diumenge, 31 de desembre de 2006

D'El Greco a Cézanne

Al MNAC pinzellades (i mai tan ben dit) de la millor pintura europea del XVII al XIX. Com sempre, t'atures davant d'algun quadre que et crida l'atenció (aquella noia de mirada riallera , aquell fosc paisatge fluvial on les fulles dels arbres creen una transparència que provoca la mirada atenta, aquell color vi de la façana d'un palau venecià, aquells pagesos baixets i rodonets que ballen i fan gresca, aquell Van Gogh de traços arrodonits, les famoses pomes de Cézanne davant del paper de paret que resulta ser el que ell tenia a casa...) i et trobes pensant que no saps gaire què hi fas palplantat com un estaquirot davant un tros de tela amb colors (mentre al teu voltant alguns fan comentaris pressumptuosos... ) ... però alguns quadres et criden l'atenció i te 'ls mires i penses que alguna cosa deu quedar encara que no sàpigues gaire bé què...
En tot cas l'Art se'm presenta sempre com una incògnita estimulant

dissabte, 30 de desembre de 2006

Viatges amb Heròdot


Kapuscinski és un personatge interessantíssim i mai li agrairé prou a l'Helena haver-me'l fet descobrir... Aquest Viatges amb Heròdot és un llibre excel·lent on K. barreja els seus periples periodístics pel món divers de mitjans del segle XX (l' Índia de Gandhi, la Xina de Mao, l'Àfrica que es descolonitza ... ) amb l'evocació dels viatges del primer historiador i amb les cròniques que aquest va fer de les cultures i els successos polítics més importants de l'època grega clàssica. No cal que K. ens doni gaires pistes per adonar-nos com considera Heròdot el seu alter ego i l'explicació de la seva admiració pel primer viatger inunda totes les pàgines del llibre.

Cultura

Cultura al poble: és bo estimular les iniciatives privades culturals; està bé aportar-hi diner públic però hi ha d’haver transparència i control.

Babel


Babel és una pel·lícula dura i incòmoda en molts moments però narrativament molt interessant i amb detalls que et deixen clavat al seient. Tres històries confluents i més o menys paral·leles al Marroc, a Mèxic i al Japó amb un bon Brad Pitt. Un fusell, una noia sord-muda, una immigrant il·legal... D'aquelles pel·lícules que algú pot qualificar de genials mentre algú les qualifica d'insuportables.

dilluns, 25 de desembre de 2006

Defectes

Em sembla que ja ho he dit algun cop: no hauríem d’atribuir als altres els defectes que no reconeixem en nosaltres mateixos.

Emilio Salgari: El corsario Negro


De tota aquesta sèrie de clàssics d'aventures a què m'he dedicat últimament és la més fluixeta: persecucions per la selva de Maracaibo, amb poca aventura marítima i personatges sense cap interès. Potser Sandokan estaria millor.

Jacques Duquesne: Déu explicat als meus néts


Sempre em deceben aquest tipus de llibres perquè encara no puc entendre que gent intel·ligent ens parlin de Déu d'aquesta manera

diumenge, 24 de desembre de 2006

Més Déu


Tornem-hi; deu ser per les dates: D’acord en la possibilitat d’un principi creador previ al Big Bang però és fer trampa disfressar-lo de Déu i fer-nos creure que tant de ritual, tantes creences, tantes promeses de vida futura, tanta ètica i tanta moral, tantes guerres, tanta jerarquia tenen a veure amb aquest hipotètic principi inicial.


Competències bàsiques

Els dos principis clau per entendre a què fan referència les competències bàsiques: integració de les diferents àrees i aplicació a les situacions dels coneixements adquirits en les diverses situacions de la vida real.

dissabte, 23 de desembre de 2006

Déu


No crec en Déu, però m’és simpàtic és una boutade que he dit algun cop.

Avui ho reformulo més seriós: No crec en Déu, però el tema m’interessa.

dimarts, 12 de desembre de 2006