diumenge, 27 de juliol de 2014

Siete cajas

Ja hem llegit moltes coses de l'Holocaust, però aquesta me l'empasso en un cap de setmana i té el seu interès. És la història real d'una família jueva, història descoberta per una descendent un cop queda en possessió d'unes caixes on els seus pares van amagar la identitat jueva durant la seva vida posterior, vida catòlica, barcelonina i "normal".  Endevino que les cartes estan una mica massa retocades però apart d'això posa els pèls de punta veure l'evolució i l'enfonsament en la tragèdia de famílies que eren absolutament "normals" (altre cop la parauleta amb cometes)

dijous, 17 de juliol de 2014

Pasión del dios que quiso ser hombre, de Rafel Argullol

Ser déu i ser home a la vegada és una monstruositat, diu Argullol. Ell , que no és ateu però que ha de deixat de ser anticristià es mira la figura de Jesucrist amb "carinyo",  ni que sigui per com l'ha gaudit a les obres d'art que milers d'artistes ens han llegat.

dimarts, 15 de juliol de 2014

Tapiró, al MNAC

Pinzellades d'aquarel·la que detallen de manera sorprenent els rostres i els vestits d'aquests vells, d'aquestes noies, d'aquests xamans magrebins... Curiós i sorprenent. Val la pena...

dilluns, 14 de juliol de 2014

El llogaret, de Faulkner

La història dels Snopes al Revolt del francès. L'he gaudit extraordinàriament i m'ha costat d'acabar-lo encara més extraordinàriament.. Recordaré però els moments d'absoluta emoció, cap com la meravellosa fugida de l'idiota amb la vaca.

divendres, 11 de juliol de 2014

Adéu, Shangai, d'Angel Wagenstein

Els jueus que fugen dels nazis es refugien a Shangai l'any 38. Allà els espera un port franc envaït pels japonesos que acaben aliant-se amb els nazis i entrant en la segona guerra mundial després de Pearl Harbor. Espies, violinistes, dones fabuloses, lladres de  carrer, nazis que no ho són tant, jueus de primera i de segona... De nou aquest Wagenstein fa una novel·la que m'encanta.
I que em transporta al Lotus blau.

http://www.librosdelasteroide.com/-adios-shanghai


Temps de guerra, de Francesc Fontbona



Temps de guerra són els records d’un metge català que havia acabat la carrera just el juny del 1936, i que s’estrenà en la pràctica mèdica en aquella circumstància tràgica i complexa. L’autor viu el gran drama del 1936-39 en una peripècia constant, sempre jugant amb el marge que el desgavell oficial li permetia. El llibre és un testimoni directe de l’ambient contradictori d’aquell conflicte, però també del descontrol que es vivia al bàndol republicà, així com de les pèssimes condicions penitenciàries de Catalunya durant la guerra, que l’autor patí des de la tardor del 1938.

Francesc Fontbona Vázquez nasqué a Barcelona l’11 de setembre del 1913, en una família d’origen tarragoní vinculada al món marítim. Nebot i hereu de Josep Fontbona Ventosa, metge eminent, estudià medicina i acabà la carrera el 1936. Durant la guerra fou metge militar a Barcelona, al front d’Aragó, Mataró i Berga, però aprofità les facilitats que li donava la seva condició per a encaminar cap a França persones perseguides per les seves tendències religioses o polítiques. Després exercí com a internista i metge de capçalera, orgullosament desvinculat de mútues i organitzacions oficials, fins la seva mort el 25 d’octubre del 1998. http://www.bnc.cat/Visita-ns/Activitats/Presentacio-del-llibre-Temps-de-Guerra-de-Francesc-Fontbona




diumenge, 6 de juliol de 2014

El sueño de Ellis, de James Gray

No passarà  a la història del cinema, ni tampoc a la meva. Em va semblar mal explicada i avorrida

En 1921, Ewa y su hermana Magda dejan su Polonia natal y emigran a Nueva York. Cuando llegan a Ellis Island, a Magda, enferma de tuberculosis, la ponen en cuarentena. Ewa, sola y desamparada, cae en manos de Bruno, un rufián sin escrúpulos. Para salvar a su hermana, Ewa está dispuesta a aceptar todos los sacrificios y se entrega resignada a la prostitución. La llegada de Orlando, ilusionista y primo de Bruno, le devuelve la confianza y la esperanza de alcanzar días mejores. Con lo que no cuenta es con los celos de Bruno.http://www.filmaffinity.com/es/film236633.html

En la parte final, uno de los fragmentos de cine más portentosos de los últimos tiempos, todo se hace nebuloso, incierto, y los personajes aparecen y desaparecen en un baile de disoluciones que, a la vez, nos está hablando del carácter frágil y efímero del propio cine. Gray habla del país en el que vive y del medio en el que trabaja con la delicadeza de un orfebre, el último de los mohicanos.http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-194666/sensacine/

Jo no devia tenir el dia...