Vaga d’ensenyament

Dimecres, 16 de març 

Vaga d'ensenyament de 5 dies. No la veig clara. No tant per les reivindicacions en sí com pel fet de la vaga en ella mateixa. Quan en parlo amb els que m'atreveixo dic que les vagues han de ser per motius laborals i que si l'educació del país no funciona és tot el país que s'hauria d'aturar en una protesta liderada pels estudiants i les famílies i amb el suport i col.laboració dels mestres. És com si els treballadors de les escombraries fessin vaga perquè els sistema és poc eficaç ecològicament.

 Aquest cop el detonant ha estat el calendari i el currículum i ara els sindicats corren a afegir-hi reivindicacions perquè no sigui dit. Però els dos detonants són molt discutibles i fins i tot poden ser molt aprofitats pels sectors educatius que van en contra del que penso jo i del que penso que ha de ser una educació progressista en allò personal i en allò social. És a dir dels mestres que no valoren les vacances que tenen i dels que no accepten currículums oberts on el rendiment de l’alumne no es mesura amb exàmens memorístics i amb notes. 

Estic molt sol amb aquests pensaments en els ambients polítics de què participo. A Babord i als Comuns una convocatòria de vaga és acceptada gairebé sense debat, forma part dels automatismes acrítics de l'esquerra. Jo penso que les vagues han de ser molt excepcionals. Ho dic per concepte ètic gairebé: avui en dia la vaga s'ha convertit en un mecanisme de la gent perjudicada per una injustícia (acceptem-ho) que perjudica directament qui no en té cap culpa . És com tall de carretera, sí, també em sembla un mecanisme de protesta injust. Cal buscar altres mecanismes de lluita, de protesta, de mobilització. Per mi l'única vaga que té sentit és la vaga general. És la convocatòria d'un sacrifici general per un objectiu general. I per a les lluites sectorials, promoguem el debat constant i la lluita constant per les militàncies polítiques i sindicals que forcen i pressionen els poders públics.

Són molts els disfuncionaments del sistema educatiu que mereixen resposta,  i protesta activa. Amb la vaga no sé si s'actua sobre els més de fons. Al contrari, s'obre una bretxa en la col.laboració imprescindible entre  mestres i famílies. 

Dijous 17

Responc el tuit de @apuente "Da mucha cosa escuchar la frase clasista de "la escuela no es un aparcaniños". Junto al educativo, la escuela tiene un papel fundamental en el reparto de los cuidados y la conciliación para la gente trabajadora. No tiene nada de malo que sea así ni debería ser menospreciado."

D’acord. Aleshores plantegem de manera diferent la tipologia i formació dels professionals que treballen a l'escola. I evidentment, el calendari, l'horari, el finançament, l'arquitectura… en el marc global de com la societat acull els infants (horari de les empreses, urbanisme, sanitat, oci…) 

Acord PSOE - Podemos

Acord per a un govern socialdemòcrata, en el qual l’autodeterminació de Catalunya brilla per la seva absència. Tal com estan les coses és l’únic a què podem aspirar. Que siguem aquí també és responsabilitat del procés liderat per Mas i  Puigdemont al qual ens vam apuntar, il·lusos, amb il·lusió. Jo signo l’acord també amb l’esperança que pugui servir per aturar la pressió judicial i política  contra l’autogovern català, en defensa de la llengua, l’escola  i la cultura catalana i per millorar una mica les condicions de vida de les classes treballadores de tot l’Estat. I per oferir l’indult als presos i preses. I que continuïn les mobilitzacions pacífiques perquè aquest país demostri que no renuncia a exercir el dret d’autodeterminació.

De moment això

Madame Bovary, de Gustave Flaubert

Llegeixo Madame Bovary en una traducció al català que en diuen clàssica (d'un tal Ramon Xoriguera). Llurs, novençans, endiumenjat, espillejar, emprar sotjar... Val la pena? Jo ho entenc perfectament, però em frena la lectura? O aquesta és la manera de salvar els mots també aquests? En tot cas, segur que allunya els lectors amb poc domini de la llengua, tant del català, com de la lectura dels clàssics, potser simplement de la lectura...

Veig que 62 va treure una altra traducció

      x x x

Dos moments esplèndids quan Emma s’abandona als amants. Especialment esplèndid el segon, quan el carruatge no para de voltar pels carrers de Rouen amb les cortines tancades.



     x    x    x

Lectura esplèndida per a l’estiu prejubilació. Què puc dir-ne? Que el personatge és impressionant especialment si el valores comparat amb l’estereotip que es tenia i es té de la personalitat i la mentalitat femenina. No només és l’amor i la fidelitat, és la maternitat, és l’autonomia, és l’individu. Un llibre absolutament feminista, és clar!

CUP

moltes coses a dir però només en dic tres o quatre

1- noto una solidaritat personal enorme per en Baños, la Gabriel i els altres de la CUP per la pressió brutal que deu haver representat per ells aquesta situació
2- un procés d'independència d'un país que depèn del vot d'una persona no s'ha d'iniciar
3- eixamplar la base sobiranista és la frase que corre amb la qual fa temps que em sento més identificat
4- el procés és tan difícil perquè les motivacions són molt oposades per dur-lo a terme. L'Espanya ens roba és molt diferent del Construïm una República catalana social
5-La CUP pateix ara  incomprensió i atacs, com els que va patir , entre d'altres ICV. I ells hi van participar. No sóc gens venjatiu però una cura d'humilitat no li vindrà malament com a organització.
6- Estic pel referèndum no pactat; però no sé com s'ha de fer. No ho sap ningú però per saber-ho que en parlin.
7- Respecto i em crec l'evolució d'en Mas cap a posicions independentistes. Si hi hem evolucionat la gent d'esquerres també ho pot haver fet la gent de dretes. Però no entenc perquè no va renunciar després del 27S.

(bé al final han estat 7)

(potser continuarà)

Pizza amb 58

Em va sorprendre que Calella donés tan poca importància a les competències bàsiques des de la seva perspectiva professional de professora de didàctica de la llengua. M'agradaria comentar ho amb la jefa

Identitat i territori.

Cirerer diu que la nostra identitat ve donada prioritàriament pel lloc on hem nascut, per la seva cultura i la seva llengua. Jo sóc més multifactorial: relativitzo el territori i les fronteres.

Noies i matemàtiques

Celsius diu que les noies no són aficionades a les Matemàtiques perquè quan els les ensenyen els problemes són de camions. Estem d'acord que no n'hi ha per tant.

Empreses

No tothom vol la independència pel mateix dic a Cirerer. Uns volen fer una empresa de mitges i uns altres una de calces. (Quina xorrada de metàfora) El seu argument és sempre que primer creem una empresa i després ja decidirem què venem

Jornada de reflexió

He canviat el vot trist que preveia pel vot convençut:  en general el que he sentit de la CUP durant la campanya m'ha semblat de lo milloret i en canvi les declaracions de Rabell i Iglesias m'han allunyat molt del meu pressumpte vot disciplinat. De la CUP me'n separa del tot la mitificació de la desobediència i la radicalitat nacionalista i pancatalanista però en aquests moments  és l'única opció possible pels que ens sentim d'esquerres i independentistes; és així de fàcil.
He aconseguit il·lusionar-me per la perspectiva del 51% de vots pel sí (Juntsx sí + CUP) , per la perspectiva que passin coses de veritat, coses noves que no tinguin a veure amb el que hem vist sempre, coses noves com un procés constituent català en el qual haguem de lluitar per l'hegemonia de les esquerres.
Catsíqueespot no ha entès que aquestes eleccions són diferents: han convertit la necessària discrepància ideològica amb la dreta catalana en un mur de contenció, en un atac frontal  cap a un possible procés revolucionari apassionant i de gran interès. Fins i tot els que són inequívocament independentistes (estimades Sara Vilà i Noe Ayguasenosa) han subordinat el procés català a l'autorització de l'estat espanyol i això (ni de la mà de Podemos) no es produirà mai.
No els ho recrimino tot és clar. És possible que la batalla pel 51 % de vots indepes hagués hagut de venir després de la batalla pel 80 % de vots proreferèndum unilateral . Això hauria evitat la polarització del país i hauria contribuït a la solidificació, a l'homogeneïtzació a la integració social i  a l'aïllament de les opcions antidemocràtiques de PP, C's i  de legalisme inútil de PSC i UDC.
No és un vot trist perquè votaré amb il·lusió per la CUP, l'única candidatura independentista i d'esquerres. Però si no guanyem amb aquest 51% de vot indepe, quasi prefereixo una clara derrota que ens permeti agafar de nou empenta i que la nova onada que inevitablement vindrà algun dia (ja res no serà com abans) vingui més unitària que la present.

Onada

El procés és imparable però això només és la primera onada

Gregorio Luri

Luri és especialista en criticar els altres (o els corrents, o les ideologies, o les lleis) fent-los dir el que no diuen. Sobretot si fa referència a altres, corrents, ideologies o lleis de tendència progressista . De fet, és una cosa que fa molta gent. Avui a l'Ara es carrega la interdisciplinarietat, com sempre, fent-ne caricatura.
http://www.ara.cat/suplements/criatures/complexitat-interdisciplinarietat_0_1412858701.html

Pedagogia internacional

Trobar als articles estrangers de pedagogia els mateixos temes que estan sobre la taula a casa nostra fa com una petita il·lusió. Competències,  aprendre a aprendre, avaluació externa... No estem tan sols en els dubtes. El laberint és global. (Malgrat el Nepal,  Maria Castellví )

Programes

Jo crec molt en els programes, però les accions els hi han de donar suport. És com allò de la dona del Cèsar...

O sigui que no n'hi ha prou amb declarar-se a favor del dret a decidir.

Romeva

Tothom parla d'en Romeva avui.  Jo dic que em sembla l'opció de l'enfrontament, la de la OPA  a ICV  i que em sembla una mala opció per al sobiranistes que haurien més d'intentar atreure's els vots d'esquerres amb la negociació i el pacte i no amb prepotència. Jo resto a l'espera del plantejament d'ICV.