Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris malaltia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris malaltia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de juliol del 2025

Vides que no són la meva, d'Emmanuel Carrère

llibre esplèndid. La vida, la mort..i el dret...

impacta des del començament i fins i tot les pàgines més tècniques es fan llegir.

Sabia que Carrère era un autor de culte i he entès perquè.

Ja ho saps que està basat en la realitat però quan a Internet trobes tots els personatges impressiona





https://www.youtube.com/watch?v=oGctS8ZVZu0&t=2s

https://www.youtube.com/watch?v=ubOhTNTu-lY

Vides que no són la meva - Carrère, Emmanuel - 978-84-339-2633-3 - Editorial Anagrama https://share.google/o316OIKvsEF2LGhLvd'


Un llibre sobre la vida i la mort, la malaltia, la pobresa extrema, la justícia i, per damunt de tot, sobre l’amor.

L’any 2004, Emmanuel Carrère i la seva dona Hélène viatjaven a Sri Lanka amb la intenció de salvar una relació que semblava a punt de fracassar. Quan el tsunami de l’oceà Índic va devastar tota la costa del sud-est asiàtic, es van trobar enmig de la tasca dolorosa i traumàtica d’acompanyar una jove parella de compatriotes que buscaven el cos de la seva filla de quatre anys.

Uns mesos més tard, encara van haver de fer front a una altra història amarga que ja reverberava durant els dies que van passar de vacances: la del càncer que acabaria amb la mort de la Juliette, la germana de l’Hélène. I a l’epicentre de la història encara hi apareixeran les converses que Carrère va mantenir amb l’Étienne, jutge i excompany de feina de la Juliette, amb qui havien arribat a travar una relació molt íntima arran de la malaltia que compartien, i que són una lliçó moral i sentimental sobre la nostra manera de relacionar-nos quan sembla que tot s’ensorra.

Així ho presentava el mateix Carrère a l’edició francesa del llibre: «Amb pocs mesos de diferència, la vida em va fer ser testimoni dels dos fets que més m’espanten del món: la mort d’una nena per als seus pares, la d’una dona jove per a les seves filles i el seu marit. [...] Aquest llibre tracta sobre la vida i la mort, la malaltia, la pobresa extrema, la justícia i, sobretot, l’amor. Tot el que s’hi explica és cert».



dilluns, 18 de setembre del 2023

Des de dins, de Martin Amis

Una cosa: la Marta em recomana vivament el llibre i em diu que m'agradarà molt. Faig una primera lectura i al cap d'unes setanta pàgines em cansa i el deixo. Sis mesos després el reemprenc i em sembla un dels llibres més sensacionals que mai hagi llegit!




https://valenciaplaza.com/des-de-dins-de-martin-amis-una-mirada-magistral-i-agraida-a-la-vida


https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/vida-martin-amis-novel-lada-martin-amis-des-de-dins-anagrama_1_4220625.html



dijous, 3 de març del 2022

El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes, de Tatiana Tibuleac

Molt bo, una història corprenedora, una relació materno-filial impressionant, la perspectiva  narrativa del fill malalt mental que et sacseja. Un gir de guió molt bo, desvetllat com tants cops a la contraportada. Editors, per què no deixeu que els autors ens sorprenguin en el moment que ells ho han decidit? La narració està feta de ganxos i de giragonses, no  hi interferiu!



La novela cuestiona qué es ser madre fuera de los estereotipos

Amor, odio y piedad en una novela que cuestiona lo que es ser madre fuera de los estereotipos. Tibuleac, que además, es periodista, señaló en una entrevista con Efe el pasado marzo que el hecho de haber informado durante años de asuntos sociales visitando lugares, como los orfanatos, «que nadie querría conocer » le influyó mucho para construir la novela.
«Todo el mundo cree que la novela está relacionada de alguna forma con mi relación con mi madre y no lo es, en absoluto. De hecho, no tengo claro la razón por la que lo escribí; es un libro que sucedió, que tuvo lugar», decía.
Y recordó cómo lo escribió en dos meses, sin volver a revisar el texto: «Me sentaba por la mañana, sin moverme, sin comer, como si estuviera abducida». Aunque reconoció que el libro sí tenía algo que ver con el hecho de que ella misma, como madre, se preguntaba en muchas ocasiones si era «una buena madre».
https://efeminista.com/novela-relacion-madre-hijo-ojos-verdes-verano/

dimecres, 9 de setembre del 2020

Alabama Monroe, de Felix Van Groeningen

Una parella belga, un granger hippie, una tatuadora, una nena amb càncer, moments bonics en un guió interessant. Totes les crítiques parlen de la seva meravellosa banda sonora però és que el country i jo...




Hay convicción y fuerza en los actores y buena mano ejecutora en Van Groeningen, también una banda sonora carismática, pero todo puesto al servicio de una falsa trascendencia El País

Nacida de una obra de teatro (escrita, producida e interpretada por Johan Heldenbergh, protagonista del flm) que brotó como airada respuesta a un hecho político (el veto de la Administración de George W. Bush a la investigación con células madre), 'Alabama Monroe' propone un choque constante en su trama, discurso y forma. Así, Didier y Elise (una luminosa Veerle Baetens), la pareja que vive un drama familiar que nos recuerda al de 'Declaración de guerra' (Valérie Donzelli, 2011), no pueden ser más diferentes: agnóstico y reservado él; sensibilísima, soñadora y tatuada ella.https://www.fotogramas.es/peliculas-criticas/a525004/alabama-monroe/