dimarts, 27 d’octubre de 2009

Alcorcón

Copa-Lliga-Champions i Alcorcón

Jardí d'hivern


De nou la Zgustova em porta a Praga. La història d'una noia és la història d'un país. Vivint un amor-desamor poc definit entre dos personatges ( el músic artista violoncelista allunyat del món i el militant comunista pràctic i realista) ens passegem per l'estalinisme, la primavera de Praga i la revolució de vellut. No em sembla especialment brillant però té el seu interès.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Moon

Un home sol a la cara oculta de la Lluna en una base que es dedica l'extracció d'heli per enviar a la Terra. L'única companyia és el seu ordinador-robot. Té un accident i es desperta sorprenentment... en una camilla i acompanyat, ... d'ell mateix. Una bona història de ciència-ficció, senzilla però ben feta. Una mica monòtona, com a molt. Força referències a 2001 en l'ambientació i en la reflexió filosòfica. M'ho passo bé. Per cert, una cagada: si és la cara oculta de la Lluna, com pot ser que en un moment es vegi la Terra? O m'he perdut alguna cosa

dilluns, 19 d’octubre de 2009

El mapa dels sorolls de Tokio


Sergi López venent vi a Tokio i enrollant-se amb la noia que l'ha de matar perquè la seva ex-nòvia s'ha fet l'harakiri. Explicat així quina xorrada, no? A mi m'agrada. Em sembla plena de poesia i de sensibilitat, d'una estètica detallista que no enfarfega i d'un excel·lent savoir-faire cinematogràfic. I la japonesa, guapíssima.

ja sé que no ha tingut gaire bones crítiques, però:

Sin embargo, no funciona. O no como anteriores trabajos de la directora.Los problemas empiezan por el guión. Todas las películas, sin excepción (a un lado 'Elegy', escrita por otras manos), de Isabel Coixet están perfectamente escritas. Improbables o no, las tramas avanzan gracias a una escritura capaz de dosificar evocación y drama en dosis justas. Coixet, antes que nada, es lectora. Y se nota. Nada de eso ocurre ahora. Esta vez, el improbable amor entre una asesina a sueldo (Rinko Kikuchi) y un español aficionado al vino (Sergi López) se pierde en un ritual de frases demasiado afectadas para la emoción, demasiado esquemáticas para la tristeza.


i aquí 4 minuts amb la Coixet que parla de la peli:

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Agora

ens ho passem bé veient l'última "peli" de l'Amenábar. Són molts temes interessants: ciència i dona, ciència i religió, religió i política, Roma i Egipte, Roma i cristianisme, ... No se'ns fa gens pesada tot i que jo li critico el simplisme i l'exageració dels grans moviments de masses. Però en les escenes més íntimes, en les distàncies curtes, guanya molt.
I per cert hi retrobo un tema científic que no he entès mai: la trajectòria dels cossos llançats des d'un vehicle en moviment. (quines coses em preocupen de vegades a mi!) Hauré de consultar-ho amb algun Casanova

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Palabras desde el limbo


Per compensar la meva desatenció recomano aquí el blog inútilment deliciós del meu amic Jorge Larrosa; des d'allà tindreu accés al programa Palabras desde el limbo de Radio Contrabanda. Quin plaer la intel·ligència!

http://palabrasdesdeellimbo.contrabanda.org/

el Puig Rodó


El recordava ventós, pelat i desolat, amb una vista fantàstica sobre mig Catalunya. Ara és un pinaret per on corren els boletaires. Costa trobar una racó amb una mica de pèrspectives. La carretera de Montjoia és tancada amb una cadena i em perdo.

El Crist de 200.000 braços


el testimoni de Bartra sobre el camp de concentració d'Argelers l'any 39. Un lirisme profund i un llenguatge exquisit. Excel·lent.

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Testament a Praga


No l'havia llegit i me l'he empassat en dos dies. I ha estat un flash-back als temes del final del franquisme i de la transició (que vaig viure de molt jovenet però que van formar part del meu primer background polític (quantes parauletes angleses avui!)): la invasió de Txecoslovàquia, l'eurocomunisme... I el testimoni de la lluita obrera a pagès per part del pare de la Pàmies és també interessant. Bé, m'ho he passat bé, no podia ser d'altra manera...