dilluns, 16 d’abril de 2018

Un beau soleil interieur, de la Binoche (de Claire Denis hauríem de dir, no?)

El Truffaut de Girona, un altre model a imitar, tot i que la Marta i jo hi estem pràcticament sols.

La Xesca ens avisa: cadascú a la seva, que dels altres no en trauràs res.
( i menys dels homes, sempre burros com una sola de sabata, sobretot al cinema)


divendres, 6 d’abril de 2018

Amb la corda al coll, de Josep Conrad

i de nou Conrad a batzegades . Per què em costa? Per què aquestes interrupcions? Per què la son? Endevino un argument esplèndid, un(s personatges) esplèndids però no m’emocionen en absolut. De vegades passa que t’emprenyes amb tu mateix que no t’agradi una cosa. Amb Conrad em passa. I he intentat tres vegades que m’agradi El cor de les tenebres.

dilluns, 2 d’abril de 2018

Inch'Allah, de Anaïs Barbeau-Lavalette


Crítiques diverses, però dona elements per conèixer la situació dels palestins des d'aprop.

aquí hi és tota (de moment):
https://www.youtube.com/watch?v=AMOZaRiTElQ

i aquí el trailer






Empantanados, de Joan Coscubiela

El que menys m'agrada és el subtítol. Per altra banda, de Coscubiela ja fa temps que dic que me n'agraden els arguments però no les conclusions.
I en tot cas em sembla intel·ligent i ètic que no parli del Dante Fachín.

M'atreveixo amb idees bàsiques?:
L'independentisme resposta local a una crisi global que afecta la situació no resolta de l'encaix de Catalunya a Espanya. Resposta legítima.
El procés, una ingenuïtat, una pseudoastúcia, i una il·legalitat -que vol dir una falta de democràcia-.
Gravetat de la fractura que ha provocat i de la tensió emocional
Paper molt important dels mitjans de comunicació. Dels dos costats però molt també dels públics de la Generalitat
El procés provoca una sana enveja pe la seva capacitat de mobilització. Però no es poden donar respostes simples a situacions complexes
...
(més o menys)