diumenge, 23 de febrer del 2014

Robert Redford, Cuando tot está perdido

Ell solet xoca amb un contenidor al mig de l'oceà Índic i es pasa una setmana naufragant. Hem de dir allò de gran interpretació i he de reconèixer que no em va avorrir del tot tenint en compte el que podia haver estat: un únic actor en tota la pel·lícula i un un únic diàleg que és un moment que diu Merda! ...

Para Redford, todas esas razones convertían Cuando todo está perdido en un proyecto "muy atractivo, porque dentro del cine actual no hay muchas oportunidades de hacer una película como esta, que es una experiencia cinematográfica pura", explica en la entrevista el actor, cuyo personaje en la película no tiene ni nombre; aunque eso tampoco importa.

dissabte, 22 de febrer del 2014

translations/traduccions, de la Perla 29

Una obra de teatre absolutament suggerent en aquest escenari meravellós que és la sala de la Biblioteca de Catalunya.
primera meitat del Segle XIX: En un poble d'Irlanda hi arriba una tropa de soldats anglesos que vénen a cartografiar el país i a canviar els noms dels topònims gaèlics adaptant-los a l'anglès: la llengua, la memòria històrica, la dominació d'un poble sobre el seu veí, la pobresa dels irlandesos, enamoraments que s'inicien, fins i tot còmiques incomprensions lingüístiques ... I l'escenari i les actuacions que contribueixen a donar una aire d'autenticitat que em sedueix absolutament. Gran espectacle!






http://www.timeout.cat/barcelona/ca/teatre/traduccions-translations

http://www.butxaca.com/ca/teatre/cartellera/details/traduccions-translations/18704

diumenge, 9 de febrer del 2014

Un mundo común, Marina Garcés

"(...) la honestidad no es la virtud de un código moral que un sujeto ajeno al mundo puede aplicarse a sí mismo sin atender a lo que le rodea. Desde ahí, no hay "un hombre honesto" capaz de convivir, más allá de su honestidad, con la hipocresía y con la barbarie de su entorno. La honestidad es a la vez una afección y una fuerza que atraviesan cuerpo y conciencia para inscribirlos, bajo una posición, en la realidad. Por eso la honradez, de alguna manera siempre es violenta y ejerce una violencia. Esta violencia circula en una doble dirección: hacia uno mismo y hacia lo real. Hacia uno mismo, porque implica dejarse afectar y hacia lo real porque implica entrar en escena."

(la negreta és meva)

(dedicat al meu amic Simón)

dilluns, 3 de febrer del 2014

Digueu-ne son, de Henry Roth

El Nova York de començaments de segle des dels ulls d'un nen jueu, en David. El pare dèspota, la mare massa bona, els amics, el carrer, el rabí, el tramvia d'on surten xispes... I un llenguatge curós en què la traducció respecta bé la intenció de mostrar els matisos de l'argot, del yiddish, de l'anglès de barriada... I una narració original amb moments faulknerians amb monòlegs interiors joycians i faulknerians en què vola el pensament en què s'encadenen les sensacions més enllà de la lògica gramatical...  jo d'això no hi entenc, però és un joc que m'agrada.




















les notes de traducció d'en Xavier Pàmies

un llibre extraordinari (Robert Saladrigas a Catalunya Radio)



una bona crítica:
http://biblioteca.ucm.es/blogs/sinololeonolocreo/260.php