Martí58: de juliol 2023

dijous, 27 de juliol del 2023

No robaràs, de Josep Girós

(…)No és fins tres anys després que tots tres tornen a viure junts, com si res no hagués passat, però “no se’n surten”, “l’anormalitat esdevé norma”, “el nen sembla viure en una realitat a part” i el matrimoni “la seva pròpia penitència”, i, una nit, a la fi, “el pare explica al fill que és adoptat, però silencia el robatori. A poc a poc, el fill es fa gran i es casa, i mentrestant els seus pares es van deteriorant, ell físicament —afectat també d’una depressió amb brots psicòtics que el porta a intentar de nou el suïcidi— i ella cognitivament, fins al punt d’haver de ser ingressats en una residència. En buidar el pis, el fill troba els documents de la seva adopció i, davant de les irregularitats que hi veu, a través d’un advocat comença a buscar la seva mare biològica sense comptar que toparà amb tota mena d’esculls burocràtics. https://elpais.com/quadern/2023-01-21/no-robaras-de-josep-giros-el-supervivent-immobil.html

diumenge, 16 de juliol del 2023

Viaje per mar con Don Quijote, de Thomas Mann

"Thomas Mann viaja por primera vez a Estados Unidos en 1934 con su mujer, Katia. A bordo del transatlántico Volendam, que los llevará hasta Nueva York, Mann escoge el Quijote como su lectura de viaje.
Viaje por mar con Don Quijote es un texto en el que se mezclan inteligentes y certeras observaciones sobre la novela de Cervantes con comentarios sobre la vida cotidiana en el barco. Escrito en formato de diario personal entre el 19 y el 29 de mayo de 1934, Mann aprovecha los motivos cervantinos de la locura, el idealismo y el humor para desarrollar unas muy interesantes reflexiones sobre la situación de preguerra que se estaba empezando a gestar en su Alemania natal."https://www.navonaed.com/libro/viaje-por-mar-con-don-quijote_147775/

Jaume Plensa, poesia del silenci

Hi vaig amb totes les prevencions. En Plensa massa conegut, massa reconegut. Quedo amb la boca oberta. Cada peça et convida a aturar-t’hi, a mirar-la, a respirar-la quasi… A donar-li la volta, a buscar-li els detalls.

L’exposició a La Pedrera, que abasta la seva producció des del 1990 fins avui, destaca alguns aspectes clau de l’obra de Plensa com a escultor i s’articula a l’entorn de les relacions entre l’univers creatiu de l’artista i la lletra com element constitutiu de la seva obra.

Aquesta relació de Plensa amb la literatura, i especialment amb la poesia, és el fil conductor d’aquesta mostra, en la qual també hi són presents altres temàtiques recurrents en la seva trajectòria com el silenci, el somni, la música i la família.

Per a l’artista cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures. Tal com explica «una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a d'altres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament. És una mica la idea de la pedra fundacional, al voltant de la qual es construeix el temple, després la ciutat, el país, el continent i l'univers». https://www.lapedrera.com/ca/agenda-activitats-barcelona/exposicio/jaume-plensa-poesia-del-silenci

Josep Ma Cortina a Núvol i a fons: (…) Simplicitat, manca d’originalitat, excessiva comercialitat, oportunisme són només alguns dels «amables» adjectius que he pogut llegir darrerament aplicats a l’artista i a la seva obra. El seu recent muntatge operístic ha sigut objecte també de comentaris molt àcids, per no dir agressius.

Pot agradar més o menys el seu estil i la seva personalitat, però no es pot menysprear una obra intel·ligent i imaginativa, centrada en la naturalesa humana i la relació de l’individu amb el seu entorn, amb un enfocament minimalista i una forta component poètica, que fa arribar sense elitismes l’escultura artística a àmplies capes d’espectadors; i que han convertit Plensa en un dels artistes plàstics espanyols més reconeguts en el panorama internacional.

Crec que aquesta exposició servirà perquè a la seva terra, en la que com diu l’adagi costa molt ser profeta, es confirmin els seus valors i es faci realitat el desig de Plensa quan diu que aspira a «que l’art sigui un vincle comú que ens uneixi a través de la bellesa». https://www.nuvol.com/art/poesia-del-silenci-jaume-plensa-a-la-pedrera-314916

L'esqueix de carn, de Phillippe Lançon

De lo milloret que he llegit en els últims temps. Autoficció de nou. Dur pel tema i totxo per l'extensió. Però esplèndid en la literatura i la reflexió. Un dels periodistes sobrevivents a l'atemptat del Charlie Hebdo parla, des de la seva experiència hospitalària, sobre el dolor, la malaltia, les relacions humanes, l'art i la literatura.... I molt ben escrit...

La vida de Philippe Lançon va canviar el 7 de gener de 2015 quan va ser ferit en l’atemptat islamista contra la revista Charlie Hebdo. Dotze companys i amics hi van morir. El món sencer va quedar commocionat. Parafrasejant l’autor, L’esqueix de carn és la història d’un home que va ser víctima d’un atac, que va passar nou mesos a l’hospital i que narra, amb tota la precisió i tota la lleugeresa possible, com aquest atac ha canviat la seva vida i la vida dels altres al seu voltant, els seus sentiments, les seves sensacions, la seva memòria, el seu cos i la seva percepció del cos, la seva forma de respirar i d’escriure. El resultat és un llibre lluminós, profund, amb un estil captivador. Poques vegades tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en una història tan personal i alhora tan carregada d’esperança i de vida. Premi Femina, Premi Especial Renaudot, Premi Roger-Caillois, Premi de l’Acadèmia de Medicina, Premi de novel·la News i Premi dels Premis Literaris. Millor Llibre de l’Any per a Lire. https://lafinestralectora.cat/lesqueix-de-carn/

Tot i que el llibre té un estil força pulcre i a estones poètic, Philippe Lançon no és escriptor, i potser això és nota, sobretot en els ritmes. Els primers capítols, amb l’atemptat i les primeres reaccions (les del propi autor i les dels seus propers) es llegeixen fins i tot de manera febril. Un no pot deixar el llibre. Però després, sens dubte perquè va ser així en realitat, els temps s’allarguen, es fan lents. L’autor, reclòs a l’habitació d’hospital, incomunicat perquè no pot parlar i amb prou feines moure’s, destaca la més ínfima reacció, el més petit comentari, qualsevol expressió dels que el visiten i estan al seu voltant. https://www.llegir.cat/2019/11/lesqueix-de-carn-philippe-lancon/

dissabte, 15 de juliol del 2023

Nessun dorma, d’Eu Manzanares

Al començament m’hi adormo una mica. Després hi ha un bon gir de guió, que inclou la comicitat i s’agraeix, i la trama s’encamina capa una interessant reflexió sobre el paper del teatre com a eina dde denúncia social.

Anys cinquanta. Una dona d’un barri humil de la perifèria de Barcelona surt de casa amb un cistell. Després d’un parell d’hores de camí, entra a uns laboratoris de la zona alta de la ciutat, on escoltarà música clàssica i àries operístiques mentre fa la seva “donació voluntària”. Hores més tard, a casa, saltaran d’alegria en veure-la arribar amb el cistell ple de menjar. De les ferides als braços, no en parlaran. I, així, aniran creixent i vivint en la precarietat, però amb gratitud per tenir un plat a taula. https://www.teatrebarcelona.com/espectacle/nessun-dorma

https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20230630/eu-manzanares-nessun-dorma-opera-reivindicacion-social-89322599

https://youtu.be/gt5hCMv2cMg

La venjança de les 'kellys': https://www.ara.cat/cultura/teatre/venjanca-kellys_1_4754653.html

dijous, 13 de juliol del 2023

El viatge de la humanitat, d'Oded Galor

Després de milers d’anys d’estancament, el progrés (econòmic) només apareix en els dos últims segles. Malthus: la trampa de la pobresa: el creixement demogràfic > nivells de mera subsistència. Com se’n va sortir el món?

Doncs gràcies a la transició demogràfica que s'ha produït primer en els països beneficiats pels factors geogràfics, culturals, institucionals i de composició de la població...

https://docs.google.com/presentation/d/10VaWsNhwjK0KLZm3CsEfRfU1IHHKT2seC9yaMoT_ve4/edit?usp=sharing

Durante mucho tiempo se ha creído que la prosperidad del ser humano había aumentado gradualmente en el transcurso de la historia. Sin embargo, se trata de una distorsión, porque este avance no se tradujo en absoluto en mejoras en la calidad de vida. ¿Por qué el ser humano vivió estancado la mayor parte de su existencia? ¿Qué encendió la mecha de la enorme transformación de nuestros niveles de vida hace tan solo doscientos años? ¿Y por qué ese progreso ha derivado en una brecha de desigualdad tan grande en el mundo?

A partir de estas tres cuestiones fundamentales, el eminente economista y pensador israelí Oded Galor desvela en esta fascinante y reveladora narración las claves para entender dos de los grandes misterios de la evolución de la humanidad: el progreso y la desigualdad. Al rastrear nuestra trayectoria y sustraer las influencias más evidentes, Galor llega a la explicación última de las causas de este desequilibrio y nos descubre el papel esencial que han tenido la diversidad genética y la riqueza geográfica en nuestro desarrollo que sigue perpetuándose hoy en día.

Una perspectiva innovadora que hace que nos replanteemos la comprensión de nuestra historia para encarar el futuro con una mirada esperanzadora, que debe pasar por la educación, la tolerancia y una mayor igualdad de género, y que contiene las claves no solo de la prosperidad de nuestra especie, sino de nuestra supervivencia. https://www.planetadelibros.com/libro-el-viaje-de-la-humanidad/346982

diumenge, 9 de juliol del 2023

El subhastador, de Joan Samson

Me’l llegeixo perquè en sento la recomanació a la ràdio i em ve de gust una lectura de pura ficció. I respon força a les expectatives.

Els Moore viuen a Harlowe, un petit poble de grangers a New Hampshire. En aquesta localitat tranquil·la i tradicional aterra Perly Dunsmore, un foraster carismàtic decidit a organitzar subhastes benèfiques amb les donacions dels veïns. A canvi, invertirà els guanys a posar més agents de policia i millorar la seguretat del poble. Al principi la família Moore ho acceptarà de bon grat, però de mica en mica aniran apareixent tibantors i desconfiances entre els habitants de Harlowe, que veuran com el dia a dia se’ls omple d’una tensió cada cop més difícil de sostenir. Joan Samson denuncia amb cruesa i contundència la manera com l’especulació devasta i perverteix el món rural. https://editorialmalesherbes.com/cataleg/el-subhastador