dimarts, 24 de maig del 2011

Tom Jones


M'agrada descobrir clàssics i m'agraden aquestes aventures del fill bord de sir Allworthy i les anades i vingudes i les trobades i les separacions i els rencontres amb la perfecta i immaculada Sophia. Romanticisme i picaresca, una barreja curiosa. els llibres bons quan són llargs són fantàstics, al contrari del que diu la dita de "Lo bueno..."

Quizá suene un poco exagerado, pero hay que reconocer queTom Jones es a la literatura inglesa lo que el Quijote a la española: un hito. Aunque hayan pasado más de dos siglos y medio desde su publicación, lo cierto es que hay que reconocer que su lectura divierte y seduce como si ese abismo temporal fuera inexistente. (Solodelibros.com)

diumenge, 8 de maig del 2011

Joventut

Marta Pessarodona: "A mi mai no m'ha interessat la joventut." A mi el concepte també sempre m'ha sobrat bastant.

diumenge, 1 de maig del 2011

Nèmesi, de Phillip Roth


Newark, Nova Jersey, anys 40; epidèmia de polio mortífera en un barri on s'instal·la el pànic enmig d'un estiu intensament calorós: recorda Camus és clar. El protagonista és un monitor d'esplai, jove, fort, atlètic, intel·ligent, enamorat. Jueu, com tots els personatges de Roth. Un personatge que contrasta amb la situació decrèpita que l'envolta com hi contrasta el decorat de la segona part del llibre, el campament enmig de la naturalesa saludable en què els nens neden i juguen a celebrar festes índies.
M'agrada tot plegat! els contrastos, els sentiments de culpa, les acusacions al déu maligne i des del punt de vista narratiu aquesta tensió que et provoca saber quan tot va bé que no pot acabar bé de cap de les maneres. Bon final a més.
I les crítiques que trobo són molt favorables.

Némesis es una novela extraordinaria, donde Philip Roth demuestra su talento como narrador y su compromiso con los grandes temas de la literatura: el ser humano, la muerte, Dios, el mal, lo irracional, la tensión entre el individuo y la comunidad, la crueldad de la sociedad norteamericana, donde el mal parece una presencia permanente. Sería absurdo buscar la esperanza en estas páginas. El desenlace sugiere la intervención de la diosa Némesis, pero Roth no ha pretendido dibujar una fábula moral. No se restituye la justicia. Simplemente, se pone de manifiesto la tremenda vulnerabilidad del ser humano. Al final, todos naufragamos en el mismo infortunio.