Faulkner m’enganxa i em trasbalsa en algunes pàgines tant com em costa. Però algunes escenes èpiques del presidiari arrossegant una barca i una dona embarassada per la plana inundada del Mississippi em quedaran ben gravades. Moments de gran plaer lector. L’altra història, la de la parella, m’ha interessat menys.
A Nova Orleans, el 1937, un home i una dona ho sacrifiquen tot per una passió il·lícita. Al Mississipí, deu anys més tard, un presidiari es llança a travessar el riu inundat i arrisca la llibertat per salvar una embarassada. A partir d’aquestes dues narracions, Faulkner compon una simfonia d’alliberació i condemna, de supervivència i autosacrifici. A Les palmeres salvatges s’entrellacen dues històries que basteixen una novel·la captivadora que confronta l’ésser humà amb les forces de la natura i, sobretot, amb les seves pròpies passions, sentiments i ambicions.
Amb una prosa que deixa bocabadat, William Faulkner ens regala, un cop més, una obra de gran inventiva impregnada a cada pàgina del país que va fer seu.https://edicions1984.cat/cataleg/les-palmeres-salvatges/
...
Però encara sobta més la temàtica, perquè és una portentosa i gairebé avant la lettre novel·la existencialista que tracta sobre la llibertat individual i la condició humana. També és una tràgica història d’amor.
https://www.nuvol.com/llibres/les-palmeres-salvatges-o-faulkner-enamorat-247846?utm_source=pocket_mylist
'Les palmeres salvatges', de William Faulkner: exaltació, sordidesa i fatalitat (diari Ara)
