dilluns, 24 d’octubre de 2011

Nader i Simín Una separació

Iran avui en dia. Un matrimoni se separa. Tenen una filla d'11 anys i un pare malalt d'Alzheimer a qui cuida una dona de mentalitat integrista. Un embaràs, una caiguda, un avortament i un jutge, fantástic personatge secundari! Diuen que és un thriller i potser si. Diversos girs argumentals imprescindibles per a no fer-nos caure en l'avorriment. A mi m'agrada sense entusiasmes. Ja vaig valorar la normalitat del Teheran actual en una pel·licula del mateix director.


http://www.cines-verdi.com/archivos/p_peliculas/nader_y_simin.pdf


Farhadi es capaz de retratar con sutileza y profundidad la opresiva sociedad iraní sin caer en los tópicos del cine del país. (cinemania)

divendres, 21 d’octubre de 2011

Rodoreda

Literàriament setmanes amb intensitat Rodoreda. Ara escric amb l'eufòria per la finalització de Mirall trencat, no eufòria perquè s'hagi acabat sinó eufòria per la meravella de novel·la, pel gaudi estètic i pel final espaterrant: genial, la rata! Vaig arribar-hi des de les cartes Sales-Rodoreda, de vegades pesadetes però amb moments molt interessants de comentaris literaris molt suggestius, , de vivències molt directes del catalanisme cultural de l'època franquista (quina mania tenen a en Pedrolo, a l'Espinàs, a en Porcel, a en Benguerel...  tots són dolents excepte ells dos! i els que publica el Club editor - en Vilallonga, doncs-)
 Després la decepció del Carrer de les Camèlies que em va semblar casposa i passada de moda com els anys 50s i 60s que retrata: aquella noia que passa d'home en home, de pis en pis, aquella "pàmfila" com l'anomena en Sales se'm fa antipàtica i poc interessant.
 En canvi la Teresa de Mirall Trencat un personatge de primera! I el jardí i la torre....  quin decorat més espectacular per al drama de tres generacions! Un plaer pel que explica, però sobretot per com ho explica i per com planteja els personatges, els llocs, els ambients... ah, aquest llorer esqueixat per un llamp!
ah! aquest estany al mig del jardí amb una branca al terra en forma de forca! ...
I ara me'n vaig a veure què en diu la Carme Arnau.


divendres, 14 d’octubre de 2011

Sabato: Antes del fin

Sabato fa una passejada a tota pastilla per la seva vida quan veu que n'hi queda poca. M'interessa especialment l'episodi del seu abandonament de la ciència per la literatura i la politica i per desgràcia els roblemes que li comporta la seva miltància excomunista entre els propis comunistes és una pel·licula masa coneguda. I la història de El tunel i les seves dificultats d'edició fins que no la va valorar Camus.


Sólo quienes sean capaces de encarnar la utopía serán aptos para el combate decisivo, el   de recuperar cuanto de humanidad hayamos perdido.

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Competències bàsiques

el problema és com aquestes (les competències ) encaixen amb els continguts de les diferents àrees: les competències comencen a estar clares teòricament però el que caldria marcar és quin pes i quina prioritat ha de tenir el seu treball a l’aula. Les competències i les àrees formen un teixit que s’entrecreua però amb connexions irregulars: competències que es basen en una sola àrea, d’altres transversals, àrees difíclment relacionades amb una competència (l’educació física), competències difícilment relacionades amb una àrea... és com una roba amb bonys i forats a la vegada. Això dificulta la concreció de les activitats que s’han de fer a l’aula i el canvi de xip a que s’obliga a molts mestres.

(Martí Casares, estiu 2011)

El fet que la LOE hagi concretat el currículum des de dos referents, d'una banda un desplegament a partir d'unes àrees i matèries corresponents a les disciplines tradicionals, i, de l'altra, la identificació de vuit competències bàsiques, ha creat un veritable problema en el procés de derivació i concreció d'aquestes declaracions generals en els projectes educatius i curricular de centre i en les programacions d'aula. Aquesta dificultat s'agreuja en donar per fet que l'aplicació del currículum de cada una de les àrees ja dóna resposta a l'aprenentatge de les CCBB(...)

(Antoni ZABALA: Què, quan i com ensenyar les competències bàsiques a Primària, Biblioteca de Guix 179, setembre 2011)

No sé perquè no m'hi dedico jo a això de teoritzar sobre la Pedagogia.