diumenge, 25 de novembre de 2007

Arguments

LUIS De Sebastián a El Periódico posa de manifest un fet que em rebenta sovint: que les crítiques a una opinió es basin en crítiques a la persona. Parlat de Gore diu:
La dreta acusa Al Gore de cobrar una milionada per les seves conferències, de viatjar en avió particular, de no haver firmat el Protocol de Kyoto quan va ser vicepresident. Totes aquestes acusacions constitueixen un cas típic d'argumentació ad hominem. Intenten desvirtuar el contingut d'un missatge desqualificant la persona que l'emet. Si la vida del missatger no estigués d'acord amb el missatge, seria un cas d'incoherència d'aquella persona, però això no comporta necessàriament la falsedat del missatge. Si es tracta, a més, de temes verificables, la seva credibilitat s'ha d'avaluar pels seus propis mèrits, no tant per les credencials del missatger.

divendres, 23 de novembre de 2007

L'educació a Catalunya sota mínims?

Toca dir alguna cosa de l'informe sobre l'educació a Catalunya de la Fundació Jaume Bofill. Només dues percepcions: els recursos són importants però encara ho són més els criteris a què es destinen; l'impressionant creixement de l'alumnat en els últims anys ha provocat segurament una priorització de les inversions en infraestructures i de l'augment del professorat. Però, per exemple, el vell problema, l'autèntica assignatura pendent de la formació del professorat, continua irresolt. Mai no s'ha donat respostes a les noves situacions sociològiques que han empobrit el nivell de les facultats de magisteri; potser com a totes les facultats però en les de magisteri la conseqüència és un efecte dominó que acaba repercutint en tot el sistema.
Una altra percepció: l'enfrontament dels criteris pedagògics de tot tipus entre la Primària i la Secundària (i no parlem de l'Educació Infantil de qui ningú es preocupa -ho fan els informes famosos?) es pot veure en els tòpics que circulen en la literatura més seriosa. Avui a La Vanguardia un preclar professor d'institut proclama que el problema és la permissivitat de la Primària on "es posa més l'èmfasi en què els nens siguin feliços que no en els coneixements"
I evidentment (gràcies, Simón) que el criteri per valorar l'exit o el fracàs de l'escolarització sigui la promoció /repetició de cursos indica que ens estem bellugant encara amb perspectives absolutament del segle XX, sinó del XIX).
Per cert deixeu-me caure a mi en el tòpic: el preclar professor és catedràtic de Llengua i Literatura Castellana...

(per cert, comentari dedicat a l'Imma Jordana)

evidentment no m'he llegit l'informe: si ho voleu fer el teniu aquí

diumenge, 18 de novembre de 2007

49 contes de Hemingway


Els contes de Hemingway em deixen cara de tonto. Una història sense interès pot ser una narració interessant si el llenguatge és excepcional, o si ho és l'ambient o si és excepcionalment representativa o... Però sense excepció, la literatura és alguna cosa? Però vaja, és una de les millors obres de la literatura universal. (potser els bons són els 39 últims que no he llegit...)

diumenge, 11 de novembre de 2007

Once


A mi m'agrada però no és una opinió gaire compartida. Un músic de carrer es troba amb una noia txeca i viuen una impossible i soterrada història d'amor pels paisatges de Dublín en què la música es fa absolutament present. Una pel·lícula molt senzilla, lenta, de música suau, d'un absolut romanticisme però gens empalagós. No sabem ni el nom d'ells; ni ells se'l diuen i potser ni se'l saben, i el seu tocar-se són només dos segons emocionants. L'amor de la vida pasa pel seu costat de manera fugaç i constaten amb acceptada resignació la seva impossibilitat.

(el trailer)

divendres, 9 de novembre de 2007

Política, política i política


En la línia d'algun post d'en Ramon Bassas comparteixio absolutament la tesi de l'Àlex. Em quedo amb ganes de comprar El Ciervo. (per cert en Maragall molt atent al discurs)

L'assassinat de Jesse James pel covard Robert Ford

A mi m'ha agradat aquest Brad Pitt fent de Jesse James però sobretot un noséqui fent d'un altre noséqui que és el que va matar Jesse James; (bé pel títol de la peli ja se sap que va ser un tal Bob Ford però evidentment abans ni idea). Bona tensió, un argument que de vegades no t'ho posa fàcil, un bon entreteniment. A mi em passen bé aquests westerns moderns que no semblen gaire westerns.

(la pàgina oficial)



es pot comparar el trailer en anglès pel subtitulat per comprovar com el doblatge pot destroçar la feina d'un actor
http://es.youtube.com/watch?v=OT775WXve3w

divendres, 2 de novembre de 2007

Chaleur de sang


De nou, Irene Nemirowsky; ara una novel·la prèvia a la seva Suite francesa però com aquesta inèdita durant molts anys. En un petit poble de la França profunda el narrador, Silvio, un vell solter de tornada de tot, observa l'apacible vida familiar dels seus parents Helène, François, Colette, Brigitte... . De sobte morts, assassinats i la trama que fa girs inesperats (i més d'un). L'amor, la passió és en el fons de tantes voltes que dóna la vida. Un bon personatge el del vell narrador, un bon argument.

dijous, 1 de novembre de 2007

Contra la riquesa?


El post de l'Obiols em crida l'atenció. Sí, és cert: ser d'esquerres és precisament no creure's que si els rics són més rics, els pobres també són més rics. Sí, els d'esquerres som els ingenus que no sabem economia i que encara ens creiem que els pastissos mal repartits no es fan més grans.
I està bé per cert el comentari que li fa el López Bulla.