Por, d'Stefan Zweig

 La història d'un xantatge. El final hauria de ser sorprenent ( ho és) però sona a Cecilia.

La Irene Wagner du una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l’òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, més per fantasia novel·lesca que per autèntic desig, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l’enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s’estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós. Escrita el 1913 i publicada per primer cop gairebé una dècada més tard, Por és una de les novel·les curtes més esglaiadores de Stefan Zweig, amb un final tan sorprenent per a la protagonista com per al lector.

Sofà maig

Pel·lícules:  

Münter i l'amor de Kandinsky, de Markus Rosenmüller 

Shortbus, de John Cameron Mitchell 

La misteriosa mirada del flamenco, de Diegi Céspedes

Nouvelle vague, de Richard Linklater 

La voz de Hind , de Kaouther Ben Hania 

Sèries 

El cas deLaura Stern  

Normal people, 

La mesías 

Un hombre mejor, 

Sofà febrer

 Sèries:

Querer  

Anatomia de un instante  

Pel·lícules:

Amar bajo los espinos , de Sabar Bonda  

Eyes wide shut de Stanley Kubrick. 

Lisa Cohen d'Ada Klein Fortuny

 Me'l deixa l'Aina. M'agrada força aquesta successió de nòvios amants i marit... al final, però és una mica más de lo mismo cada cop. S'aguanta bé perquè no té més de 150 pàgines i perquè no té pretensions.

Descriu bé la varietat que hi pot haver en la.mateixa situació d'encontre-desencontre

Des del sofà , agost

 Pelis 

Zodiac, de David Fincher https://www.filmin.es/pelicula/zodiac?origin=searcher&origin-query=primary

Por todo lo alto d’Emmanuel Courcol https://www.filmin.es/pelicula/por-todo-lo-alto?origin=searcher&origin-query=primary

La chica de la aguja, de Magnus von Horn https://www.filmin.es/pelicula/la-chica-de-la-aguja

Parthenope, de Paolo Sorrentino https://www.filmin.es/pelicula/parthenope

Bonjour, tristesse, de Durga Chew-Bose https://www.filmin.es/pelicula/bonjour-tristesse-buenos-dias-tristeza?origin=searcher&origin-query=primary

Boiling point, de Philip Barantini

https://www.filmin.es/pelicula/hierve

A son image, (La fotógrafa corsa), 

de Thierry de Peretti

https://www.filmin.es/pelicula/la-fotografa-corsa

Series

Shetland (anar fent)

El gust de les ortigues, de Junichiro Tanazaki

 Una parella que certifica el seu distanciament en un món on els titelles deuen ser el símbol d’,alguna cosa. Em cansa i m’adorm

L’ocàs de la passió en un gran clàssic de la narrativa japonesa, en què conflueixen un delicat sentit de l’erotisme i la nostàlgia dels valors tradicionals

Aquesta novel·la és també una mena de confessió autobiogràfica, ja que la situació que s’hi descriu —el naufragi d’un matrimoni entre dues persones que han deixat d’in­teressar-se físicament, però que es respecten i s’estimen massa per decidir-se a trencar i que miren d’ajornar tant com poden el divorci— sembla una recreació de la vida de l’autor, que el 1930, poc després de la publicació d’aquest relat, es va separar amistosament de la seva primera esposa.

De tota manera, el distanciament entre en Kaname i la Misako, el matrimoni que protagonitza la novel·la, no és sinó un dels pols de la història; l’altre és el contrast entre la mentalitat de la jove generació, fortament occidentalit­zada, i la que s’encarna en el pare de la Misako, aferrat als costums tradicionals, com el teatre de titelles i les peregri­nacions als temples, i també a l’antiga manera de satisfer el seu desig, amb una concubina jove i submisa que busca complaure’l, però també aprofundir en el coneixement de pràctiques https://vienaedicions.com/book/el-gust-de-les-ortigues

Filmin desembre (selecció)

pel·lis: 

War girls , de Mylene Sauloy

Before sunrise , de Richard Linklater

Series:

The Listeners

Shetland, 

Harmonia, petits plaers

 

Després d'un llarg viatge pel sud d'Europa, Felix von Bassenow torna al castell i les propietats familiars. Allí es retroba amb la seva dona, l'elegant i malaltissa Annemarie, que després de perdre un fill se sent cada dia una mica més lluny de la vida terrenal. Felix confia que la seva dona no trigui a sobreposar-se al seu estat nerviós, però l'Annemarie s'ha envoltat de persones que la protegeixen i li recorden constantment la seva pèrdua: l'oncle Thilo, un home brillant que tothom admira, i la seva millor amiga, la senyora von Malten. En l'atmosfera sufocant d'un castell en decadència, en Felix es deixa seduir per la jove Mila, mentre presencia l'enfonsament de les seves pròpies conviccions i d'un món que ell es creia cridat a perpetuar.

https://vienaedicions.com/book/harmonia

en la seva escriptura l’autor mostra els més mínims i ocults moviments de la psique dels seus protagonistes, aspecte que sembla preocupar-lo molt: les onades temperamentals dels personatges principals, el vaivé dels sentiments d’amor i de gelosia que els trasbalsen, encara que mai res, però, traspassa les formes d’una rígida educació. D’aquesta manera, ser i actuar amb naturalitat esdevé un fet insòlit en el marc d’una societat classista amb unes normes de conducta molt marcades.

 https://www.nuvol.com/llibres/lharmonia-segons-eduard-von-keyserling-299574

El zoo de vidre, de Tennessee Williams

A mi em va semblar molt passada de moda.

 

La propuesta arranca desde la perspectiva de un ensayo general de la obra donde el director hace las veces de narrador y de actor y así es como se nos introduce en la vida de la familia Wingfield. Una madre que ha sido abandonada por su marido y que se alimenta tanto de la nostalgia como de las expectativas futuras no realistas para sus hijos. Tom, el hijo pequeño, quien trabaja en un almacén por obligación, sobrevive escribiendo poesía y buscando la manera de huir del hogar familiar. Y Laura, recluida y acomplejada, más por una barrera mental que por el impedimento físico que realmente tiene, subsiste a la vida sumergida en un diminuto mundo de figuritas de cristal.

Casares - Camus: una història d'amor

Mario Gas porta a escena la relació entre l’escriptor Albert Camus i l’actriu María Casares a partir de la seva correspondència. Un espectacle de teatre document entre la intensitat dels sentiments i la història d’Europa.

https://www.teatrelliure.com/ca/casares-camus
 

Els amants de Coney island, de Billy O'Callaghan

 No agrada a tothom però a mi sí. Aquesta parella d'amants adúlters em cau bé. Una nit d'amor, passeig i sexe que ens explica bé les dificultats d'aquest poliamor que tots voldríem saber portar amb dignitat i sense fer mal a ningú.

Des de fa vint-i-cinc anys, una vegada al mes, la Caitlin i en Michael s’escapen dels matrimonis respectius i les obligacions domèstiques per trobar-se a Coney Island i passar el dia junts. Són unes hores precioses, secretes, plenes de complicitat i de carícies, de records compartits, de sexe i de conversa, que tots dos atresoren i no canviarien per res del món. Però avui, en plena tempesta de vent i de neu i en aquest centre turístic fora de temporada, sembla que s’hagi d’acabar el món i, de retruc, aquests anys viscuts tan intensament i tan d’amagat. Billy O’Callaghan és un narrador magistral i delicat, en la línia de Colm Toíbín i William Trevor, i Els amants de Coney Island és un retrat intens de l’amor i la intimitat, un drama exquisit i devastador que irradia bellesa, desig i malenconia.

https://www.laltraeditorial.cat/llibre/els-amants-de-coney-island/

Filmin juny

 La casa del tejado rojo de Yogi Yamada, Yahttps://www.filmin.es/pelicula/la-casa-del-tejado-rojo

Cuento de otoño d’Eric Rohmer https://www.filmin.es/pelicula/cuento-de-otono

Hive (El rusc), de Blerta Bascholli  https://www.filmin.es/pelicula/hive-colmena

Living , d’Oliver Hermanus https://www.filmin.es/pelicula/living

Retrat de matrimoni, de Maggie O’Farrell

 Un O’Farrell fluixet. Una història que no m’enganxa.

Plena de l’esperit i l’energia amb què Maggie O’Farrell va il·luminar la història shakespeariana de Hamnet, El retrat de matrimoni ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l’ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d’encaixar en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb fill del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella. El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l’obra d’O’Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d’una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència.

Ai, William, de Elizabeth Strout

Una vida són moltes coses. Una parella és el doble de coses i per tant aquí hi ha dolor, separacions, camp ciutat,  família , orígens… El que és curiós aquí és que la cosa se centri en la relació amistosa amb un ex.

Llàstina de recordar tan poc de l'Em dic Lucy Burton.

Però aquesta generació actual de dones novel.listes anglosaxones està molt bé. (La O’Farrell,  la Robinsonn…)

La Lucy Barton, mare de dues filles adultes i vídua des de fa poc, és una escriptora d’èxit que viu a Nova York. Malgrat la seva separació, encara manté l’amistat amb en William, el seu primer marit i confident durant molt de temps. Tot recordant els anys d’universitat, el naixement de les filles, la dolorosa dissolució del seu matrimoni i les vides que van construir amb altres persones, ens endinsem en una relació de dècades tendra i complexa. Ai, William! copsa l’alegria i la tristesa de veure com els fills creixen i fan la seva; de descobrir secrets familiars que alteren tot el que ens pensem que sabem sobre els qui ens envolten, i la manera en què les persones vivim i estimem, contra tot pronòstic. https://www.casadellibro.com/libro-ai-william/9788418858048/12728699

La insuportable levedad del ser, de Milan Kundera

 Deixar llibres a la pàgina 180 i mirar el final a la Viquipèdia

Filmin agost

 Poca cosa, però bona:

Un nuevo mundo, 

https://www.filmin.es/pelicula/un-nuevo-mundo?origin=searcher&origin-type=secondary

El veredicto

On ets, món bonic, de Sally Rooney

Recorda la Gent normal que tant em va agradar. Ara toca entendre els millenials, diu la Gemma Olivella. 

Per què ens són pròxims pesonatges que no tenen la nostra edat, i que viuen a tres mil quilòmetres de distància? potser simplement és que compartim el món i que al cap oi a la fi som europeus de classe mitja cap amunt i això ens uneix més fins i tot que les generacions.

Confonc els dos personatges al començament. Això m’ho posa una mica difícil.

i és la primera novel·la que llegeixo on surt la COVID.

L’Alice se n’ha anat a viure a una mansió d’un poble on ningú sap qui és ni a què es dedica. Al cap de poc, coneixerà en Felix, un mosso de magatzem. Mentrestant, a Dublín, la seva amiga Eileen intenta arribar a final de mes mentre es recupera d’una ruptura amorosa flirtejant amb un vell conegut, en Simon.

A través dels missatges que s’envien les amigues, comprendrem la importància que tenen les relacions afectives i sexuals per a una generació que se sent amenaçada per la precarietat i el desencís. I quan finalment es retrobin, les acompanyarem en la recerca de l’amor en aquest món bonic però incert. https://periscopi.cat/llibre/antipoda/on-ets-mon-bonic

https://llegim.ara.cat/reportatges/sally-rooney-on-ets-mon-bonic-sexe-amistat-whatsapp-periscopi_130_4111428.html

https://www.eldiario.es/cultura/libros/guia-leer-fenomeno-sally-rooney_1_8269776.html

Recuperant Filmin

 Only you  https://www.filmin.es/pelicula/only-you

En la oscuridad  https://www.filmin.es/pelicula/en-la-oscuridad?origin=searcher&origin-type=secondary

El repostero de Berlín https://www.filmin.es/pelicula/el-repostero-de-berlin?origin=searcher&origin-type=unique

Filmin, més

 El hombre que nunca estuvo allíhttps://www.filmin.es/pelicula/el-hombre-que-nunca-estuvo-alli?origin=searcher&origin-type=primary 

Red river https://www.filmin.es/pelicula/rio-rojo?origin=searcher&origin-type=primary

Burning https://www.filmin.es/pelicula/burning

Les palmeres salvatges, de William Faulkner

Faulkner m’enganxa i em trasbalsa en algunes pàgines tant com em costa. Però algunes escenes èpiques del presidiari arrossegant una barca i una dona embarassada per la plana inundada del Mississippi em quedaran ben gravades. Moments de gran plaer lector. L’altra història, la de la parella, m’ha interessat menys.

A Nova Orleans, el 1937, un home i una dona ho sacrifiquen tot per una passió il·lícita. Al Mississipí, deu anys més tard, un presidiari es llança a travessar el riu inundat i arrisca la llibertat per salvar una embarassada. A partir d’aquestes dues narracions, Faulkner compon una simfonia d’alliberació i condemna, de supervivència i autosacrifici. A Les palmeres salvatges s’entrellacen dues històries que basteixen una novel·la captivadora que confronta l’ésser humà amb les forces de la natura i, sobretot, amb les seves pròpies passions, sentiments i ambicions.

Amb una prosa que deixa bocabadat, William Faulkner ens regala, un cop més, una obra de gran inventiva impregnada a cada pàgina del país que va fer seu.https://edicions1984.cat/cataleg/les-palmeres-salvatges/

...
Però encara sobta més la temàtica, perquè és una portentosa i gairebé avant la lettre novel·la existencialista que tracta sobre la llibertat individual i la condició humana. També és una tràgica història d’amor.
https://www.nuvol.com/llibres/les-palmeres-salvatges-o-faulkner-enamorat-247846?utm_source=pocket_mylist

'Les palmeres salvatges', de William Faulkner: exaltació, sordidesa i fatalitat (diari Ara)