diumenge, 28 de setembre de 2014

Años de penitencia, de Carlos Barral

Més enllà de l'interès particular de trobar-hi la Universitat dels anys 40 o la mili a Santa Fe i Ronda que he sentit explicar tants cops, gaudeixo la prosa brillant, l'agudesa en la descripció dels personatges, l'anàlsi sociològica d'una època i d'un grup social i cultural destacat (Gil de Biedma, Goytisolo, Castellet, Oliart...). O els pescadors de Calafell... O els bars de putes...
Tot un personatge, Barral!



«Tú sabes que soy un anarquista ibérico y que lo que de verdad me importa es poner bien una coma en un verso», le había confesado a su amigo Alberto Oliart, quien se ha encargado ahora de prologar el nuevo volumen con un perfil biográfico que merece comentario aparte: describe al personaje, al amigo, al intelectual sensible que se ve sometido a las lecturas obligatorias como editor, al «personaje que por su convicción ética -explicó ayer- se ve obligado a mantenerse en primera línea de batalla a pesar de que no tiene espíritu combativo y de que lo que le gustaría es vivir retirado en Calafell».
http://www.abc.es/hemeroteca/historico-02-03-2001/abc/Cultura/reunen-por-vez-primera-en-un-libro-las-memorias-de-carlos-barral_15732.html

dilluns, 22 de setembre de 2014

Boyhood

Interessant experiment cinematogràfic que de seguida recorda la trilogia d'Abans del crepuscle/ la mitjanit/ l'alba, El mateix director, Richard Linklater, i el mateix actor,  Ethan Hawke, la mateixa idea, el pas del temps ficitici lligat al pas del temps real.
M'agrada observar com es va fent gran aquest noi, com es van fent grans els que l'acompanyen i a diferència de la trilogia anomenada aquí el pas del temps és gradualíssim, quasi imperceptible, com ho és en la realitat dels que ens acompanyen en la vida quotidiana. M'agrada observar els matisos en el canvi de les personalitats, en la conformació de les personalitats quan es tracta de nens  que es converteixen en nois.
I el noi aquest em sembla un actor esplèndid. Com el van detectar als sis anys? Ni els escrutadors futbolístics del Barça...!

En 'Boyhood', obra maestra que haría resucitar de alegría a André Bazin, Linklater ha ido mucho más allá que Apted. Rodando una semana al año durante 12 años con los mismos actores, dibujando la historia de una familia que parece robada de la propia vida, ha logrado captar el latido del tiempo en cada uno de los gestos de su devenir, en el modo en que afecta a nuestro vínculo con el mundo cuando este se está formando –vemos en qué se convierte Mason (Ellar Coltrane) de los 5 a los 17 años, ese periodo que identificamos con el relato de iniciación–; y en cómo la vida nos abre los ojos, cumple y frustra nuestros sueños (el personaje de la magnífica Patricia Arquette es, en este sentido, sintomático). En definitiva, en cómo el tiempo nos hace humanos. (Fotogramas)

absoutament d'acord

i, en canvi

Es claro y nítido que Ethan Hawke y Patricia Arquette se comen la pantalla y anulan al pequeño héroe en pleno crecimiento, que su presencia y sus vidas son más atractivas y apreciadas que la de nuestro joven protagonista y su sonámbulo andar (més Fotogramas)

què va, què va...

dimecres, 17 de setembre de 2014

Mandelstam

M'agraden molt aquest poema; quina força els dos primers versos!
I la traducció d'Helena Vidal fa que el llenguatge llisqui de manera fantàstica!
Es mostra mandelstam-1.jpg.

diumenge, 14 de setembre de 2014

Solaris

El trailer no té res a veure amb el que és la pel·lícula: aquí sembla un thriller d'acció i, en canvi, és d'una lentitud no apta per a tardes de diuemnge. Cal vèncer la nyonya per gaudir d'una història de ciència-ficció de les que m'agraden:   moralina filosòfica i amors intrínscament  impossibles.Estètica 2001 Odissea de l'espai, que és feta 4 anys abans.


Bien es cierto que su ritmo lento, y la aparente casualidad con la que se introducen algunas secuencias —ese paseo en coche por Akasaka, una ciudad japonesa, que se erige en doble metáfora del estado mental del personaje de Berton y del despegue de la nave en la que Kris viaja a Solaris—, pueden hacer, y hacen, de ‘Solaris’ un filme del que el espectador de a pie huiría irremisiblemente... http://www.blogdecine.com/

aquest trailer és molt més significatiu: