden temes com el sexe, la història de l'Amèrica profunda i el genocidi de la cultura índia, la cerca de la llibertat, els tabús de la societat, amb personatges esplèndids, com Ida Richilieu, la mestressa del bordell o Dellwood Barker, el "pare" del noi. Que el protagonista es digui "Cobertizo" (ves a saber com és en anglès) ja marca tota una tendència. He vist que hi ha alguna llibreria gai que es diu així; suposo que hi té alguna cosa a veure. Primera frase (oi que és Wagensberg que fa un estudi de les primeres frases delsllibres?): "Si tú eres el diablo, no soy yo quien cuenta la historia."

http://www.laespiadelsur.com/spanbauer02.htm
http://www.dosmanzanas.com/index.php/archives/1650