dilluns, 25 de juny de 2007

Recomaneu-me alguna cosa

Va, obro aquest post perquè em regaleu una recomanació per quan visiti el Robafaves de Mataró o la Tralla de Vic. Cliqueu aquí sota on diu Comentaris

William Maxwell: Vinieron como golondrinas


un llibre preciós (n'hi ha que són boníssims, n'hi ha que són excel·lents, n'hi ha que són fantàstics, n'hi ha que són això: preciosos...). Tres personatges observen la vida d'una família americana dels anys 20 però especialment m'atreu la visió del nen de 8 anys enganxat a la seva mare, del nen que juga sol, del nen tímid i poruc... Després el germà, el pare, una epidèmia de grip espanyola... No em fixo normalment en l'estil narratiu i aquestes "collonades" (em deixeu?) de les assignatures de Filologia però sí que em sorprèn una manera de narrar en què les pinzellades i els detalls són incomplets però evidentíssims...

llegiu això ; us convencerà

dissabte, 23 de juny de 2007

Cirlot


Descobreixo a la biblioteca un d'aquests llibres que es fan agafar de tan ben editats que estan. afegiu-hi poeta que no conec, però cognom que sona, poesies 1943-1959 (una bona època per a poetes maleïts), una contraportada que ens dóna pistes i ens llança l'ham, (fuera de los circuitos..., tiradas muy cortas..., lejos de los postulados...)
Un poema impressionant que imagino llegit pel Jorge Larrosa: Susan Lenox (Google m'explica que era una pel·lícula de la Greta Garbo, més hams...). Deixeu-me que us en copiï el començament:

Aquí estoy, en un bar, bebiendo vino
como otras tantas tardes. La tristeza,
la tristeza de muchas cosas muertas,
perdidas o no sidas, me acompaña.

Niebla, niebla.
La niebla baja lenta como un río;
su invasión me atenaza.
Ni música de jazz se oye a lo lejos
y un silencio infinito me circunda.

Da lo mismo.
Las horas que han pasado no me importan,
no me importan las horas ni los días,
los días que han pasado ni los años.
Da lo mismo.
Niebla, niebla.
Aquí estoy en un bar, bebiendo vino

(...)

no sé qué me sucede; es un recuerdo,
y un sonido de lluvia o de cortina.
En efecto,
la cortina, a mi lado, lenta oscila;
la cortina de alambres y bambúes.

Ni música de jazz se oye a lo lejos.
Da lo mismo, lo mismo.
La tristeza me mira; es un sonido,
un sonuido de lluvia o de cortina.
En efecto,
la cortina, a mi lado, en la ventana,
en la ventana muerta, leve oscila

(...)

ressenya a literaturas.com

poemes en una web força cursi

divendres, 22 de juny de 2007

Inacabats


De vegades inacabes llibres amb el convenciment que se te n'ha perdut la qualitat i de vegades és simplement no haver-ne encertat l'època o, sobretot, no haver trobat la continuïtat imprescindible. I de vegades com més curts més impossibles!

Menciono els meus dos últims, doncs (que preciosos són, per cert, els llibres d'Acantilado! potser massa...):

El primer, Una tumba para Boris Davidovich de Danilo Kis . Contes sorprenents i incòmodes on el protagonista és sempre perseguit, castigat, assassinat(?) pel comunisme soviètic (cada un dels contes massa inassolible; en conjunt prenen més sentit).

El segon, El espejo ciego de Joseph Roth , una noia passeja pels parcs vienesos en un sense sentit que se'm fa impenetrable.

dimarts, 19 de juny de 2007

pactes



Sento i llegeixo molta gent que critica la política de pactes que s'ha dut a terme després de les darreres eleccions municipals. Per a molts els pactes són l'expressió d'allò més dolent que té la política en general i la conseqüència en concret d'una llei electoral que ara és la culpable de tots els mals: els pactes representen la lluita per les poltrones, la renúncia als principis ideològics, el desvirtuament de l'"autèntica" voluntat del poble, la nefasta influència dels partits petits... Jo, en canvi, valoro els pactes com a expressió d'una pluralitat que em permet fugir del vot útil i del bipartidisme: estic en contra d'una política que se'ns plantegi sense matisos ("amb mi o contra mi"). M'agrada més l'acord que no l'enfrontament, i penso que les majories absolutes potencien la corrupció i minven l'esperit democràtic.

dissabte, 16 de juny de 2007

Ajudar a casa?


Conferència de la Maria Jesús Comellas a l'escola: autonomia per als nens, fills, alumnes; molta més de la que els donem; moltes més responsabilitats en les feines de la casa...; molta menys protecció;
i més límits i més saber dir no. Res de nou. Res de fàcil. La teoria està molt bé.

divendres, 15 de juny de 2007

No demanis llobarro fora de temporada

Sopar amb el Tate, en Carles i la Cristina. Alguns temes: menjar carn és absolutament insostenible? és bo que els fills dels mestres vagin a l'escola on treballen els pares? d'on ve la maldat dels que atraquen gent disminuïda? quant cobren els cangurs i les senyores de fer feina? (a partir de quantes hores cal assegurar-les?) convé acceptar pressupostos sospitosament barats?
la tertúlia, fàcil, el llobarro, fluixet.

dissabte, 9 de juny de 2007

Polítics

Tanta gent que som mentiders, ganduls, hipòcrites, egoistes... ens queixem que els nostres polítics són mentiders, ganduls, hipòcrites, egoistes...

divendres, 8 de juny de 2007

Piratas del Caribe 3


A mi les superproduccions m'agraden i especialment l'efecte pantalla gran (i crispetes no ho digueu a ningú). Veig Piratas del Caribe 3 amb la Núria i són fantàstiques les imatges de mars antàrtics que es converteixen en cascada (observació erudita: homenatge a l'Arthur Gordon Pym de Poe?) remolins que s'enduen vaixells i especialment la mítica de les veles que s'inflen i els combats de pirates amb les banderes al vent. En la història ja m'hi perdo però m'agraden aquestes amistats/enemistats que no quadren i el paper de Jack Sparrow malgrat la pèrdua d'originalitat i frescor del començament manté algunes dosis d'humor absurd que permeten una certa visió adulta (de vegades impossible en les pel·lícules que volen ser d'humor)

diumenge, 3 de juny de 2007

Encara l'abstenció (i això que no m'agrada parlar-ne)

M'agrada la idea d'en Ramon Bassas que converteixo en frase: contra l'abstenció, més política!




per cert, llegint el bloc d'en Bassas m'assabento de la dimissió d'en Jaume Graupera el líder d'ICV a Mataró. Les dificultats d'ICV a Mataró, a Barcelona i a tants llocs de Catalunya donen encara més valor a l'increment de vots que ICV ha tingut a Vilassar. L'aposta per la renovació, l'operació Roger Solé, es confirma com un encert desitjat per un nombre important de vilasssarencs; jo m'atreveixo a dir un encert desitjat des de feia temps...