dissabte, 27 d’abril de 2013

Res no s'oposa a la nit, de Delphine de Vigan

L'escriptora intenta explicar la història de la seva mare, primer intenta una narració externa, objectiva i a poc a poc en dimiteix i s'hi implica i ens fa còmplices de les dificultats del seu procés escriptor. Una història dramàtica la de la seva família i la tensió entre la litaratura i la pretesa veracitat enganxa. Que guapes les dues, mare i filla, a la coberta (oi que se'n diu així bibliòfils?) i a la solapa...

"... tardé en leerla porque temía un melodrama confesional, una galería de atrocidades. Pero me lo recomendó la Espert, que tiene un gusto infalible, y acabó de atraparme la portada, una portada que promete otra cosa: esa fascinante criatura fotografiada en blanco y negro parece un personaje de Françoise Sagan, con el lema Bonjour tristesse tatuado en el omóplato derecho, o bailar, noche tras noche, en Modiano’s, ese club que se abre, fosforescente, a ciertas horas, en una alejada bocacalle de Neuilly". (Marcos Ordóñez a El País)


Posted by Picasa

diumenge, 14 d’abril de 2013

Wonder, de R.J. Palacio



«Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara
Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.»


un noi, nascut amb la cara deformada, entra als deu anys per primer cop en una escola.
és "L'home elefant" amb nen i del segle XXI.
Els que coneixem la crueltat que poden tenir els nois i noies i el poder que té sempre el grup i encara més a aquesta edat tan fràgil, captem les peripècies d'aquest noi amb tota l'acritud del realisme més desgraciat , en el bon sentit de la paraula.
I el relat té gràcia pels canvis de perspectiva i pels personatges secundaris, com la germana i el seu nòvio, que fan passadors literàriament els mals tràngols de l'August.
Un llibre boníssim i de lectura obligatòria a les escoles. Em consta que més d'un mestre ja la'ha llegit als seus alumnes.
(tot i que el desenllaç és fluixet)


la crítica al bloc de la Sílvia Cantos

el book trailer:

A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Bakker

Va quedar pel camí molt aprop del final.
Holanda. Una granja. un tio molt raro que té el pare morint-se al pis de dalt, un ajudant adolescent mig sonat...
I una fredor que inquieta
premi llibreter i tot el que vulgueu...


el seu començament —bo i estant encapçalat per una frase magistral, d’aquelles que queden en la memòria del lector: “He pujat el pare a dalt”— és tan aparentment insignificant que pot comportar el perill de fer pensar que es tracta d’una novel·la tan exquisida com asèptica, sense vida, bastida damunt el pur no-res d’un preciós enfilall de belles paraules, on no tan sols no hi passa res, sinó —el que és molt més greu, preocupant i desmotivador— on no hi pot passar res. http://www.racodelaparaula.cat/2012/06/a-dalt-tot-esta-tranquil-gerbrand-bakker/#axzz2QRwUeIG4

diumenge, 7 d’abril de 2013

Cinema acumulat

Great expectations (Grans esperances)

A partir de la novel·la de Dickens que em sap greu no haver llegit perquè deu ser un novel·lot: un noi és adoptat primer per una dama misteriosa on coneix una nena raríssima de qui s'enamora i després és convertit en un gentleman per un protector misteriós que el fa anar a Londres. Dickensià en el bon sentit de la paraula evidentment i amb un toc màgic o fantàstic que el fa anar més enllà d'Oliver Twist i David Copperfield. Em quedo amb ganes de més metratge...



The host

estona fantàstica amb la Núria amb aquestes ànimes que entren en els cossos de les persones. Tota la terra és invadida, tota? no, un petit grup d'humans irreductibles viuen amagats aixoplugats en unes coves al mig de d'unes muntanyes del desert on conreen blat amb un enginyós sistema de captura de l'energia solar i bla bla bla



La cocinera del presidente

deliciosa la història que s'explica d'aquesta cuinera que trobem en una base científica de l'Antàrtida i que resulta que havia estat la cuinera del mateix François Miterrand