Per què ser feliç quan podries ser normal?, de Jeanette Winterson

No m'havia agradat Frankisstein però aquestes memòries de la Jeanette Winterson dibuixen un personatge  molt interessant i una peripècia vital que enganxa. I que va in crescendo amb la història de com una dona feta i dreta, escriptora d'èxit, es veu dominada i obstaculitzada en el seu progrés vital pel fet de l'adopció i per la necessitat de resoldre'l i enrendre'l: una cosa que sempre se m'ha fet llunyana i difícil de comprendre i  que, en aquest llibre m'ha colpit.

Quan la jove Jeanette Winterson va confessar a la seva mare adoptiva que s’havia enamorat d’una noia va rebre una resposta que la marcaria per sempre més: «Per què ser feliç quan podries ser normal?». Aquesta és la història d’una dona que no es rendeix. La història d’un esperit lliure que es va refugiar en els llibres i en la recerca de l’afecte per sobreviure en un món que no acceptava la seva manera de viure.
https://periscopi.cat/llibre/astrolabi/per-que-ser-felic

Per què ser feliç quan podries ser normal? (Why be Happy if you could be normal?), de Jeanette Winterson, publicat per Edicions del Periscopi, en traducció de Dolors Udina, és un d’aquests (beneïts) llibres als quals qualsevol intent (maldestre) de qualificació o de catalogació li resultaria perjudicial.

Perjudicial perquè, per força, en voler-lo encaixar, en forçar-ne l’encaix, l’enxiquiria.

https://racodelaparaula.cat/2021/10/11/per-que-ser-felic-jeanette-winterson/#ixzz7GoUbx2ob

Adolescencia en Barcelona, de Laura Freixas

 Clar, m'ho passo bomba, passejant pel carrer Balmes, el Liceu Francès, la facultat de Dret... El meu món dels anys 70. I la Laura escriu bé. I aquesta coberta és brutal!

Després la truco i parlo amb ella. Em fa gràcia

Burguesía catalana e inmigrantes castellanos; la adoración de Francia y lo francés; una educación bajo el lema «Tenéis que ser señoras»; la universidad en la época de la muerte de Franco y la revolución sexual? Con Adolescencia en Barcelona hacia 1970 Laura Freixas hace un relato irónicamente ingenuo, que oscila entre la memoria y la confesión, y que trasciende lo personal para convertirse en espejo de la realidad y el deseo de toda una generación.

https://www.laie.es/es/libro/adolescencia-en-barcelona-hacia-1970/9788423339662/738397

Va, un trosset:

 https://www.laurafreixas.com/extractos/De_Adolescencia.pdf

Zipper i el seu pare, de Joseph Roth

Publicada el 1928 és una bona mostra del talent de Joseph Roth en l'art narratiu i el dibuix de personatges. En Zipper pare és un home que somia amb una posició que no té i que paga els seus fracassos amb els fills, sobretot amb l'Arnold, de qui espera un futur brillant i una vida plena de triomfs. La realitat, però, distarà molt d'aquestes esperances i el resultat serà una relació plena de desavinences i retrets.

https://www.nollegiu.com/cat/libro/zipper-i-el-seu-pare_54341

Les descripcions de les tardes als cafès —els mateixos que freqüentava Roth— mostren l’ambient cultural dels anys vint, ple d’artistes, escriptors, músics i curiosos com l’Arnold. Quan el jove s’enamora, la seva vida esclata: deixa el seu lloc de funcionari que tant d’esforç li va costar al seu pare, ho abandona tot i persegueix Erna Wilder, una actriu de teatre que acabarà fent el salt al cinema. A partir d’aleshores comença el seu calvari: la dona necessita veure’l patir i l’utilitza. Finalment, es refugia a l’únic que li queda: la música, una afició d’infantesa, promocionada pel seu pare. Només la música li permetrà ser feliç.

https://www.nuvol.com/llibres/la-forca-del-desti-a-obra-de-j-roth-178577

Bajo los cielos de Alice, Anette (Filmin desembre 21

En la década de 1950, Alice deja las montañas y la soleada Suiza por las vibrantes costas de Beirut, en el Líbano. No sabe que allí se enamorará perdidamente de Joseph, un excéntrico astrofísico que quiere lanzar al país a la carrera espacial. Alice pronto encaja entre su grupo de amigos y familiares, pero tras años de felicidad, la amenaza de la guerra se cierne sobre este particular Jardín del Edén que han construído juntos.

https://www.filmin.es/pelicula/bajo-los-cielos-del-libano

La trama se sitúa en Los Ángeles, en la actualidad. Henry es un monologuista cómico de humor incisivo. Ann, una cantante de renombre internacional. Centro de todas las miradas, juntos forman una pareja feliz rodeada de glamour. El nacimiento de su primogénita, Annette, una niña misteriosa con un destino excepcional, les cambiará la vida. https://www.filmin.es/pelicula/annette

Ahir, d’Agota Kristof

 Doncs, mira resulta que ja me l'havia llegit i no me'n recordava. Fins al final. I res. 

En Sandor és un exiliat solitari i gairebé sense amics. Els dissabtes va a casa de la Yolande: «Ella cuina i jo porto el vi. No hi ha amor entre nosaltres». En Sandor no sap si treballa per viure o viu per treballar i, el poc temps lliure que li queda, el passa escrivint i somiant en una altra vida, la d'un gran escriptor. I també pensa en la Line, la dona perfecta. Un matí, a l'autobús que el porta a la feina, apareix la Line en carn i ossos; no la seva invenció idealitzada, sinó la de debò, que torna com un fantasma de la infantesa. Ahir és un conte de fades sòrdid, en què la prosa seca i austera d'Agota Kristof és el vehicle per a la fragilitat d'uns anhels més propers al somni que a la realitat.https://www.grup62.cat/llibre-ahir/108001

La senyora Agota escriu una novel·la on el protagonista, Sandor Lester, de petit assassina els pares, o almenys això es pensa i fuig desesperat. Ja de gran i a l’exili, té un treball alienant, obscur i despersonalitzat, està enamorat d’un impossible i aplica aquella teoria tan nostrada de: “qui dia passa, any empeny”, per acabar tenint una vida normal i corrent amb dona, no la impossible, fills…https://directe.larepublica.cat/canal/article/15288/ahir-dagota-kristof-15288

Maleeixo el riu del temps, de Pers Petterson

Potser bato el rècord de deixar un llibre estant a prop del final. Potser no es culpa del llibre. No em diu res.

Un home de trenta-set anys agafa el ferri per reunir-se amb la seva mare malalta. La casa on comparteixen uns dies intensos de tardor és la mateixa on estiuejaven abans. Amors incondicionals i somnis d’una vida millor han estat emportats pel riu dels anys; queda, forta com una resclosa, la relació entre una mare vital i el seu fill vulnerable, turmentat i seduït pel Temps. Aquesta és la sisena novel·la de Per Petterson i la primera que se li tradueix al català.

https://clubeditor.cat/llibres/maleeixo-el-riu-del-temps/

Las golondrinas de Kabul, El regreso, la sombra del actor, (Filmin novembre 21)

 

Verano de 1998. Kabul es una ciudad en ruinas ocupada por los Talibanes. Mohsen y Zunaira son dos jóvenes que se han enamorado pese a vivir en un entorno repleto de violencia y miseria. Aunque van sobreviviendo día a día, un acto irresponsable de Mohsen cambiará sus vidas para siempre. https://www.filmin.es/pelicula/las-golondrinas-de-kabul

La vida de dos hermanos se ve sacudida de pronto por la aparición de su padre, que sólo recuerdan por una vieja fotografía de hace 10 años. Los niños encuentran respuesta a todas sus preguntas en una remota y desolada isla a la que viajan con él y donde su vida se verá transformada por completo. La agreste belleza de los lagos y bosques del norte de Rusia añade una peculiar dimensión a este revelador drama humano. https://www.filmin.es/pelicula/el-regreso

Inglaterra, II Guerra Mundial (1939-1945). Un decadente actor shakesperiano y su ayudante mantienen una extraña relación que oscila entre la devoción y el resentimiento. El actor, entregado en cuerpo y alma a su profesión, vive obsesionado por mantener en pie su compañía pese a todas las dificultades. Su ayudante, que es también un apasionado del teatro, vive a merced de las delirantes exigencias del actor. Los bombardeos alemanes contra Inglaterra sirven de telón de fondo a esta historia. https://www.filmin.es/pelicula/la-sombra-del-actor-the-dresser

L’altra banda de la muntanya, de Minaa Salami

Molt suggerent, m’interessa molt. Però penso que els camins que descriu cap al futur són massa metafòrics. Ens diu com són, com han de ser, (trencadors, contraculturals, empoderadors, emotius, poètics, alegres, globals…) però no ens diu on s’agafen aquests camins, ni ens facilita la brúixola… Sí, ho sento: volem receptes, ja n’estem farts de preguntes.

 

Si durant segles només l’imperialisme i el patriarcat occidental ens han explicat el món, quantes formes valuoses i necessàries d’entendre’l ens han amagat? Què hi ha més enllà del racisme i el masclisme eurocèntric que ha colonitzat i dominat el planeta? Quin coneixement hi ha a l’altra banda de la muntanya? L’autora del premiat blog MsAfropolitan, Minna Salami, obre aquests interrogants en aquest llibre inspirador que explora qüestions centrals de la nostra societat com ara el feminisme, l’empoderament, el racisme o la descolonització, a més de l’art, la filosofia, la sexualitat, la mitologia africana o la cultura popular.k

El resultat és un mosaic d’assajos escrits amb la naturalitat d’una narradora d’històries. Una nova i potent veu literària que ens ofereix una alenada d’esperança en un món en crisi, a partir del diàleg entre la saviesa de les cultures ancestrals i els moviments emancipadors contemporanis. https://sembrallibres.com/llibres/laltra-banda-de-la-muntanya/

https://youtu.be/dnoUtxjD1Bo

Un amor al alba, d'Élisabeth Barillé

Anna Ajmàtova i Amedeo Modigliani que coincideixen a París. Un amor ocult, un amor etern...

...De aquel encuentro fortuito y definitivo surge Un amor al alba: un fabuloso recorrido por las biografías de dos de los personajes más fascinantes del siglo XX y por el París de principios de ese siglo, lugar de reinvención, propiciadora y mítica capital de la tentación.http://www.editorialperiferica.com/?s=catalogo&l=267

L'imperi del dolor, de Patrick Radden Keefe

"llibre esplèndid sobre la crisi dels opioides als USA i la nissaga, els Sackler, que en va ser responsable. Les farmacèutiques, els metges, els jutges, les institucions, els artistes… Noms i cogoms per al #capitalisme salvatge #pensoenlarcadi"

En aquesta obra, Keefe, l’escriptor informat, passa factura a les tres generacions que conformen el clan Sackler, conegut per les seves contribucions filantròpiques a museus i a institucions acadèmiques. Ara bé, darrere d’aquesta solidaritat magnànima i darrere d’aquest nom de prestigi, s’hi amaga un cas d’avarícia compulsiva i corrupció encoberta pel sistema mèdic, que ha arruïnat la vida de milers de persones.
Amb moltes fonts al darrere i amb una prosa cristal·lina que sembla posar transparència i llum a tant secretisme empresarial, Keefe responsabilitza a aquesta família aparentment honrada d’haver provocat una crisi social sense precedents als Estats Units a través de l’OxyContin, l’analgèsic supervendes comercialitzat expansivament per Purdue Pharma, la principal empresa dels Sackler.

(...)

https://www.nuvol.com/llibres/setembre-el-dolor-es-imperi-mes-ric-damerica-200466

Eleni i El paso suspendido de la cigüeña, de Theo Angelopoulos

1919. Tras la entrada del Ejército Rojo en Odessa, los griegos allí refugiados vuelven a su país. Es el principio del amor entre Alexis y Eleni. Aunque se criaron juntos, su amor molesta al padre de Alexis, que se siente sólo tras morir su esposa y desearía casarse con Eleni. https://www.filmin.es/pelicula/eleni

El periodista Alexandre (Gregory Patrikareas) viaja hasta la “Sala de espera”, al norte de Grecia en la frontera con Albania, donde refugiados de diferentes países esperan un permiso para regresar a su país y abandonar ese lugar. El periodista y su equipo de televisión van a filmar la vida de toda esa gente y, casualmente, creen reconocer entre la multitud a un político griego desaparecido años atrás de forma misteriosa.  https://www.filmin.es/pelicula/el-paso-suspendido-de-la-ciguena?origin=searcher&origin-type=primary

Amb Poblet al cap i al cor: El Pare Bernat Morgades i el seu temps (1911-1963), de Joan B. Culla

Me'l regala la Marta i el meu escepticisme inicial degut a la coberta i al títol absolutament inapropiats és vençuit ràpidament per l'interès de la història que desconeixia. Un monjo perseguit i expulsat de Poblet fins a l'exili per l'integrisme cistercenc i la jerarquia del nacional catolicisme. 

Saquejat i abandonat el 1835, el monestir de Poblet recuperà la vida monàstica el 1940 amb l’arribada, sota els auspicis del franquisme, de quatre cistercencs italians. Pocs mesos després s’hi afegia la primera vocació catalana en més d’un segle, el sacerdot espluguí Bernat Morgades i Òdena que, durant la dècada següent, esdevingué el puntal de la represa tant espiritual com material del cenobi pobletà.

El 1950, però, un cúmul de raons eclesiàstiques i ideològiques que aquest llibre analitza amb detall comportaren la desgràcia del pare Morgades, que fou foragitat de Poblet, desterrat a França i condemnat a un exili difícil de comprendre que esdevindria una cruel cadena perpètua. El cas Morgades il·lumina des d’un angle fins ara desconegut les relacions entre Església i dictadura, entre catolicisme i catalanisme, des de la Guerra Civil fins als primers anys 1960.  

https://www.grup62.cat/llibre-amb-poblet-al-cap-i-al-cor/334336

Al volum, s’hi entrellacen noms, llocs i situacions que ofereixen una interessant mirada respecte al biografiat: els seus estudis al convent urgellenc de Sant Bartomeu dels Paüls de Bellpuig, el monestir nord-català de Sant Miquel de Cuixà, el francès de Lérins i altres; les col·laboracions amb el democristià Miquel Coll i Alentorn, amb mossèn Ramon Muntanyola i el Partit Nacionalista Basc durant la guerra; la seva coneixença amb el violoncel·lista Pau Casals i l’exconseller Ventura Gassol durant els concerts del bicentenari de la mort de Johann Sebastian Bach que tenien lloc a Prada de Conflent; les cartes que s’envià amb l’escriptor i polític montblanquí Josep Maria Poblet o amb el filòleg mallorquí Francesc de Borja Moll i, és clar, l’amistat de Morgades amb l’emprenedor Lluís Carulla, home clau en la seva biografia, qui procurà sempre pel benestar del seu amic eclesiàstic, i que, de fet, avui l’arxiu del Museu de la Vida Rural conserva diversos quaderns, esborranys i carpetes inèdites seves.
https://www.diaridetarragona.com/opinion/Amb-Poblet-al-cor-20211104-0013.html

Una vil.la a Florència , de Sommerset Maugham

Una noia que recull en el cotxe un violinista. Bé, una novel·leta per passar l'estona 

Des del balcó de l’espectacular vil·la florentina on passa una temporada, la jove i bonica vídua Mary Panton fa balanç de la seva situació: li arribaran, sens dubte, moltes ofertes de matri­moni, encara que el més assenyat seria triar l’afectuós i hono­rable Edgar Swift, destinat a un càrrec de responsabilitat a l’ambaixada de l’Índia.

Però, mentre espera a fer el pas, un gir del tot imprevist amenaça d’engegar-ho tot a rodar. Un simple acte de compas­sió, del tot irreflexiu, es converteix per a ella en un malson summament comprometedor, que posa en perill tots els seus plans.https://vienaedicions.com/book/una-villa-florencia

Una vida senzilla, This is England, Mediterráneo (Filmin octubre 21)

Una historia muy humana, tierna y conmovedora sobre la relación de toda una vida entre Roger, un productor de cine de mediana edad, y Ah Tao, la sirvienta que se ha ocupado de velar por Roger desde que era un niño y ha servido a su familia durante más de 60 años. Cuando a Ah Tao le llega la hora de jubilarse y sin ningún familiar que pueda hacerse cargo de ella, Roger decide que es el momento de devolver tantos años de servicio y se vuelca en ella como si se tratara de su propia madre.
https://www.filmin.es/pelicula/una-vida-sencilla

Verano de 1983. Comienzan las vacaciones. Shaun es un chico de 12 años que crece en un gris pueblo costero de Inglaterra. Su padre ha muerto recientemente en la Guerra de las Malvinas. Un día conoce a un grupo de Skinheads. Estos le acogen en su grupo, y a lo largo de sus vacaciones, Shaun descubrirá la felicidad entre amigos, fiestas y primeros amores, mientras toma como modelos de conducta a Woody, Milky y el resto de chicos. Pero al aparecer Combo, un skinhead mayor recién salido de prisión, abiertamente racista y violento, la unidad del grupo se rompe y la felicidad se acaba, arrojando a Shaun a un territorio inquietante, del que, para salir, tendrá que dar un salto, de la inocencia a la experiencia.   https://www.filmin.es/pelicula/this-is-england

 Durante la II Guerra Mundial, ocho soldados treintañeros tienen orden de desembarcar en una pequeña e insignificante isla griega con la misión de custodiarla con fines estratégicos hasta nuevas noticias. Los soldados llegan a la isla pero su nave se ha hundido y la radio se ha roto. La isla que en principio parecía desierta se muestra en realidad habitada por mujeres, ancianos y niños, y los ocho hombres, aislados y alejados del frente y de la realidad, empezarán a integrarse plenamente en la comunidad y a cumplir algunos de sus más ocultos deseos, olvidándose incluso, que son soldados y que están en guerra.   https://www.filmin.es/pelicula/mediterraneo

Milkman, d'Anna Burns

Interessant, però massa difícil. No m'ha caigut en el moment apropiat. 140 pàgina de 400, és haver perdut el temps?

El món d'ahir, d'Stefan Zweig

Què dir-ne? Una obra mestra!

El món d’ahir és un dels testimonis més commovedors i atractius del nostre passat recent, escrit a més amb el mestratge d’un europeu amarat de civilització i nostàlgic d’un món que es desintegrava a passos agegantats. Escriptor extraordinàriament popular i testimoni d’excepció dels canvis que van trasbalsar l’Europa del segle XX entre les dues guerres mundials, Zweig recorda, desposseït i en terra estranya—en unes circumstàncies personals d’insospitat dramatisme—, els moments cabdals de la seva vida, paral·lela al desmembrament d’aquella Europa central que es volia més lliure i segura, a recer de la bogeria i la tempesta. El resultat és un llibre fonamental, una de les millors obres de Zweig i referència inexcusable per entendre els deliris d’un segle devastador.https://www.quadernscrema.com/cataleg/el-mon-dahir/

S'agapo, de Renato Biaison

Molt apropiat per llegir a Creta. Contes de soldats italians abandonats de la mà de Déu durant la Segona Guerra Mundial.

película a Filmin :  https://www.filmin.es/pelicula/mediterraneo

El vincle més fort, de Kent Haruf

La veritat és que la manera d'explicar les coses de Haruf és esplèndida.  Aquests personatges com en Lyman de qui saps tan poc,  aquest narrador que parla a una segona persona  inexistent però tan real,  com aguanta el ritme abans dels accidents!... La trama per mi no té la força de la Trilogia... però continua sent boníssim

He retornat a Holt, he passejat pels carrers, he tret el cap per les finestres i he anat a la fira de bestiar més important del comtat. Holt és aquell indret imaginari creat per Kent Haruf per poder descriure i explicar la vida dels seus veïns i convidar-nos als lectors a ser un membre més de la comunitat.

El vincle més fort és la primera novel·la de Haruf i desprèn un to més aspre que les posteriors: Nosaltres en la nit i la Trilogia de Holt formada per Cançó de la plana, Capvespre i Benedicció. Aquí, a diferència dels altres llibres més corals, la protagonista indiscutible és l’Edith Goodnough, una dona de vuitanta anys que es recupera en un llit d’hospital mentre des de la porta estant un policia la vigila, (...) Una de les coses més boniques que em regala la literatura és la interconnexió del personatges, l’Edith té alguna cosa de la Mila de Solitud i també em recorda a la Mary De color de llet per la determinació. Mila, Mary i Edith tres dones allunyades geogràficament i tan properes en anhels de vida.
http://www.lespolsada.cat/index.php/lectures/113-2021/875-el-vincle-mes-fort

No us enganyaré: a mi m'han agradat més els tres llibres que conformen la trilogia que cito més amunt. Per què? No us puc donar una raó concreta, però potser en els altres hi ha més personatges, més diversitat... Aquí, tot és trist.

https://www.instagram.com/p/CQ1LlDDLYtV/?utm_source=ig_embed

Triilogia de Copenhaghue

Una dona que com una metralladora et va explicant la vida.  La Laia i la Marta diuen que és tan dur, però de fet només el final la seva història s'embolica en afers tèrbols. Bé. A mi em deixa una mica fred tot i que li reconec estil literari, una prosa que trenca i atrau.

Trilogia de Copenhaguen recull els tres llibres de memòries de Tove Ditlevsen, una de les veus més importants i singulars de la literatura danesa. Extraordinàriament honesta i vulnerable, pionera de l’inclassificable gènere confessional, l’escriptora explora temes com la família, el sexe, la maternitat, l’avortament, l’adicció i el fet de ser artista, dona i de classe obrera, i narra la tensió constant, de ben petita, entre la seva vocació d’escriptora i la seva condició de filla, parella, mare i, més tard, drogoaddicta. La primera part, Infantesa, ens presenta una nena rebel i tossuda, obsessionada per convertir-se en una gran poeta; a Joventut hi descriu les primeres experiències sexuals i professionals, i l’alliberament que li suposa independitzar-se de la família; i a Dependència, el llibre més devastador de la trilogia, ens narra els seus matrimonis —es va casar quatre vegades— i la seva baixada als inferns de la drogoaddicció. Per sobre de tot, però, Ditlevsen parla amb cruesa de la seva lluita per combatre les seves adiccions més profundes: l’acceptació dels altres, l’escriptura i l’amor. https://www.laltraeditorial.cat/llibre/trilogia-de-copenhaguen/

Mar obert, de Benjamin Myers

Molt bona recomanació d'en Bernat. Un llibre senzill, literàriament florit, alguns diuen que massa però m'agraden les metàfores, les comparacions i les descripcions una mica exagerades. Em sembla una història senzilla sense massa pretensions, potser poc original però molt agradable. Jo imagino tota l'estona la Katherine Hepburn en el personatge de la Dulcie. és que hi vaig veient molt la pel·lícula.

Malgrat la seva curta edat, en Robert Appleyard sap què li oferirà el futur: com tots els homes de la seva família, aviat enfilarà cada dia el camí que duu al fosc túnel d’una mina. La perspectiva de passar-hi la vida tancat, però, l’angoixa: el jove, fascinat per la natura, anhela la immensitat del mar. Així doncs, poc després de la Segona Guerra Mundial, emprèn un viatge a peu per explorar el país, en el transcurs del qual coneix la Dulcie Piper, una extravagant dona de mitjana edat que viu sola en una caseta vora el mar en un poblet pesquer de North Yorkshire. La dona el convida a sopar després d’una breu conversa, i la sobretaula esdevé una llarga estada que descobrirà a en Robert una vida completament nova—plena de plats suculents, banys al mar, migdiades al sol i poesia—arran de la qual la seva visió del món, fortament influïda pels pares, canviarà per sempre. Una novel·la extraordinàriament bella i colpidora sobre el poder de la literatura, l’amistat i les segones oportunitats que es presenten a la vida. https://www.quadernscrema.com/cataleg/mar-obert/

Los hermanos Ashkenazy, de Israel Yeshoshua Singer

Entre Tolstoi, els Buddenbrook i els Miserables... i El violinista en el tejado. L’ambientació històrica a la Polòn ia a cavall dels segles XX i XX m’agrada molt  i la trama que s’hi va desenvolupant m’aguanta despert tota l’estona. 

Però amb un nom  poc apropiat. Jo proposo El jueu de Lodz, o Vanitat.

Nacidos en Tódz, la capital de la industria textil polaca, los gemelos Ashkenazi, Simja y Yánkev, son tan opuestos como Caín y Abel. Simja, menudo, inteligente y calculador, está dispuesto a alcanzar la prosperidad a cualquier precio; Yánkev, apuesto y encantador aunque no tan astuto, es compasivo y tolerante. La llegada de la industrialización, el capitalismo y la lucha de clases a la ciudad terminará enfrentándolos, y las fuerzas del amor y la historia los separarán irremisiblemente. 

https://youtu.be/ZEMnRnorr_U

Lliçons d'una pandèmia, de Salvador Macip

 No és gens catastrofista, però de totes maneres, preparem-nos perquè vindran més pandèmies.

Els humans ens creiem els amos del planeta, però un simple virus ha aconseguit fer trontollar el nostre regnat. I això pot tornar a passar. ¿Què hem fet malament durant la pandèmia de la covid-19 i com hauríem d’organitzar-nos per respondre a la propera emergència que amenaci la salut de la humanitat? A través d’una lúcida anàlisi dels principals factors socials i científics d’aquesta crisi i amb les eines de la millor divulgació, l’autor ens ofereix les claus d’un necessari canvi de paradigma.

https://www.anagrama-ed.es/libro/nuevos-cuadernos-anagrama/llicons-d-una-pandemia/9788433916501/NCA_36

Filmin agost

Brett McBain, un granjero viudo de origen irlandés, vive con sus hijos en una zona pobre y desértica del Oeste americano. Ha preparado una fiesta de bienvenida para Jill, su futura esposa, que viene desde Nueva Orleáns. Pero cuando Jill llega se encuentra con que una banda de pistoleros los ha asesinado a todos.

Existe la teoría de que deberíamos nacer con una pequeña cantidad de alcohol en nuestra sangre, y que una ligera embriaguez abre nuestras mentes al mundo que nos rodea, disminuyendo nuestros problemas y aumentando nuestra creatividad. Animados por esa teoría, Martin y tres de sus amigos, todos ellos cansados profesores de secundaria, se embarcan en un experimento para mantener un nivel constante de intoxicación etílica a lo largo de su jornada laboral. Si Churchill ganó la II Guerra Mundial aturdido por el alcohol, ¿Quién sabe lo que unos pocos tragos podrían hacer por ellos y sus alumnos?

El Árbol de los Zuecos narra la dura vida de una comunidad de campesinos en el norte de Italia a finales del siglo XIX. Trabajaban las tierras de una granja de Lombardía. Todos sus bienes pertenecían al amo, que además se quedaba con dos tercios de la cosecha. En esta situación, cualquier acontecimiento se convertía en una gran fiesta: bodas, nacimientos y fiestas patronales, eran su única posibilidad de diversión, hasta que el amo puso fin a todo esto... comenzando así una época de maldad.  https://www.filmin.es/pelicula/el-arbol-de-los-zuecos?origin=searcher&origin-type=secondary

En las montañas de Afganistán, los niños pastores obedecen las reglas: controlar la manada y no frecuentar el sexo opuesto. Mientras que los niños están bromeando y se entrenan para alejar a los lobos, las chicas fuman a escondidas, juegan a casarse y se burlan de la pequeña Sediqa, considerada como maldita.   https://www.filmin.es/pelicula/wolf-and-sheep?origin=searcher&origin-type=primary

En 1985, tras un fallo del sistema eléctrico de la estación Salyut-7, que orbitaba la Tierra en piloto automático y sin tripulación, dos astronautas son enviados para acceder a la estación, reparar los sistemas eléctricos y regresar a la Tierra en una complicada y trepidante misión que se traslada a la pantalla mediante una dirección soberbia y un asombroso nivel técnico.  https://www.filmin.es/pelicula/salyut-7-heroes-en-el-espacio

A finales de la década de 1980, Qodrat, de 15 años, vive en las calles de Kabul y vende entradas de cine en el mercado negro. Es un gran fanático de Bollywood y se sueña despierto en algunas de sus escenas de películas favoritas. Un día, la policía lo lleva al orfanato soviético. Pero en Kabul la situación política está cambiando. Qodrat y todos los niños quieren defender su hogar.

https://www.filmin.es/pelicula/the-orphanage?origin=searcher&origin-type=primary

A finales de la década de 1980, Qodrat, de 15 años, vive en las calles de Kabul y vende entradas de cine en el mercado negro. Es un gran fanático de Bollywood y se sueña despierto en algunas de sus escenas de películas favoritas. Un día, la policía lo lleva al orfanato soviético. Pero en Kabul la situación política está cambiando. Qodrat y todos los niños quieren defender su hogar.   https://www.filmin.es/pelicula/wild-rose?origin=searcher&origin-type=primary

Alexander Maier es un director financiero como lo desearía cualquier empresa: es obediente, inteligente, rápido y tan perfeccionista que no encuentra tiempo para conciliar su atormentada vida personal. Cuando un nuevo CEO llega como su superior, Maier le acepta, pero rápidamente empieza a sospechar de él. Una ácida batalla entre los dos estalla llevando a la compañía a una fallida salida a bolsa con Maier como chivo expiatorio.

https://www.filmin.es/pelicula/temporada-de-caza

La casa dels noms, de Colm Toibin

La idea és bona, però em sobta un estil que no sembla l'apropiat per endinsar-se en el món de la mitologia. No m'entusiasma

Per emprendre una operació literària com la que ha realitzat Colm Tóibín (Irlanda, 1955) a La casa dels noms, s’ha de ser un insensat o bé s’ha de tenir molta confiança en el propi talent. Tenint en compte que parlem d’un autor amb una extensa i reconeguda obra, no hi ha dubte que ens trobem davant d’un cas d’audàcia i no d’inconsciència. Els riscos, tanmateix, hi són. https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/reescriptura-dels-tragics-grecs_1_3850825.amp.html?__twitter_impression=true

La força de la no violència, Judit Butler

La lluita no violenta és indissociable de la lluita contra les desigualtats socials.

La resposta a la violència del sistema  és interpretada com a violenta per l'Estat i els seus instruments: la legislació, la policia, els exèrcits...

La resposta no violenta ha de ser activa i pot ser agressiva...

Per Butler, l’agressivitat és inherent a la condició humana i el repte és canalitzar-la perquè sigui productiva en comptes de destructiva. Les tàctiques tradicionals de la no-violència no són passives, negar-se a obeir no és el mateix que quedar-se a casa i no fer res. 

https://www.nuvol.com/llibres/assaig/la-no-violencia-agressiva-de-judith-butler-105754

conferència de J Butler al CCCB

https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/letica-i-la-politica-de-la-no-violencia/228942

Silencio administrativo, de Sara Mesa

Llegit en una horeta, d'aquelles coses que cal no oblidar. La injustícia, la profunda injustícia és molt a prop.

Esta es una historia real. La de una mujer sin hogar, discapacitada y enferma que trata de solicitar la renta mínima a la que tiene derecho según los optimistas mensajes de la administración y los medios. Pero el laberinto burocrático que debe recorrer para ello, los escollos y trabas con que tropieza y la crueldad de un sistema que exige más a quien menos tiene desembocan en la desesperación. Mientras tanto, los ciudadanos se quedan con la impresión contraria: hay montones de prestaciones y ayudas para los más pobres. «Privilegiados.» «Caraduras.» «Vagos.» Los prejuicios se acumulan. Este es uno de los comienzos de la aporofobia: el odio al pobre.

https://www.anagrama-ed.es/libro/nuevos-cuadernos-anagrama/silencio-administrativo/9788433916273/NCA_14

El colibrí, de Sandro Veronesi

Un dels llibres que més m'ha agradat últimament. Un protagonista normal, castigat per les circumstàncies vitals, superant els problemes amb això que ara en diem resiliència. Una vida, una història narrada amb una perspectiva que va variant aamb alguns trets d'humor fins i tot.

 

Aquesta és la història d'en Marco Carrera, oftalmòleg italià tocat per la tragèdia, la nostàlgia i l'esperança. La seva vida es veu marcada per grans amors, pèrdues atroces i coincidències fatals que amenacen d'arrossegar-lo en un remolí cada cop més profund. Però en Marco persisteix i lluita per mantenir-se dret i entomar les cartes marcades que li brinda el destí.

El colibrí és una novel·la irònica, brillant i sensible, d'una bellesa absoluta. Sandro Veronesi es consagra com un dels narradors italians més hàbils i profunds dels últims temps i ens ofereix un personatge tan vívid i captivador que està destinat a acompanyar-nos de per vida.

https://periscopi.cat/llibre/antipoda/el-colibri

Una bellísima novela sobre el amor, la superación y el optimismo. Una lección de literatura y de vida merecedora del Premio Strega.

El colibrí es un pájaro menudo que tiene la capacidad de mantenerse en suspensión en el aire. A Marco Carrera, oftalmólogo que ejerce en Roma, de niño su madre lo llamaba colibrí por su escasa estatura. El problema de crecimiento se solucionó con inyecciones de hormonas, pero Marco ha continuado siendo un colibrí por su habilidad para seguir en el aire a pesar de las adversidades.

Un día lo visita en su consulta el psicoanalista de su mujer y, saltándose el secreto profesional, le advierte de que esta ha descubierto que sigue carteándose con un amor de juventud. No será el único conflicto al que tendrá que enfrentarse Marco: deberá cuidar de sus padres enfermos –él ingeniero, ella arquitecta–, que durante su infancia escenificaron una familia feliz que no lo era tanto; deberá tratar de reconciliarse con su hermano, que ahora vive en Estados Unidos, porque sobre ellos planea la sombra del final trágico de la hermana muchos años atrás, y también deberá hacerse cargo de su nieta cuando su hija, madre soltera, deje de poder hacerlo...

Toda una serie de infortunios y golpes del destino que Marco siempre sabrá cómo afrontar sin perder el ánimo... Esta es una novela sobre la vida y sus altibajos, sobre la resiliencia, la empatía y el amor. Siguiendo la capacidad ya demostrada en Caos calmo y Profecía para abordar el dolor y su superación, Sandro Veronesi nos ofrece una lección de literatura y de vitalismo. El resultado es una emocionante novela sobre la necesidad de mirar hacia el futuro con esperanza y vivir con intensidad hasta el final, sobre la importancia de mantenerse en alto como el colibrí.

https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/el-colibri/9788433980724/PN_1034

Cap al tard, de Tessa Hadley

M'ho passo bé. M'agraden les peripècies vitals d'aquestes dues parelles londinenques, aquests dos amics i amigues que intercanvien rols. la perspectiva dels seixanta anys, poc freqüent en la nopvel·lística que conec me'ls apropa és clar.

L’Alexandr, la Christine, en Zachary i la Lydia han estat amics des que es van conèixer fa trenta anys. Tots dos matrimonis han tingut una vida còmoda i harmònica fins que, un vespre d’estiu, la mort inesperada d’en Zach ho trasbalsa tot: han perdut el més fort i generós dels quatre, la peça clau que mantenia el fràgil equilibri de la seva amistat. La Lydia es trasllada a casa de l’Alex i la Christine per mirar de refer-se, però aquesta gran pèrdua, en comptes d’unir-los més, reobre velles ferides i fa ressorgir pors i rancúnies oblidades.

La novel·la ofereix perspectives diferents sobre l’amor romàntic entre homes i dones. Ens obliga a preguntar-nos si els homes són capaços d’admirar i reconèixer intel·lectualment les dones i si elles encara es defineixen massa per les atencions i projeccions masculines. Cap al tard també mostra dues aproximacions diferents a la masculinitat i a la feminitat. La Lydia és la femme fatale, romàntica i decadent; la Christine, que s’ha fet adulta amb la Lydia, és més pràctica i reflexiva, en certa manera també empesa per la promesa de l’amor dels homes. En Zach i l’Alex, amics íntims com les dues dones, són la cara i la creu de la masculinitat.

https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-cap-al-tard-de-tessa-hadley/

'Cap al tard' (Edicions de 1984), de Tessa Hadley, és una novel·la de trets generacionals i metropolitans amb preocupacions metafísiques https://www.nuvol.com/llibres/cap-al-tard-recomencar-186797

El otro lado de la esperanza / Haz lo que debas / Sole / Surge / Temporada de caza

 

Helsinki. El joven Khaled llega oculto en un barco de carga procedente de Siria. Mientras, un gris comercial llamado Wikström decide poner fin a su matrimonio y a su negocio, y abrir un decadente restaurante. Sus caminos se cruzarán y Wikström ofrecerá a Khaled techo, comida y trabajo. Pero el sueño del chico es encontrar a su hermana, que también huyó de Siria.

https://www.filmin.es/pelicula/el-otro-lado-de-la-esperanza

En Bedford Stuyvesant, uno de los barrios más humildes de Brooklyn, viven varias familias de raza negra, algunos hispanos, una pareja de comerciantes vietnamitas y una familia italoamericana que tiene una pizzería. Mookie, un chico que trabaja de repartidor de pizzas, conoce bien a los vecinos y es testigo privilegiado no sólo de la vida cotidiana del barrio, sino también de las tensiones y del racismo de algunos de sus habitantes.

https://www.filmin.es/pelicula/haz-lo-que-debas

Ermanno es un chico que pasa los días entre tragaperras y pequeños hurtos. Lena llega a Italia desde Polonia para vender a la niña que lleva en su seno y poder empezar así una nueva vida. Ermanno tiene que fingir que es el padre de la niña para permitir a su tío y a su mujer, que no pueden tener hijos, obtener la custodia a través de una adopción entre parientes. A la espera de que la niña llegue al mundo, crece un vínculo inesperado entre los dos jóvenes.

https://www.filmin.es/pelicula/sole?origin=searcher&origin-type=secondary

La drecera, de Miquel Martín i Serra

Me'l deixa la Maria O. i l'encerta, i mira que jo amb els catalans...  No té res perquè en teoria m'hagi d'atraure especialment, però me l'empasso ràpid. La infància d'aquest noiet empordanès més o menys de la meva quinta (els referents futbolístics i musicals en són prova) m'enganxa.

El narrador d’aquesta història, tot just sortit de la infantesa, viu en un petit poble de l’Empordà amb els seus pares, que fan de masovers al xalet d’una família benestant. Fascinat, observa la vida dels senyors i els seus fills, que habiten un món inaccessible i cada vegada més contradictori per a ell. Amb el pas dels dies i les estacions, replegarà la seva mirada sobre l’entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop més, amenaçat per un nou model de vida.https://periscopi.cat/escafandre/la-drecera

A través dels ulls d’un vailet, fills dels masovers d’un xalet de gent de Barcelona a l’Empordà transitarem per qüestions tan universals com la mort, l’amor (en el més ampli sentit de la paraula) i l’amistat. Ho fem sempre a través de la visió del narrador, un noiet que, per edat, viu totes aquestes qüestions per primera vegada, la seva mirada és neta de prejudicis, encara no ha tingut temps de fer-se’ls. El veurem créixer i com la seva manera de veure i viure la realitat va canviant. És un pas de cadència lenta, sense grans ensopegades. Veurem com el narrador fa el sempre complicat pas de la infantessa a l’adolescència: el descobriment del propi cos i la d’experimentar amb ell, del desig carnal, dels primers amors i les primeres atraccions sexuals que no sempre acaben de ser totalment clares.

Un dels canvis que experimenta i que més m’ha xocat, per bé, és la visió que té del món dels amos del xalet: primer es meravella de l’opulència i frisa per heretar la roba dels fills dels amos, enveja la seva piscina, les seves motos…, però amb el pas del temps i amb l’edat va canviant aquesta visió idíl·lica i pensa que no és més que una comèdia que serveix per tapar les seves misèries.

https://www.taradell.com/2021/01/04/critica-literaria-la-drecera-de-miquel-martin/

<iframe src="https://www.ccma.cat/video/embed/6053381/" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>

Napalm al cor, de Pol Guasch

Em costa molt, tot i que li reconec valor literari: la riquesa de llenguatge, l'estructura de trames alternes, la insinuació de llocs i personatges explicant-ne tan poc... T'imagines una pel·lícula i la imatge hauria ajudat...

En tot cas aquest tio és un crac i ho demostra amb aquest discurs.

«De vegades penso que estic anotant el futur. Em dic que, davant de la incomprensió, en quedin les paraules. Algú, potser, les podrà entendre», diu el narrador d’aquesta història. I, en efecte, Napalm al cor té alguna cosa d’exercici de comprensió íntima d’un passat extrem i traumàtic, i de cartografia sentimental d’un present convuls a la recerca d’alguna forma d’alliberament.

Situada en una geografia ambigua, la primera novel·la de Pol Guasch posa en dansa una parella de nois que han crescut en una zona militaritzada, marcats per unes condicions de vida precàries, per la intolerància de l’entorn cap al seu desig, i per unes famílies tocades pel desarrelament. La manca de perspectives ho domina tot, però encara mantenen la possibilitat de deixar-se enlluernar i fins i tot sotmetre, d’aferrar-se a la militància i a la temptació de la violència, i de seguir parlant una llengua que es desfà: la seva

.https://www.anagrama-ed.es/libro/llibres-anagrama/napalm-al-cor/9788433915917/LA_83

El gran virus d’aquest llibre, però, és el lament. Guasch fa caure el lector al dia 900 després de l’explosió i la corrua de soldats rapats. Som en una casa familiar, embolcallada d’hort i d’arbres. Som en un esquitx de poble gairebé abandonat, on tot passa rere els vidres embromats de les finestres, en el murmuri contingut dels habitants que hi queden. A l’altra banda de la serra hi ha una gran ciutat, on hi viu, tot sol, Boris, l’amant del protagonista mig confinat que no té nom. Poques coses, de fet, tenen nom en aquesta novel·la. Només un riu, el Tet (que migparteix la Catalunya del Nord horitzontalment), i unes muntanyes, les Rocalloses (que fereixen en vertical durant cinc mil quilòmetres Amèrica del Nord); que Guasch anomena i posa de costat per assenyalar, només, potser, que som en un mapa impossible.

https://www.nuvol.com/llibres/napalm-al-cor-i-sang-a-hort-169743

Hamnet, de Maggie o'Farrell

Suggerent història al voltant de Shakespeare sense anomenar-lo i fent protagonista la seva dona i donant el títol al seu fill. La O'Farrell sempre original.

Agnes, una muchacha peculiar que parece no rendir cuentas a nadie y que es capaz de crear misteriosos remedios con sencillas combinaciones de plantas, es la comidilla de Stratford, un pequeño pueblo de Inglaterra. Cuando conoce a un joven preceptor de latín igual de extraordinario que ella, se da cuenta enseguida de que están llamados a formar una familia. Pero su matrimonio se verá puesto a prueba, primero por sus parientes y después por una inesperada desgracia.

Partiendo de la historia familiar de Shakespeare, Maggie O’Farrell transita entre la ficción y la realidad para trazar una hipnótica recreación del suceso que inspiró una de las obras literarias más famosas de todos los tiempos. La autora, lejos de fijarse únicamente en los acontecimientos conocidos, reivindica con ternura las inolvidables figuras que habitan en los márgenes de la historia y ahonda en las pequeñas grandes cuestiones de cualquier existencia: la vida familiar, el afecto, el dolor y la pérdida. El resultado es una prodigiosa novela que ha cosechado un enorme éxito internacional y confirma a O’Farrell como una de las voces más brillantes de la literatura inglesa actual. http://www.librosdelasteroide.com/-hamnet

i després encara em vaig empassar el Hamlet de Laurence Olivier

https://www.filmin.es/pelicula/hamlet-1948

El regne de les dones, de Txèkhov

Diré el de sempre: que els contes em deixen fred fins i tot quan són dels grans contistes. Potser només recordo els de Juan Rulfo que realment m'arribessin.

Amb només 26 anys, l’Anna Akímovna ha heretat una gran fàbrica que dona feina a milers de treballadors. Durant la celebració del Nadal, mentre puja i baixa les escales de casa seva, reflexiona sobre el futur que l’espera i les dificultats de trobar un bon marit. L'Anna no se sent còmoda ni amb els del pis de dalt, a la part noble, on rep els membres de l'alta societat de la província, amb qui li toca alternar ara que és rica --però que sap que la menyspreen pel seu origen--, ni amb els del pis de baix, els treballadors i les dones del poble ras, de qui se sent separada per la seva nova condició

L'últim passatge de Walter Benjamin, d'Enric Umbert

L'últim passatge de Benjamin és  la travessa del coll de Banyuls i  una estada a una fonda de Portbou de mala mort  on ..mor. Ben explicat. Senzill. Correcte. Les Alberes d'aquest Umbert no estan malament però és que estic llegint Pla...

Setembre del 1940, Walter Benjamin forma part d’un petit grup que ha de passar d’amagat la frontera francoespanyola. Fugen de la Gestapo. Des que els nazis van arribar a França, la situació es va tornar insostenible a París, i ell va fugir a Marsella, on va aconseguir el visat, que, des d’Espanya, li ha de permetre  arribar a Lisboa i d’allà als EUA.

Mentre Walter Benjamin camina amb la càrrega d’una maleta a través de camins de muntanya, conversa amb els seus companys de travessia i recorda certs moments cabdals de la seva vida que han marcat la seva obra de pensador, crític i traductor: la infantesa, les seves amants, els seus amics –Ernst Bolch, Hanna Arendt, Adorno, entre d'altres–, l'estada a Eivissa el 1932, els camps de treball nazis.

https://www.grup62.cat/llibre-lultim-passatge-de-walter-benjamin/248932

Article d'Enric Umbert: Walter Benjamin, el despertar revolucionari
26 set. 2020
https://tempsarts.cat/general/walter-benjamin-el-despertar-revolucionari/

https://youtu.be/r9QQ4aVtrO8